16.2.16
EL SER HUMANO A LA FUNDACIÓ SALVADOR MOLLÀ
Aquest dissabte podeu gaudir d'aquest concert que ofereix la Fundació Salvador Mollà.
Podeu comprar les entrades anticipades al preu de 4 euros al Casal Jaume I de la Vall d'Albaida (mireu ací la nostra nova ubicació) i La Llibreria.
Si no coneixeu encara El Ser Humano, vos recomanem que mireu aquest vídeo:
10.2.16
LLUCI JUAN A LA RESIDÈNCIA D'ART DE TORDERA
Vos deixem aquesta bona notícia de Lluci Juan, col·laboradora del Casal Jaume I de la Vall d'Albaida i artista valldalbaidina.
Des de l'onze de gener l'artista visual aielonera Lluci Juan està realitzant una estança de dos mesos al Mas Panella, a la població de Tordera (Barcelona), amb motiu de la convocatòria “Ciutat Subterrània 03” per desenvolupar-hi un projecte artístic el resultat del qual es mostrarà en una exposició col·lectiva.
El Teatre Clavé amb la col·laboració de l'Ajuntament de Tordera i la Universitat de Belles Arts de Barcelona és l’organitzador d’aquest programa que per tercer any consecutiu beca diferents artistes perquè plasmen la seua interpretació del que significa aquesta convocatòria.
“Ciutat subterrània” fa referència a la ciutat en el seu camp simbòlic més que no pas en el físic. Es refereix especialment a l’àmbit de les relacions (o no-relacions) humanes, de la vida social i cultural, de col·lectius, costums o hàbits. Es refereix a tot allò que no es veu, que resta amagat o que ens amaguen (perquè algú ha decidit que no interessa; perquè no s’ajusta als paràmetres d’acceptació que marca la societat; perquè s’ha envoltat voluntàriament de privadesa i secretisme -tabús dòcilment i inadvertidament assumits-), elements que fan que vides i experiències vitals existents en una ciutat siguen invisibles per a la majoria o per a una part dels ciutadans, relats mínims que passen desapercebuts per a la historiografia però que tramen la xarxa econòmico-social sobre la qual es teixeix la Història concebuda a partir de grans fites. I justament revertir açò és el que pretén el projecte: desenterrar la Intrahistòria a través de les experiències dels seus protagonistes fins ara anònims.
Les artistes participants d’aquest any, a més de la pròpia Lluci Juan, són Anna Bonfill (Catalunya), Anna Revuelto (Catalunya), Magda Vaz (Uruguai) i Uxia Larrosa (Galícia), cadascuna amb diferents llenguatges i visions del que és “Ciutat subterrània” (fotografia, teixits, vídeo, gravat…). Lluci Juan desenvoluparà “Dones al carrer”, un projecte participatiu amb les veïnes de diferents poblacions rurals o barris antics del País Valencià (i ara Catalunya) que ens conten les seues vivències en l’espai públic de pobles i ciutats.
L’origen de la proposta de Lluci Juan és donar veu a la població femenina per valorar la seua tasca fonamental per al desenvolupament de la societat i que tantes voltes ha estat amagada i menystinguda. Aquest treball cerca històries personals de les dones i les posa en valor a través d'intervencions d’art en l'espai public. Lluci porta treballant aquest projecte des de fa més d'un any i ja n’hem pogut veure diferents obres en les mostres realitzades al nostre territori com Poble Nou Endins (gener del 2015), Biodivers Carrícola (abril 2015) i Art a la Vila (desembre 2015)
El Teatre Clavé és un centre permanent de creació, d'experimentació i de formació artística de diverses activitats, un lloc de trobada d'artistes, col·lectius i entitats culturals i civils que treballen el seu futur i els seus projectes amb certa estabilitat i projecció. Mas Panella és una masia vinculada al Teatre Clavé situada en un entorn natural com un espai per a desenvolupar-hi tallers de creació i de formació artística vinculats als llenguatges (música, dansa, teatre i arts visuals…)
Ací vos deixem el bloc del seu projecte DONES AL CARRER
El Teatre Clavé amb la col·laboració de l'Ajuntament de Tordera i la Universitat de Belles Arts de Barcelona és l’organitzador d’aquest programa que per tercer any consecutiu beca diferents artistes perquè plasmen la seua interpretació del que significa aquesta convocatòria.
