El recurs, dirigit contra l’Ajuntament d’Alboraia,
es va formular l’any 2009 conjuntament per ACCIÓ CULTURAL DEL PAÍS VALENCIÀ,
l’associació d’Alboraia DIMONIS DE L’AVERN i la persona que fins 2009
era Tècnica de Promoció de l’ús del Valencià de l’Ajuntament d’Alboraia, la Sra. LAURA RUBIO; de la
seua realització es va encarregar l’Assessoria Jurídica d’Acció Cultural del
País Valencià sota la direcció tècnica de l’advocada MERCÈ TEODORO.
Tres anys després de la interposició del recurs, la Secció Segona de la Sala
Contenciós-Administrativa del TSJ del País Valencià ha dictat
Sentència per la qual s’anul·len parcialment els acords adoptats per
l’Ajuntament d’Alboraia a l’any 2009 sobre Pressupost General, Modificació de la Relació de Llocs de
Treball i Modificació del Reglament per a la Promoció i Ús del Valencià.
En efecte, l’Ajuntament d’Alboraia va adoptar
aquests acords l’any 2009 dins l’anomenat “Pla de millora i sanejament
econòmic i financer”, tot i al·legant dificultats econòmiques i necessitat
d’ajust pressupostari. La justificació que l’Ajuntament d’Alboraia va oferir
per a suprimir l’Oficina de Promoció i Ús del valencià i la plaça de Tècnic
lingüístic, era, a més de l’econòmica, que la població d’Alboraia i els
funcionaris municipals ja “conocen con suficiencia el valenciano”.
Aquesta decisió va posar de manifest que el primer
i principal destinatari de les retallades econòmiques del consistori, aleshores
presidit pel Partit Popular, era la normalització lingüística i la promoció del
valencià, àmbit en el que la corporació municipal volia deixar d’invertir
recursos públics i personal i per tant de realitzar accions concretes i
activitats de normalització.
En aquell moment i davant la supressió de facto de
tota promoció del valencià per part de l’Ajuntament, els nombrosos socis
d’Alboraia d’ACPV, així com les associacions locals, com ara Dimonis de
l’Avern, juntament amb la
Tècnica de Promoció Lingüística, Laura Rubio, directament
afectada per la mesura, van proposar la Junta Directiva
d’ACPV la formalització del recurs en defensa de la llengua i del manteniment
de les polítiques públiques de normalització lingüística. ACPV va assumir
l’afer, en tant que entitat que té estatutàriament la finalitat de vetllar pel
patrimoni lingüístic valencià, la llengua catalana i finalment s’interposà
conjuntament el recurs.
El Tribunal, en la seua
sentència, accepta la legitimació activa per a pledejar de les associacions i
persones recurrents sobre aquesta matèria (protecció del valencià), però no
sobre la totalitat dels acords impugnats (per això l’estimació del recurs és
parcial).
Així, una vegada
restringit l’àmbit dels acords a la protecció del valencià, el Tribunal recorda
l’obligació que el municipi d’Alboraia té, per mandat legal, l’obligació de “promover
la recuperación del valenciano y fomentar su uso en todos los ámbitos de la
vida ciudadana” y “hacer efectivo el uso oficial del valenciano, como
lengua propia de la
Administración local y el municipio de Alboraia”.
El Tribunal estima que
la supressió del crèdit pressupostari per a mantenir l’Oficina, la seua
desaparició i correlativament, l’amortització del lloc de treball de Tècnic
Lingüístic que el Reglament de Normalització municipal preveia, no asseguren de
forma concreta i específica el compliment, per part del consistori,
d’aquestes obligacions envers la llengua pròpia.
Així, segons la Sala, “No acredita el
Ayuntamiento que la promoción del uso del valenciano, tras la supresión de la Oficina de Promoción, se
haya seguido realizando a través de otros medios, por lo que hay que concluir
que dicha supresión y con ella la amortización de la plaza de Técnico de
Promoción lingüística, suponen una vulneración de las obligaciones que pesaban
sobre la Corporación
y son, en consecuencia, contrarias a derecho, por lo que procede anularlas y
dejarlas sin efecto.
El secretari d’ACPV, Toni Gisbert, així com la resta de recurrents valoren molt
positivament la sentència, especialment en aquest context de crisi, perquè
clarament determina que les administracions públiques han de continuar
finançant la protecció i la defensa dels serveis i les polítiques públiques de
normalització lingüística, en tant que aquesta tasca és una obligació legal
indefugible. I posa a disposició de socis i ciutadans en general el Servei
Jurídic i l'Oficina de Drets Lingüístics d'ACPV per a fer front a qualsevol
vulneració dels drets lingüístics dels valencians i garantir l'existència
d'instruments a favor de l'ús social de la llengua.
Gisbert, a més, valora la sentència com a un precedent
important que pot evitar actuacions similars en altres ajuntaments que podrien conduir a la desaparició de les
Oficines de Normalització Lingüística i els seus Tècnics.
