25.2.10

Manifest pels drets dels joves




L’any 2010 ha estat designat per la Unió Europea com l’any Internacional de la Joventut, any ple de reivindicacions en positiu pels drets dels joves i per les seues perspectives de futur, que a moments d’ara no acaben de ser les més favorables, ja que els joves estem patint més fortament que d’altres sectors socials les conseqüències d’una greu crisi internacional que fa minvar les nostres perspectives de treball, les nostres alternatives d’oci, de formació, de qualitat de vida i de futur.

Ací a Ontinyent, malgrat el panorama europeu, encetem l’any amb un Consell de la Joventut tancat, deixant sense serveis a 12.827 joves de la ciutat, i sense possibilitat de cara a planificar activitats per al proper any. A més de la manca de serveis que es veuran retallats, s’està atacant a l’organisme encarregat de dur a terme la planificació real de les polítiques de joventut , i menyspreant el treball que en els nostres 20 anys d’existència com a CLJO hem dut a terme les 21 associacions joves que hi participen.

El CLJO es troba immers en un procés de negociació amb el consistori municipal que a hores d’ara encara no ha donat fruits reals. Per aquest motiu ens trobem hui ací reivindicant les nostres necessitats reals i demanant al govern municipal que estudie a fons les propostes econòmiques exigides pel CLJO.

D’altra banda demanem solucions al nostre problema, per això lluitarem per i amb la Joventut i farem visibles els rostres i les inquietuds de les generacions futures que també conformem part activa de la societat, tot això baix l’eslògan els joves també existim.

Sabem que el camí no serà fàcil, però amb el compromís de tots i totes... el futur serà nostre.

22.2.10

Paraules al vi d'honor del divendres 19 de febrer de 2010



Paraules vi d’honor del casal jaume I de la vall d’albaida


Benvolguts companys, benvolgudes companyes, endavant, passeu i mireu, l’espectacle continua, fins ara hem contat amb:

  • artistes amb virtut,

  • tertulians amb to i entonats,

  • dimonis amb ales i barrets de palla,

  • cadires perilloses,

  • un boig amb un cotxe taronja i una torxa,

  • una escletxa que va fent-se adulta,

  • una humitat com de la família,

  • aquell terra que mai queda net,

  • aquella porta que mai tanca,

  • clavegueres que simulen la mar,

  • una ampolla de vi acompanyada per algú,

  • una junta que poc s’enjunta,

  • sopars amb molt de gust,

  • danses amb alguna postissa solta,

  • un succedani de bou,

  • un bidó i una corda,

  • un rosco congelat,

  • un local ple d’aire o de gent,

  • una nevera que falla,

  • una paret que pren vida,

  • un respirar fort,

  • una biblioteca amb lliure ordenança,

  • gots plens d’alegria i molles a sobre la taula,

  • mòbils impertinents,

  • nens que no callen,

  • una furgoneta blava,

  • un tren que no rutlla,

  • uns freaks que no ho són tant,

  • uns premis Basset,

  • polítics apolítics i apolítics polititzats,

  • un punt de llum a la muntanya,

  • una caipirinya perillosa,

  • unes tanques davant la porta i un carrer tallat,

  • notificacions d’autoritats locals,

  • unes antenes que ploren,

  • un teler en valencià,

  • uns tècnics atabalats i unes tècniques amb paciència...

però sobretot un públic entregat capaç de suportar incomoditats ben variades però que acaben fent-se entranyables.

Així des del 18 de febrer de 2000 han passat els dies, els anys, 10 anys i un dia per ser exactes plens d’històries bones, de dolentes, però ha quedat una cosa ben clara:

el Casal ha continuat amb empenta i ganes de canviar aquelles coses què no ens agraden, perquè som gent que lluita, què critica el nostre autoaparheid cultural, què pensa que un altre País Valencià és possible.

Mentre ells continuen intentant tapar-nos la boca, evitant que escoltem i negant-nos poder mirar, continuarem ací molestant-los, sent impertinents el que es puga i més també.

Hui s’obre un nou espectacle, el desè any més un dia ens encoratja a continuar treballant, sense paraules buides amb empenta i ganes, passeu i mireu, ens espera un País lliure, l’objectiu està clar, però ens manca una cosa i és que continueu amb nosaltres, que feu vostra la causa del Casal i que transmeteu aquest missatge des-acomplexat, clar i de progrés cultural i social.

Tot no seran flors i violes, encara va per a llarg, però la llavor ja la vàrem colgar i l’arbre ha ben arrelat, ara cal fer-lo créixer, entre totes i tots l’hem d’anar regant.

Vos convidem a la nostra lluita alegre, festiva i quotidiana, a treballar pel nostre dia a dia com a societat crítica, inconformista i amb uns objectius clars.

El full de ruta està escrit ara només ens queda continuar la nostra marxa, que comence doncs l’espectacle, que s’apaguen les llums, passeu i mireu, però també participeu.

Aquest és el vostre Casal, ompliu-lo de cultura feu-lo vessar per a què arribe a tota la societat, eixa és la nostra fita. Esteu convidats.

Gràcies a tots i totes.


Casal Jaume I de la Vall d’Albaida, 19 de febrer de 2010



21.2.10

Video dels "Fem 10 anys" del Casal

Ja podeu gaudir del vídeo que repassa els 10 anys que portem fent activitats i promoció de la nostra cultura a la Vall d'Albaida.