“Ciutat subterrània” fa referència a la ciutat en el seu camp simbòlic més que no pas en el físic. Es refereix especialment a l’àmbit de les relacions (o no-relacions) humanes, de la vida social i cultural, de col·lectius, costums o hàbits. Es refereix a tot allò que no es veu, que resta amagat o que ens amaguen (perquè algú ha decidit que no interessa; perquè no s’ajusta als paràmetres d’acceptació que marca la societat; perquè s’ha envoltat voluntàriament de privadesa i secretisme -tabús dòcilment i inadvertidament assumits-), elements que fan que vides i experiències vitals existents en una ciutat siguen invisibles per a la majoria o per a una part dels ciutadans, relats mínims que passen desapercebuts per a la historiografia però que tramen la xarxa econòmico-social sobre la qual es teixeix la Història concebuda a partir de grans fites. I justament revertir açò és el que pretén el projecte: desenterrar la Intrahistòria a través de les experiències dels seus protagonistes fins ara anònims.
Les artistes participants d’aquest any, a més de la pròpia Lluci Juan, són Anna Bonfill (Catalunya), Anna Revuelto (Catalunya), Magda Vaz (Uruguai) i Uxia Larrosa (Galícia), cadascuna amb diferents llenguatges i visions del que és “Ciutat subterrània” (fotografia, teixits, vídeo, gravat…). Lluci Juan desenvoluparà “Dones al carrer”, un projecte participatiu amb les veïnes de diferents poblacions rurals o barris antics del País Valencià (i ara Catalunya) que ens conten les seues vivències en l’espai públic de pobles i ciutats.
L’origen de la proposta de Lluci Juan és donar veu a la població femenina per valorar la seua tasca fonamental per al desenvolupament de la societat i que tantes voltes ha estat amagada i menystinguda. Aquest treball cerca històries personals de les dones i les posa en valor a través d'intervencions d’art en l'espai public. Lluci porta treballant aquest projecte des de fa més d'un any i ja n’hem pogut veure diferents obres en les mostres realitzades al nostre territori com Poble Nou Endins (gener del 2015), Biodivers Carrícola (abril 2015) i Art a la Vila (desembre 2015)
El Teatre Clavé és un centre permanent de creació, d'experimentació i de formació artística de diverses activitats, un lloc de trobada d'artistes, col·lectius i entitats culturals i civils que treballen el seu futur i els seus projectes amb certa estabilitat i projecció. Mas Panella és una masia vinculada al Teatre Clavé situada en un entorn natural com un espai per a desenvolupar-hi tallers de creació i de formació artística vinculats als llenguatges (música, dansa, teatre i arts visuals…)
Ací vos deixem el bloc del seu projecte DONES AL CARRER
2.2.16
ENTREVISTA A FELIU VENTURA AL TRIA 33
Ací vos deixem l'entrevista a Feliu Ventura que el programa d'actualitat cultural, Tria 33, va emetre el mes passat.
I recordeu, aquest divendres 5 de febrer ens veiem al Casal amb Feliu Ventura i Carles Cerdà.
I recordeu, aquest divendres 5 de febrer ens veiem al Casal amb Feliu Ventura i Carles Cerdà.
TALLER PRÀCTIC DE FUNGICULTURA. CONREA ELS TEUS BOLETS A CASA
El passat mes de gener vam presentar el llibre d'Antoni Gandia, Fungicultura, conrea bolets a casa. Ara però, ens toca posar-nos mans a l'obra i aprendre amb la pràctica com portar a terme aquest conreu. Aprofiteu l'ocasió per formar-vos!
Utilitzant coses que tenim a la cuina de casa, podem cultivar els
nostres propis bolets. Durant aquest taller, i amb l’ajut del
biotecnòleg Antoni Gandia, aprendrem a utilitzar substrats com les
restes de café, el pallús, el cartró, així com altres residus, per
cultivar diferents tipus de bolets d’una manera fàcil i intuïtiva. A més
a més, aprendràs moltes altres curiositats i aplicacions dels fongs i
la seua utilitat en múltiples indústries.
