Entrevista a Toni Gisbert a la Veu
Toni Gisbert és
secretari d’Acció Cultural del País Valencià (ACPV),
l’entitat que durant gairebé 30 anys ha fet possible
la recepció de TV3 i Catalunya Ràdio al País
Valencià malgrat una llarga llista d’obstacles. Un
dels reptes pendent del canvi polític és precisament
posar fi a la censura que va imposar el PP.
-Comencem
per una pregunta que es fa molta gent. Per què
Acció Cultural no engega els seus repetidors i
torna a emetre TV3 i Catalunya Ràdio?
Hi ha un fet clau, que potser qui es formula aquesta
pregunta no coneix: que s’haja produït el
canvi polític al País Valencià no permet a Acció
Cultural emetre pels seus repetidors,
perquè el canal pel qual Acció Cultural emetria és
titularitat del Ministerio. I és evident que mentre
estiga el PP al Govern espanyol, si Acció Cultural
torna a emetre, ens tornaran a multar, i aquesta
multa seria legal, i mortal per a nosaltres. Tan bon
punt obrírem les emissions, ens multarien, i això
acabaria amb Acció Cultural i, per extensió,
comportaria, novament, el tancament dels nostres
repetidors. Seria suïcida.
I si realment arribara el canvi polític també al
Govern de l’estat, hauríem de parlar i tenir
garanties que, en cas de tornar a emetre, ningú del
Govern no podria canviar d’opinió al cap d’un temps
i multar-nos. No seria sensat confiar simplement en
promeses verbals.
Però és que hi ha un element de fons molt important:
la vocació d’Acció Cultural no és ser els que emetem
eternament TV3 i Catalunya Ràdio, això seria
normalitzar la precarietat. Nosaltres no tenim
llicència per emetre, ni som una empresa de
comunicació, ni tenim els pressupostos necessaris
per a mantenir els equips i anar renovant-los. Acció
Cultural va començar a emetre amb l’objectiu
d’aconseguir que algun dia eixes emissions foren
plenament legals i assumides amb normalitat per la
xarxa pública. L’objectiu ha de ser que el Govern
valencià se’n faça càrrec. El canvi polític,
precisament, tenia aquest com un dels seus
objectius. Per tant, ara és una responsabilitat del
nou Govern valencià, perquè no pot ser que s’haja
produït un canvi i que aquest no implique la fi de
la censura. Ningú no ho entendria.
-Això vol
dir que no considereu que necessàriament el retorn
de TV3 i Catalunya Ràdio haja de ser al mateix
temps que l’obertura d’emissions de la nova ràdio
i televisions valencianes?
El tancament de les emissions de TV3 i
Catalunya Ràdio fou un acte de censura, un
gravíssim atac a la llibertat dels valencians de
tenir l’opció de poder elegir. Si un Govern elimina
la recepció d’una cadena, simplement nega als
ciutadans eixa llibertat. Els valencians i
valencianes són prou adults per a decidir què volen
veure, tenir l’opció no obliga a res. I per tant
entenc que la responsabilitat d’un Govern que es diu
de progrés i que està a favor de la llibertat i de
la igualtat és revertir la censura, senzillament. Si
la dreta ha prohibit i tancat un mitjà públic, el
normal i desitjable no és que l’esquerra pose fi a
eixa prohibició quan governa?
Dit això, Acció Cultural està disposada a entendre
totes les raons, a parlar-ho tot. No volem posar
pals a les rodes. Però tampoc no volem que la
prudència, i de vegades la por davant la dreta,
esdevinguen coartada per a no fer res. Per tant, si
des del Govern es considera que cal que les dues
coses vagen alhora, per les raons que creguen
oportunes, podem parlar-ho, però després caldrà que
es complesca la promesa, i que realment les dues
coses vagen alhora, i dins del termini que ells
mateixos han aprovat.
- S’ha
sentit alguna veu que parlava de la necessitat
d’un segon múltiplex per a poder fer efectiva la
recepció de TV3 i Catalunya Ràdio al País
Valencià. És així?
