23.12.08

El TSJ valencià avala que el govern tanqui tres repetidors d'ACPV que emeten TV3

El Tribunal Superior de Justícia (TSJ) valencià avala que el govern de Francesc Camps hagi ordenat el tancament dels repetidors que Acció Cultural del País Valencià (ACPV) té a la Carrasqueta (ja executat), el Montdúver i el Bartolo, que emeten TV3 al País Valencià. En una sentència feta pública ahir per fonts del govern, el TSJ ha desestimat el recurs (pdf) que va presentar l'entitat al juny i li ratifica la sanció de 300.000 euros.
El tribunal considera que la Generalitat és competent per a imposar la sanció i executar els dos tancaments restants, perquè entén que es tracta d'un tema de difusió d'emissores de televisió dins del territori valencià, i no de discussió d'aspectes tècnics, que serien competència estatal. La sentència afirma que l'expedient obert per la Generalitat no vulnera la
Carta Europea de Llengües Regionals o Minoritàries (pdf), i nega que el govern hagi actuat arbitràriament o que hagi discriminat l'entitat. A més, el fet que el senyal de TV3 s'emeti des de fa més de quinze anys al País Valencià, sense cap tipus de problema, no li atorga el dret a continuar fent-ho. La cúpula d'ACPV es troba reunida per a estudiar si recorre la decisió judicial. L'advocadessa, Mercè Teodoro, ja va augurar al juny que seria el Tribunal Constitucional espanyol l'ens que acabaria dirimint la disputa, perquè no confiava en una sentència favorable per part del TSJ.

CLIQUEU ACÍ I VOREU ,RESPECTE A LA NOTÍCIA, EL COMUNICAT D'ACCIÓ CULTURAL DEL PAÍS VALENCIÀ
NOTÍCIA EXTRETA DE VILAWEB

11.12.08

EL CASAL ES PRONÚNCIA SOBRE ELS 25 ANYS DE LA LUEV


25 anys de la LLEI D’ÚS I ENSENYAMENT DEL VALENCIÀ ni ús ni aplicació:

Enguany se celebren els 25 d’anys des de l’aprovació de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià. Esta llei a partir dels cinc títols: «De l’ús del valencià», «Del valencià a l’ensenyament», «De l’ús del valencià als mitjans de comunicació social», «De l’actuació dels poders públics» i «Dels territoris predominantment valenciano-parlants i castellano-parlants»; pretén aconseguir equiparar la situació del castellà i el valencià al nostre País Valencià, concretament diu: “…tracta de superar la relació de desigualtat que hi ha entre les dues llengües oficials de la nostra Comunitat Autònoma, i disposa les mesures pertinents per tal d’impulsar l’ús del valencià en tots els camps de la nostra societat, i especialment en l’administració i l’ensenyament com a vehicles de recuperació”.

Des de la Junta de Casal Jaume I de la Vall d’Albaida pensem que aquesta llei en seu moment d’aprovació era adequada, però a hores d’ara està bastant desfasada i necessitaria una revisió per tal de millorar les exigències que ja haurien d’haver-se rectificat.

A més considerem que no s’ha aplicat, encara, al complet i això que portem 25 anys des de la seua aprovació. Quan el PSPV en el seu dia la va aprovar anava sobre mínims sense aplicar-la completament, i des que mana el PP podem afirmar que encara s’estan reduint les poques coses que s’estaven duent a terme. Un bon exemple és les ajudes destinades als comerços que retolen en valencià, este tipus d’ajudes hem pogut anar veient com poc a poc s’han reduït, menyspreant així una subvenció que tant ajuda en temes de discriminació positiva, tant necessària per a millorar la situació d’una llengua minoritzada, com és el cas de la nostra.

Tal i com hem manifestat al començament d’este escrit, aquesta llei disposa de diversos flancs d’actuació. En la seua aplicació, pràcticament podríem donar un suspès general a tots els apartats. En educació, als mitjans de comunicació social, als poders públics, en general, l’ús del valencià hauria d’estar millor del que està.

Pel que fa a l’ús del valencià als mitjans de comunicació podem apreciar que és molt baix. Concretament al Grup RTVV és vergonyós la situació de la nostra llengua, ja que al canal principal d’aquest grup el valencià esta únicament reservat per als noticiaris, retransmissions esportives, i alguna sèrie de ficció.

A més aprofundint en aquest tema cal destacar també un altre menyspreu al valencià, ja que en les concessions que va fer la Generalitat Valenciana dels canals de TDT, van ser totes a canals que utilitzen el castellà com a única llengua. A més tampoc es subvenciona a cap mitjà de comunicació que faça la seua tasca en valencià.

Un dels altres problemes és que els mateixos polítics són els primers que no utilitzen el valencià, i no poden incentivar una llengua si ni tant sols ells mateixos l’utilitzen. No podem creure’ls si ells sols utilitzen la nostra llengua en comptades vegades.