Els fongs són organismes extremadament importants per a la
nutrició i salut d’humans, animals, plantes i tot tipus d’ecosistemes
vius. En les societats humanes els fongs sempre han tingut un gran
impacte econòmic i cultural a causa del seu ús en la fermentació de
menjars i begudes. També cal destacar la seua increïble utilitat com a
biofactories químiques i farmacològiques que, a banda de guarir-nos de
malalties, ens poden ajudar en tasques delicades com el reciclatge de
compostos contaminants com els metalls pesants, els derivats del petroli
i les armes químiques o bacteriològiques. Avui en dia, la biotecnologia
fúngica és una industria innovadora que mou milions d’euros arreu del
món. Les aplicacions més espectaculars dels fongs estan al caure, alguns
exemples són els drones basats en miceli o les bateries fetes amb
bolets, fins i tot s’estan desenvolupant escuts tèrmics de quitina
fúngica per a transbordadors espacials. Si es diu que tots necessitem
algú en qui recolzar-se, aquests microorganismes són uns candidats
ideals per acompanyar a tota la humanitat.
El taller tindrà lloc el proper dissabte 13 de febrer d'11h a 14h al Casal Jaume I de la Vall d'Albaida - ACPV (carrer Ramon Llin, s/n). Podeu fer les inscripcions fins el dimecres 10 de febrer a valldalbaida@acpv.cat o 606253690.
Hi ha dues modalitats de pagament per al taller:
Opció 1: inscripció + material per al taller, 10 euros (8 euros per a socis i sòcies d'ACPV)
Opció 2: inscripció + material per al taller + llibre Fungicultura, conrea bolets a casa . 20 euros (18 per a socis i sòcies d'ACPV).
A més, cada participant s'endurà a casa una bossa de substrat per cultivar els seus propis bolets a casa!
A més, cada participant s'endurà a casa una bossa de substrat per cultivar els seus propis bolets a casa!
Ací vos deixem l'enllaç al bloc: http://fungicultura.info/
Vos esperem!
29.1.16
ACCIÓ CULTURAL COMPAREIX EL DILLUNS EN LES CORTS
En
la Comissió
que ha de
tractar la
Proposició de
Llei que
regula la
Iniciativa
Legislativa
Popular (ILP)
Toni
Gisbert,
secretari
d’Acció
Cultural del
País Valencià
(ACPV),
compareixerà
dilluns 1 de
febrer en la
Comissió de
Coordinació,
Organització i
Règim de les
Institucions
de la
Generalitat,
en el punt
referent a la
Proposició de
Llei que
regula la
Iniciativa
Legislativa
Popular (ILP).
Acció
Cultural ha
impulsat dues
ILPs, amb un
resultat molt
exitós. La
primera fou
“Televisió
sense
Fronteres”,
per dotar de
cobertura
legal la plena
reciprocitat
entre tots els
territoris del
nostre àmbit
lingüístic
dels canals de
televisió i
ràdio públics
en llengua
catalana. Vam
recollir
651.000
signatures,
151.000 per
sobre de les
500.000
exigides com a
mínim. La
segona fou
“Per un servei
de ràdio i
televisió
públic
valencià”, que
recollí 90.000
signatures,
gairebé el
doble del
mínim exigit,
en ser d’àmbit
autonòmic.
Aquesta
experiència, i
la preocupació
que la nostra
entitat sempre
ha tingut per
defensar i
promoure el
dret ciutadà a
la
participació
individual i
col·lectiva,
tant en el
sentit de
respecte de
les
institucions a
la
participació
social com en
el de la
coresponsabilitat
ciutadana en
el bé comú,
avalen el fet
d’haver estat
convocats.
Gisbert
valorarà la
Proposició de
llei, i farà
propostes de
millora del
text, així com
sobre la
necessitat
d’articular
altres
mecanismes de
participació
individual i
col·lectiva,
que van molt
més enllà de
la ILP.
També
compareixeran
en la mateixa
Comissió,
convocats pel
mateix motiu,
Vicent Mauri
(d’Intersindical
Valenciana),
Jesús Gonzàlez
(de Ca Revolta
i la PAH) i
Josep
Tresancos (de
Per l’Horta).
26.1.16
COM UN RECORD D'INFANTESA. PRESENTACIÓ DEL LLIBRE AMB FELIU VENTURA.