19.2.10

Ampliació del termini al mateix temps que es superen les 400.000 signatures recollides





València, 19 de febrer de 2010


NOTA DE PREMSA


JA HEM SUPERAT LA XIFRA DE 400.000 SIGNATURES PER TV3

S’AMPLIA EL TERMINI DE RECOLLIDA DE SIGNATURES



Acció Cultural del País Valencià (ACPV) vol fer públiques 2 novetats referides a la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) “Televisió sense Fronteres” que l’entitat impulsa:

1a.- La campanya de recollida de signatures continua a molt bon ritme, de manera que a hores d’ara ja tenim més de 400.000 signatures recollides del total de 500.000 que calen. Això ha estat possible gràcies als 2.500 fedataris, i a la col·laboració de tots els sindicats, els partits polítics, col·legis professionals, institucions i les principals associacions culturals, esportives i de tota mena del País Valencià, Catalunya i les Illes Balears. Cal també destacar l’adhesió a la campanya del Parlament de Catalunya (amb el vot favorable de CiU, PSC, ERC, ICV i PP), de la Xarxa d’Universitats Joan Lluís Vives i de cada vegada més ajuntaments, entre els quals els d’Elx, Gandia o Barcelona. Hem de destacar també la incorporació de les entitats, sindicats i partits de Navarra i el País Basc en la campanya.

2a.- La campanya, que tenia previst de finalitzar la primera setmana de març (ja que la Junta Electoral Central ens demanava de lliurar les signatures el 24 de març a Madrid), s’amplia 3 mesos: finalitzarà la última setmana de maig, i les signatures es lliuraran a la Junta Electoral Central el mes de juny. Aquesta ampliació del calendari ha estat una decisió de la Junta davant del fet que, en l’inici de la campanya, s’havien produit diversos problemes burocràtics a l’hora de segellar els fulls de signatures i altres que van retardar la possibilitat de començar a recollir signatures més de 2 mesos respecte a la data oficial d’inici, provocant un perjudici a l’organització de la campanya. Ara la Junta corregeix aquest error i amplia el termini de recollida de signatures per a compensar-lo.

El fet que ja hem passat de les 400.000 signatures recollides i que disposem dels mesos de març, abril i maig per continuar recollint-ne, garanteix l’èxit d’una campanya que de partida és un repte important, però això no ha de fer que ni l’organització ni les persones i col·lectius que hi col·laboren ens relaxem, perquè es tracta de sumar el màxim de signatures per tenir el màxim de força per després poder garantir l’aprovació del projecte de llei.

Vi d'honor perquè "Fem 10 anys"



“Fem 10 anys” al Casal Jaume I de la Vall d’Albaida.
Febrer és el mes del nostre aniversari i també el teu.

Volem celebrar-ho amb tots els amics i amigues
amb un vi d’honor als nostres locals
situats al Parc Mestre Ferrero, 19-20 d’Ontinyent.

Et convidem el divendres 19 de febrer a les 20:00h
compartirem il·lusió i ganes de tirar endavant.
De ben segur que tindrem preparada alguna sorpresa.


2.2.10

L’Ajuntament margina als joves d’Ontinyent


Nota de premsa del Casal Jaume I de la Vall d'Albaida: 2 de febrer de 2010

“Des del Casal Jaume I de la Vall d’Albaida volem demanar que el nostre consistori rectifique està decisió de tancar el Consell Local de la Joventud d'Ontinyent - CLJO”

L’ajuntament d’Ontinyent, a través de la regidoria de joventut, ha demostrat recentment el seu poc interès en els joves de la nostra ciutat. El nostre consistori ha reduït en un 50% la subvenció que destina al Consell Local de la Joventut d’Ontinyent, provocant així el seu tancament, ja que amb eixa retallada no es pot mantenir este servei, ni tant sols pagar a la tècnica.

Des del Casal Jaume I de la Vall d’Albaida volem mostrar la nostra disconformitat en esta decisió presa pel consistori local, perquè d’esta manera han aconseguit que el CLJO tanque les seues portes i deixe als joves ontinyentins sense l’oferta de cursos, orientació en els estudis i també laboral, que des d’esta entitat es proporcionava. El més vergonyós de tot és que amb l’actual subvenció de 15.000 euros es dedica a cada jove de la nostra ciutat la irrisòria quantitat de 1,16€.

A més considerem que aquest és un servei imprescindible per a qualsevol població, i més en el cas d’Ontinyent, ja que som una població de 38.000 habitants, una part d’ells joves que ara s’han quedat sense este servei i potser hagen d’acudir a altres localitats per tal de suplir aquesta mancança.

Volem destacar també que el Partit Popular des que està manant no ha sabut fer altra cosa que tombar tot el que s’ha aconseguit al llarg de 30 anys. Un bon exemple són la retallada de personal en el departament de Serveis Socials de l’ajuntament, la despesa extra que es dedica ara a la Televisió d’Ontinyent a causa de l’emissió en TDT a través de la cadena MK i l’eliminació del requisit lingüístic de coneixements de valencià per al funcionariat ontinyentí.

Esta retallada a més de demostrar el poc interès de l’ajuntament en els joves d’Ontinyent també ens fa pensar que el nostre consistori el que té és por d’esta organització que funciona de manera autònoma i democràtica, sense l’estricta vigilància de la nostra alcaldessa.

El Casal Jaume I de la Vall d’Albaida, com a part afectada en este retall pressupostari, ja que el grup jove del casal forma part del Consell de la Joventut, volem demanar que el nostre consistori rectifique està decisió que menysprea als joves ontinyentins i torne a dedicar la subvenció que ja dedicava anteriorment. També reclamem que es destine una partida exclusiva per a pagar al tècnic del CLJO, igualment que la que es dedica per a l’arrendament. Això sí, eixe tècnic ha de continuar sent elegit pel CLJO.

Imaginem que l’ajuntament no respondrà a esta denuncia, ja que solament contesta als seus contrincants polítics, cosa que demostra que sols li importa la vessant política i no es preocupa per la ciutadania.