Per tot açò demanem en primer lloc que s’aplique la llei per complet i el més ràpidament possible, ja que portem 25 anys i encara no s’ha aconseguit la seua plena aplicació. I tot seguit el que caldria és obrir un debat per millorar-la i fixar un nous màxims.

També demanem que es fomenten les concessions de TDT a canals de televisió que utilitzen el valencià i per poder dur a terme aquest màxim caldria que este criteri anara acompanyat d’un foment de les ajudes a canals que empren la nostra llengua, per augmentar així el número, ja que actualment és molt baix.

I pel que fa al grup de RTVV haurien d’utilitzar com a única llengua el valencià, tal i com el grup de RTVE empra el castellà com a única llengua. D’esta manera les persones residents al País Valencià castellano-parlants sempre disposaran d’un grup de radio televisió, l’espanyol, per poder informar-se, entretenir-se, etc.

En este tema caldria també promoure la reciprocitat amb els canals d’altres territoris de parla catalana. Suposadament el govern valencià i el català estan en negociacions per aconseguir este reciprocitat, però recentment estem comprovant com el govern valencià dins la seua manera de fer habitual mentre a l’àrea metropolitana de Barcelona ja veuen Canal 9, ell continuen tancant els repetidors al País Valencià.

A més dins del títol tercer en que es parla del valencià al mitjans de comunicació social també hi ha un article, concretament el 3er, que parla sobre “…Fomentarà quantes manifestacions culturals i artístiques es realitzen en les dues llengües, tot rebent consideració especial les desenvolupades en valencià”. Cosa pràcticament inexistent, ja que un bon exemple és la falta de recolzament institucional als grups musicals de la nostra terra que fan servir la seua pròpia llengua per a expressar-se.

També reclamem que a l’ensenyament existisca una immersió completa i per poder arribar a ella cal fer una incorporació lingüística real, que tinga com a finalitat aquesta immersió completa en la nostra llengua. A més també caldria afegir en la llei un caire obligatori del coneixement de la llengua, i no tal i com està actualment, que a l’article 23 parla de: “…Els professors que quan entre en vigor aquesta Llei no tinguen un coneixement suficient del valencià seran capacitats progressivament mitjançant una política de voluntarietat, gradualitat i promoció professional”.

Pel que fa la les institucions públiques també exigim que tot el funcionariat públic tinga el nivell mitjà de valencià i que faça un ús real de la llengua.

En conclusió aquesta Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià, tal i com es desprèn de l’informe llançat per la Mesa per l’Ensenyament en Valencià formada per Acció Cultural del País Valencià, CCOOPV, Departament de Didàctica de la Llengua i la Literatura. U.V., Escola Valenciana, FAPA-València i STEPV, aquesta és “una llei de mínims que s’ha aplicat al mínim”. No ha s’ha aconseguit l’objectiu que era “l’equiparació efectiva del valencià amb el castellà”.

Considerem, tal i com es pot també llegir en este article que la llei ja naixia amb notables limitacions en el nom i també en la concepció, on renunciava a ser una llei de “normalització lingüística”, com les lleis anàlogues de les altres comunitats autònomes.

I per tant demanem la seua ràpida aplicació i de seguida buscar un nous objectius, aquestos ja sí, amb molta més ambició que la inicial.

9.12.08

Exposició 100 anys de l’estelada des del dimarts 16


Després del precedent d’una primigènia senyera independentista que enlloc de lluir el triangle a l’esquerra amb l’estel, du un romb al mig (es dedueix blau) amb una estrella blanca a l’interior. La fotografia, feta a París en 1908, és de la seu d’una Lliga Nacionalista Catalana, organització que fundà i presidí Salvador Díaz i CapdevilaLa necessitat de la creació d’una bandera de combat, pren forma definitiva a través de la inspiració de l’activista i polític Vicenç-Albert Ballester, l’any 1918. En signar-se aquell any l’armistici de la primera guerra mundial i amb l’esclat de l’aparició de nous estats a Europa, uns joves propers a la Unió Catalanista i pertanyents al semiclandestí Comitè Pro-Catalunya, del qual Ballester n’era el president, aprofitaren el moment polític per internacionalitzar el fet nacional català utilitzant la bandera de l’estel solitari. Dins d’aquest grup, Ballester hi creà o inspirà la senyera estelada, perquè tan els catalans com les potències estrangeres visualitzessin clarament les aspiracions independentistes de Catalunya.L’exposició fa un repàs a tota la història d’aquest símbol i romandrà al Casal fins el dia 9 de gener.

1.12.08

DIVENDRES 5 DE DESEMBRE 20:00h Presentació del llibre de Roger Cremades "Macrourbanisme i agressions al paisatge mediterrani"



La gent de Salvem la Valleta d'Agres present a la xerrada de divendres dia 5.