El divendres 5 de febrer presentem el primer llibre de Feliu Ventura al Casal Jaume I de la Vall d'Albaida-ACPV, a les 19:30h.
Comptarem amb la participació de Feliu Ventura per parlar-nos del seu llibre, i del músic ontinyentí Carles Cerdà, qui ens presentarà i moderarà l'acte.
El llibre parla de Víctor, un jove xilè dibuixant de còmics que va perdre els pares en
un accident de cotxe quan era un infant. Des d’aleshores ha viscut amb
el seu avi, un vell republicà exiliat. L’última voluntat d’aquest i un
missatge ocult en un disc d’Ovidi Montllor el portaran al cor del País
Valencià, on coneixerà Martina, una antiga militant revolucionària
xilena, i la seua filla Violeta. Amb elles resseguirà el fil d’un secret
familiar que el canviarà per sempre.
A Com un record d’infantesa, el cantautor Feliu Ventura
debuta en la narrativa amb una reveladora novel·la il·lustrada per
Daniel Olmo. Enllaçant les lluites populars de Xile i casa nostra,
aquesta història de compromís i memòria ens acosta a la figura d’Ovidi
Montllor, així com a les ferides i esperances dels qui van combatre les
dictadures militars.
Ací teniu el tràiler del llibre publicat per Sembra Llibres:
20.1.16
L'OBJECTIU ÉS QUE EL CONSELL ES FAÇA CÀRREC D'EMETRE TV3 I CATRÀDIO
Entrevista a Toni Gisbert a la Veu
Toni Gisbert és
secretari d’Acció Cultural del País Valencià (ACPV),
l’entitat que durant gairebé 30 anys ha fet possible
la recepció de TV3 i Catalunya Ràdio al País
Valencià malgrat una llarga llista d’obstacles. Un
dels reptes pendent del canvi polític és precisament
posar fi a la censura que va imposar el PP.
-Comencem
per una pregunta que es fa molta gent. Per què
Acció Cultural no engega els seus repetidors i
torna a emetre TV3 i Catalunya Ràdio?
Hi ha un fet clau, que potser qui es formula aquesta pregunta no coneix: que s’haja produït el canvi polític al País Valencià no permet a Acció Cultural emetre pels seus repetidors, perquè el canal pel qual Acció Cultural emetria és titularitat del Ministerio. I és evident que mentre estiga el PP al Govern espanyol, si Acció Cultural torna a emetre, ens tornaran a multar, i aquesta multa seria legal, i mortal per a nosaltres. Tan bon punt obrírem les emissions, ens multarien, i això acabaria amb Acció Cultural i, per extensió, comportaria, novament, el tancament dels nostres repetidors. Seria suïcida.
I si realment arribara el canvi polític també al Govern de l’estat, hauríem de parlar i tenir garanties que, en cas de tornar a emetre, ningú del Govern no podria canviar d’opinió al cap d’un temps i multar-nos. No seria sensat confiar simplement en promeses verbals.
Però és que hi ha un element de fons molt important: la vocació d’Acció Cultural no és ser els que emetem eternament TV3 i Catalunya Ràdio, això seria normalitzar la precarietat. Nosaltres no tenim llicència per emetre, ni som una empresa de comunicació, ni tenim els pressupostos necessaris per a mantenir els equips i anar renovant-los. Acció Cultural va començar a emetre amb l’objectiu d’aconseguir que algun dia eixes emissions foren plenament legals i assumides amb normalitat per la xarxa pública. L’objectiu ha de ser que el Govern valencià se’n faça càrrec. El canvi polític, precisament, tenia aquest com un dels seus objectius. Per tant, ara és una responsabilitat del nou Govern valencià, perquè no pot ser que s’haja produït un canvi i que aquest no implique la fi de la censura. Ningú no ho entendria.
-Això vol
dir que no considereu que necessàriament el retorn
de TV3 i Catalunya Ràdio haja de ser al mateix
temps que l’obertura d’emissions de la nova ràdio
i televisions valencianes?