No és cert que faça falta un segon múltiplex. Aquest
era precisament el discurs d’Alberto Fabra, que va
signar l’acord de reciprocitat i després va dir que
per a executar-lo calia que el Govern espanyol
cedira al Govern valencià un segon múltiplex, i
evidentment el Govern espanyol no ho va fer, i així
ens hi podríem haver passat la vida. Per tant,
espere que ningú torne a posar com a condició el
segon múltiplex, perquè seria fer d’Alberto Fabra, i
per a això ja teníem al PP.
Però és que, sobretot, no és cert. Un múltiplex és,
per dir-ho d’alguna manera, una autopista per on
poden passar fins a cinc canals. En el cas del
múltiplex que ja té el Govern valencià, hi passarien
els dos que teòricament tindrà la nova televisió
valenciana i els dos privats que ja hi estan
passant. Per tant, hi ha lloc perfectament per a un
cinquè, TV3. I això, si el Govern valencià vol, pot
ser demà mateix.
Però a més cal fer dues consideracions
suplementàries. Primer, els dos canals privats que
emeten pel múltiplex públic estan incomplint el plec
de condicions pel qual van accedir a la seua
llicència, començant perquè no respecten la quota de
valencià en la seua programació. Caldria que el
Govern valencià anul·lara el concurs de llicències
organitzat pel PP, i això significaria guanyar espai
per a dos canals més en el múltiplex.
I segon, hi ha un aparell que es diu múltiplex
estadístic que permet fer passar més canals per un
múltiplex. L’està fent servir el Govern balear, per
exemple, i la seua adquisició no depèn de cap
govern, sinó d’una empresa, i per tant d’un acord de
compra o lloguer de l’aparell.
Per tant, en el múltiplex hi ha espai per a TV3, i
en qualsevol cas hi ha dues vies per a guanyar més
espai suplementari.
-Això vol dir que si el Govern valencià
volgués, demà podria emetre TV3 al País Valencià?
Estic dient que, primer, l’objectiu no ha de ser la
reobertura de la xarxa privada d’ACPV, que és
precària, sinó que siga la xarxa pública la que
emeta TV3 de forma legal i normalitzada. I, segon,
que per a fer-ho no cal un segon múltiplex, i per
tant qui insistesca en això ho fa o bé per
ignorància o bé per mala fe.
Ara bé, i tercer, abans d’emetre, el Govern valencià
ha de comprovar que la xarxa pública de repetidors
de l’antiga RTVV està en condicions tècniques de
funcionar i que té la plena potestat legal
d’endegar-la. És com si fa dos anys que tenim el
cotxe al garatge i, per tant, abans de tornar a
conduir-lo hem de comprovar que el motor funciona i
que tenim els permisos al dia. És un tràmit
necessari, però que pot ser ràpid, si es vol fer
ràpid.
Així, no dic que el Govern valencià podria
emetre literalment demà, però sí que podria fer-ho
en un termini de temps molt curt.
-Aquest
va ser el motiu de la reunió la setmana passada
amb Compromís?
He d’agrair al grup parlamentari de Compromís, i
concretament al seu síndic, Fran Ferri, i al seu
diputat, Jordi Juan, l’interès i la bona disposició
mostrats. Vam tractar tot això des de la voluntat
compartida d’avançar en la direcció de la reobertura
de TV3 de manera decidida i, alhora, de manera
dialogada i acordada amb el Govern valencià. Vam
dissenyar el que podríem anomenar un full de ruta,
amb la llista de problemes, dubtes i gestions que
hem de resoldre. Ja no es tracta de debatre la
necessitat de fer-ho, sinó començar a resoldre pas a
pas tot el que cal per a fer-ho. I per això vam
parlar de gestions que cadascú havia de fer, i de
tornar a veure’ns per anar comprovant els resultats
de les gestions i les respostes als dubtes.
- Per tant, tornarà TV3?
Sí, és clar, i Acció Cultural n’és la garantia,
perquè les coses no vénen soles. Som tenaços, i ni
hem deixat ni deixarem el tema fins que no estiga
assolida la fita amb la qual vam iniciar aquest
llarg camí fa més de 30 anys.