Moltes vegades, per tenir certesa dels fets hem d’observar el nostre voltant. si tornem als llocs on jugàvem quan érem infants constatarem que aquests han canviat. els bancals de taronger per on passejàvem es troben ara sota l’asfalt, els camins de terra són carreteres, i les séquies han desaparegut. sobre tots aquests canvis ens podem arribar a fer moltes preguntes que d’entrada no són fàcils de respondre. i més encara si tenim en compte que ens trobem en un temps profundament marcat per la proliferació urbanística.Aquest llibre ens endinsa en el procés irreversible de transformació territorial i paisatgística que afecta el territori valencià. I alhora ens mostra com l’horta i la muntanya valenciana van quedant soterrades sota l'urbanisme. Un urbanisme banal que homogenitza l’aspecte de paratges tan diversos com distants, i fa que els territoris perden la seua identitat.L’objectiu del present manual és esclarir els diferents condicionants del problema del desordre urbanístic i les seues conseqüències en el paisatge valencià.ROGER CREMADES RODEJA (Valencia, 1977) ha recorregut els paisatges valencians en busca de les claus del seu present, passat i futur. Enginyer Tècnic Forestal de formació, ben aviat es va especialitzar en temes territorials i paisatgístics. Ha realitzat els indicadors de sostenibilitat i la diagnosi de Gandia, ciutat on viu. D’altra banda escriu articles sobre temes mediambientals a diversos mitjans informatius de la Safor, on és un conegut dinamitzador del moviment ecologista.
Les grans obres públiques, com les autovies, tenen un impacte enorme i fan de barreres ecològiques entre ecosistemes. El Parc Natural de la Serra de Mariola i el Paisatge Protegit de la Solana del Benicadell estan connectats gràcies al riu d’Agres, i aquest fa de corredor biològic entre els dos paratges. Les nostres terres són muntanyoses, amb rius transparents i boscos mediterranis autèntics. L'agricultura minifundista és la nostra identitat. Aquesta ha sigut, i encara és, el motor econòmic i vertebrador de la Valleta.L'autovia Villena-Muro pretén unir aquests dos punts amb una via de quatre carrils, seguint longitudinalment el curs natural del riu d’Agres. Aquest projecte és part d'un de molt més gran: connectar Madrid amb Benidorm.La Valleta d'Agres i els pobles que la conformen són rics per naturalesa, rics en patrimoni natural i cultural, i la prova la tenim amb el santuari de la Mare de Déu d'Agres, les Caves, les Covetes dels Moros, la via del Xitxarra, la torre d'Agres, l'Estret, la penya del Frare i un considerable etcètera. Aquests són monuments d'importància històrica, arquitectònica i natural, monuments que els nostres avantpassats ens han deixat i que nosaltres estem obligats a tindre'n cura i mimar perquè les nostres futures generacions puguen gaudir-los com els hem gaudit nosaltres.Els fruits que ixen de les nostres terres són sans, bons i justos. Som unes terres reconegudes pels nostres productes, per la qualitat que oferim. Si deixem que ens lleven això, estem deixant que ens lleven la nostra identitat. Volem mirar cap al futur, sí, però de manera sostenible.Aquests pobles que conformen la Valleta tenen un tren que dia a dia veu com passa el temps i cap administració no fa res per millorar-ne l'estat, per donar-li un rendiment ni per fer-lo fort i efectiu, per què? Pensem que el tren Xàtiva-Alcoi pot ser molt més beneficiós si es fan les millores que tants anys fa que es demanen. Autovia i tren formen les dues cares d'una mateixa moneda: quin model de desenvolupament i de relació amb el medi volem? Quines són les inversions que les nostres comarques i els nostres pobles necessiten?L’agricultura amb una autovia com aquesta tendirà cap a la desaparició, l’ocupació de les millors terres de cultiu per l’autovia provocarà la fracturació del paisatge, la tendència cap al no-localisme i perdrà part de la identitat de la nostra cultura minifundista.La plataforma SALVEM LA VALLETA: NO A L’AUTOVIA VILLENA-MURO vol mostrar amb aquest manifest la indignació cap a les administracions que volen construir el nostre futur sense comptar amb les persones que viuen i treballen en aquestes comarques. Demanem informació correcta i suficient sobre el projecte, el seu replantejament, la retirada i la seua substitució per una adequació de la carretera actual, i la inversió de recursos, no en actuacions com aquesta, sinó en millorar la qualitat de vida dels nostres pobles en aspectes com la sanitat, l'educació i serveis de tot tipus.Volem prosperar, però des de la realitat de les nostres comarques. Volem estar comunicats però no de qualsevol manera. Volem mirar cap al futur, ser punt d’arribada.VOLEM SER PUNT D’ARRIBADA, NO UN LLOC DE PAS!!!