El tancament de les emissions de TV3 i
Catalunya Ràdio fou un acte de censura, un
gravíssim atac a la llibertat dels valencians de
tenir l’opció de poder elegir. Si un Govern elimina
la recepció d’una cadena, simplement nega als
ciutadans eixa llibertat. Els valencians i
valencianes són prou adults per a decidir què volen
veure, tenir l’opció no obliga a res. I per tant
entenc que la responsabilitat d’un Govern que es diu
de progrés i que està a favor de la llibertat i de
la igualtat és revertir la censura, senzillament. Si
la dreta ha prohibit i tancat un mitjà públic, el
normal i desitjable no és que l’esquerra pose fi a
eixa prohibició quan governa?
Dit això, Acció Cultural està disposada a entendre totes les raons, a parlar-ho tot. No volem posar pals a les rodes. Però tampoc no volem que la prudència, i de vegades la por davant la dreta, esdevinguen coartada per a no fer res. Per tant, si des del Govern es considera que cal que les dues coses vagen alhora, per les raons que creguen oportunes, podem parlar-ho, però després caldrà que es complesca la promesa, i que realment les dues coses vagen alhora, i dins del termini que ells mateixos han aprovat.
Dit això, Acció Cultural està disposada a entendre totes les raons, a parlar-ho tot. No volem posar pals a les rodes. Però tampoc no volem que la prudència, i de vegades la por davant la dreta, esdevinguen coartada per a no fer res. Per tant, si des del Govern es considera que cal que les dues coses vagen alhora, per les raons que creguen oportunes, podem parlar-ho, però després caldrà que es complesca la promesa, i que realment les dues coses vagen alhora, i dins del termini que ells mateixos han aprovat.
- S’ha
sentit alguna veu que parlava de la necessitat
d’un segon múltiplex per a poder fer efectiva la
recepció de TV3 i Catalunya Ràdio al País
Valencià. És així?
No és cert que faça falta un segon múltiplex. Aquest era precisament el discurs d’Alberto Fabra, que va signar l’acord de reciprocitat i després va dir que per a executar-lo calia que el Govern espanyol cedira al Govern valencià un segon múltiplex, i evidentment el Govern espanyol no ho va fer, i així ens hi podríem haver passat la vida. Per tant, espere que ningú torne a posar com a condició el segon múltiplex, perquè seria fer d’Alberto Fabra, i per a això ja teníem al PP.
Però és que, sobretot, no és cert. Un múltiplex és, per dir-ho d’alguna manera, una autopista per on poden passar fins a cinc canals. En el cas del múltiplex que ja té el Govern valencià, hi passarien els dos que teòricament tindrà la nova televisió valenciana i els dos privats que ja hi estan passant. Per tant, hi ha lloc perfectament per a un cinquè, TV3. I això, si el Govern valencià vol, pot ser demà mateix.
Però a més cal fer dues consideracions suplementàries. Primer, els dos canals privats que emeten pel múltiplex públic estan incomplint el plec de condicions pel qual van accedir a la seua llicència, començant perquè no respecten la quota de valencià en la seua programació. Caldria que el Govern valencià anul·lara el concurs de llicències organitzat pel PP, i això significaria guanyar espai per a dos canals més en el múltiplex.
I segon, hi ha un aparell que es diu múltiplex estadístic que permet fer passar més canals per un múltiplex. L’està fent servir el Govern balear, per exemple, i la seua adquisició no depèn de cap govern, sinó d’una empresa, i per tant d’un acord de compra o lloguer de l’aparell.
Per tant, en el múltiplex hi ha espai per a TV3, i en qualsevol cas hi ha dues vies per a guanyar més espai suplementari.
-Això vol dir que si el Govern valencià volgués, demà podria emetre TV3 al País Valencià?
Estic dient que, primer, l’objectiu no ha de ser la reobertura de la xarxa privada d’ACPV, que és precària, sinó que siga la xarxa pública la que emeta TV3 de forma legal i normalitzada. I, segon, que per a fer-ho no cal un segon múltiplex, i per tant qui insistesca en això ho fa o bé per ignorància o bé per mala fe.
Ara bé, i tercer, abans d’emetre, el Govern valencià ha de comprovar que la xarxa pública de repetidors de l’antiga RTVV està en condicions tècniques de funcionar i que té la plena potestat legal d’endegar-la. És com si fa dos anys que tenim el cotxe al garatge i, per tant, abans de tornar a conduir-lo hem de comprovar que el motor funciona i que tenim els permisos al dia. És un tràmit necessari, però que pot ser ràpid, si es vol fer ràpid.
Així, no dic que el Govern valencià podria emetre literalment demà, però sí que podria fer-ho en un termini de temps molt curt.
No és cert que faça falta un segon múltiplex. Aquest era precisament el discurs d’Alberto Fabra, que va signar l’acord de reciprocitat i després va dir que per a executar-lo calia que el Govern espanyol cedira al Govern valencià un segon múltiplex, i evidentment el Govern espanyol no ho va fer, i així ens hi podríem haver passat la vida. Per tant, espere que ningú torne a posar com a condició el segon múltiplex, perquè seria fer d’Alberto Fabra, i per a això ja teníem al PP.
Però és que, sobretot, no és cert. Un múltiplex és, per dir-ho d’alguna manera, una autopista per on poden passar fins a cinc canals. En el cas del múltiplex que ja té el Govern valencià, hi passarien els dos que teòricament tindrà la nova televisió valenciana i els dos privats que ja hi estan passant. Per tant, hi ha lloc perfectament per a un cinquè, TV3. I això, si el Govern valencià vol, pot ser demà mateix.
Però a més cal fer dues consideracions suplementàries. Primer, els dos canals privats que emeten pel múltiplex públic estan incomplint el plec de condicions pel qual van accedir a la seua llicència, començant perquè no respecten la quota de valencià en la seua programació. Caldria que el Govern valencià anul·lara el concurs de llicències organitzat pel PP, i això significaria guanyar espai per a dos canals més en el múltiplex.
I segon, hi ha un aparell que es diu múltiplex estadístic que permet fer passar més canals per un múltiplex. L’està fent servir el Govern balear, per exemple, i la seua adquisició no depèn de cap govern, sinó d’una empresa, i per tant d’un acord de compra o lloguer de l’aparell.
Per tant, en el múltiplex hi ha espai per a TV3, i en qualsevol cas hi ha dues vies per a guanyar més espai suplementari.
-Això vol dir que si el Govern valencià volgués, demà podria emetre TV3 al País Valencià?
Estic dient que, primer, l’objectiu no ha de ser la reobertura de la xarxa privada d’ACPV, que és precària, sinó que siga la xarxa pública la que emeta TV3 de forma legal i normalitzada. I, segon, que per a fer-ho no cal un segon múltiplex, i per tant qui insistesca en això ho fa o bé per ignorància o bé per mala fe.
Ara bé, i tercer, abans d’emetre, el Govern valencià ha de comprovar que la xarxa pública de repetidors de l’antiga RTVV està en condicions tècniques de funcionar i que té la plena potestat legal d’endegar-la. És com si fa dos anys que tenim el cotxe al garatge i, per tant, abans de tornar a conduir-lo hem de comprovar que el motor funciona i que tenim els permisos al dia. És un tràmit necessari, però que pot ser ràpid, si es vol fer ràpid.
Així, no dic que el Govern valencià podria emetre literalment demà, però sí que podria fer-ho en un termini de temps molt curt.
-Aquest
va ser el motiu de la reunió la setmana passada
amb Compromís?
He d’agrair al grup parlamentari de Compromís, i concretament al seu síndic, Fran Ferri, i al seu diputat, Jordi Juan, l’interès i la bona disposició mostrats. Vam tractar tot això des de la voluntat compartida d’avançar en la direcció de la reobertura de TV3 de manera decidida i, alhora, de manera dialogada i acordada amb el Govern valencià. Vam dissenyar el que podríem anomenar un full de ruta, amb la llista de problemes, dubtes i gestions que hem de resoldre. Ja no es tracta de debatre la necessitat de fer-ho, sinó començar a resoldre pas a pas tot el que cal per a fer-ho. I per això vam parlar de gestions que cadascú havia de fer, i de tornar a veure’ns per anar comprovant els resultats de les gestions i les respostes als dubtes.
- Per tant, tornarà TV3?
Sí, és clar, i Acció Cultural n’és la garantia, perquè les coses no vénen soles. Som tenaços, i ni hem deixat ni deixarem el tema fins que no estiga assolida la fita amb la qual vam iniciar aquest llarg camí fa més de 30 anys.
He d’agrair al grup parlamentari de Compromís, i concretament al seu síndic, Fran Ferri, i al seu diputat, Jordi Juan, l’interès i la bona disposició mostrats. Vam tractar tot això des de la voluntat compartida d’avançar en la direcció de la reobertura de TV3 de manera decidida i, alhora, de manera dialogada i acordada amb el Govern valencià. Vam dissenyar el que podríem anomenar un full de ruta, amb la llista de problemes, dubtes i gestions que hem de resoldre. Ja no es tracta de debatre la necessitat de fer-ho, sinó començar a resoldre pas a pas tot el que cal per a fer-ho. I per això vam parlar de gestions que cadascú havia de fer, i de tornar a veure’ns per anar comprovant els resultats de les gestions i les respostes als dubtes.
- Per tant, tornarà TV3?
Sí, és clar, i Acció Cultural n’és la garantia, perquè les coses no vénen soles. Som tenaços, i ni hem deixat ni deixarem el tema fins que no estiga assolida la fita amb la qual vam iniciar aquest llarg camí fa més de 30 anys.
FUNGICULTURA. CULTIVA BOLETS A CASA
Aquest divendres tenim el plaer d'acollir la presentació del llibre d'Antoni Gandia, enginyer tècnic forestal i màster en Biotecnologia Molecular de Plantes, qui ha publicat recentment Fungicultura. Cultiva bolets a casa (ed. Obra Social Caixa Ontinyent, 2015)
En aquest treball podreu trobar no solament com poder conrear bolets a casa, sinó també com fer-ho si vos hi voleu dedicar professionalment. A més, el manual explica també quin són els seus usos medicinals, com utilitzar-los per restaurar ecosistemes, i com fer-los servir com elements de restauració en formatges, cerveses...
Divendres, podreu adquirir el llibre i parlar amb l'autor. Vos esperem al Casal a les 19:30h. Recordeu la nova ubicació del Casal.
L'acte, organitzat pel Casal Jaume I de la Vall d'Albaida - ACPV, compta amb la col·laboració del CLJO, l'Ajuntament d'Ontinyent, Obra Social Caixa Ontinyent, TV Digital d'Onitnyent i Vilaweb Ontinyent.
L'acte, organitzat pel Casal Jaume I de la Vall d'Albaida - ACPV, compta amb la col·laboració del CLJO, l'Ajuntament d'Ontinyent, Obra Social Caixa Ontinyent, TV Digital d'Onitnyent i Vilaweb Ontinyent.
A aquest enllaç podeu veure l'entrevista que Tv Comarcal li va fer la setmana passada:
14.1.16
ACPV ES REUNEIX AMB COMPROMÍS PER INICIAR EL PROCÉS DE RECUPERACIÓ DE TV3
Toni Gisbert i
Mercè Teodoro, secretari i advocada d’Acció Cultural del País Valencià
(ACPV), es van reunir dimarts 12 de gener amb Fran Ferri i Jordi Juan, síndic
del Grup Parlamentari de Compromís i diputat del mateix grup, a les Corts
valencianes per a estudiar i resoldre les necessitats tècniques i jurídiques
per a fer possible la recuperació del senyal de TV3 i Catalunya Ràdio al País
Valencià.
També es va
contemplar l’objectiu de poder rebre les emissions d’IB3 i,
d’aquesta manera, garantir la plena recepció de tots els canals públics
en llengua pròpia.
Els
representants del Grup de Compromís van mostrar la seua voluntat de posar fi a
la censura imposada pels governs de Camps i Fabra, i fer-ho sense haver de
dependre de concessions d’un Govern espanyol que s’ha mostrat
–i continua mostrant-se- hostil a totes les reivindicacions valencianes.
La recuperació
dels senyals impliquen determinades necessitats tècniques i jurídiques (com per
exemple les condicions i calendari per a la possibilitat d’ús dels
repetidors de l’antiga RTVV, que és per on s’haurien d’emetre
els senyals) que cal garantir per a fer-ho possible. Per això, els
representants cívics i polítics van fer una agenda de problemes i qüestions a
resoldre, com a full de ruta, que seguiran en properes reunions.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)








