El proper dissabte 23 d'abril tindrà lloc la FESTA PER LA CULTURA que Acció Cultural està organitzant a la plaça de bous de València. Recuperem un espai públic; farem un reconeixement a les persones i grups que durant 20 anys han mantingut viva la flama de la llengua i la cultura malgrat censures i persecucions. Visibilitzem la importància que la llengua i la cultura ha de tenir en un projecte de societat valenciana que, veritablement, vulga ser oberta, moderna, plural i de futur. A més, gaudirem d'un espectacle únic.
I serà únic per dues raons principals: perquè hi participaran una cinquantena de cantants i grups de música i cultura popular valencians - per tant, serà una representació molt completa de l'escena musical i cultural valenciana dels darrers 20 anys-, i perquè entre les col·laboracions hi haurà algunes de molt especials.
Ací vos informem d'aquestes col·laboracions:
Els Sva-ters és un grup de música format a Alcàsser l'any 1998. Actualment està format per entre set i quinze membres, i tenen tres discos editats. Una de les seues principals característiques és la festa i l'energia que desprenen els seus directes. El seu estil és una barreja de rock clàssic, ska, jazz, rumba i reggae, entre d'altres. Actualment, està format per 13 membres (dos cantants/ dolçainers, dos guitarres, un baixista, un bateria, un percussionista, un saxofonista, dos trombonistes, dos trompetistes i un teclat). Quasi totes les seues lletres tenen un gran to d'humor (cosa que ja es pot endevinar pel nom del grup), barrejades amb reivindicacions socials i polítiques.
La Gossa Sorda és un grup musical de Pego, i a les primeres de l'any 1999 es decideixen a fer el seu primer concert. Dos anys després, en el 2001 trauen la seua primera maqueta. Amb el seu segon dics Garrotades es convertiren en un dels grups més actius del 2006. És un dels grups de rock en català amb més èxit en l'actualitat, i actuen per tot el País Valencià, entre altres territoris com el País Basc, Catalunya, Illes Balears, Galícia i Madrid. A més, han actuat als festivals de rock d'àmbit estatal com el Viña Rock.
Cris Juanico Alcina (Ciutadella de Menorca, 23 de febrer de 1967), de nom artístic Cris Juanico, és un músic menorquí. Va ser memebre i un dels compositors de Ja t'ho diré, i actualment forma part de Menaix a Truà i també edita treballs en solitari. La seua trajectòria musical és molt rica i variada. Des dels inicis amb el grup Ja T'ho Diré a l'actual carrera en solitari, han passat moltes coses. Però sobretot ha ampliat el seu registre i ha esdevingut una de les veus més personals del panorama musical del país.
La trajectòria musical de Rafa Xampó comença a la dècada dels 70, formant part dels cantants de la segona generació de la Nova Cançó. En 1974 va guanyar el Primer Premi del Festival Noves Veus (Sabadell). En 1992 coprodueix un disc amb Juli Bustamante (Ciutat Magnètica, editat per Picap). Després de dècades de silenci musical, a l'estiu del 2002 va traure el disc 7 acústics (PM produccions) que va tenir molt bona acollida entre el públic i la crítica. El següent disc és Cançons de la memòria trista, amb Albert Ortega, Bertomeu, com a productor (Picap, 2006), el qual fou guardonat amb el Premi al millor disc de cançó d'autor als Premis Ovidi Montllor de 2007. El 2008 va estrenar l'espectacle Poemes i cançons en companyia de la poetessa Isabel García Canet. El disc següent, Andanes (Picap, 2010), també produït per Albert Ortega, va rebre dos Premis Ovidi Montllor, un en la modalitat de millor disc de cançó d'autor l'any 2010 i l'altre en la modalitat de millor lletra pel tema A Glasgow. El nou espectacle i disc, T'estimo tant. Sonets de Shakespeare (Comboi Records, 2013), ens presenta un cantant sòlid i inspirat que, de la mà dels versos del gran poeta universal, ofereix unes cançons insòlites en el panorama cultural actual en català.
Andreu Valor naix a Cocentaina. Cin-cents concerts en aquests pocs anys avalen l'evolució de l'autor i la seua música, que inciddeix des del primer moment en l'intent de fusionar compromís i bellesa, actitud i consciència, desig i esperaça en cada projecte que ens presenta. Les seues lletres aporten una constant. De moment i fins ara, ha editat quatre treballs discogràfics, tots quatre sota el segell de la discogràfica MésdeMil.
Joan Amèric (Alzira, Ribera Alta, 19 de març de 1964), és un cantautor que s'inscriu en la darrera fornada de veus de la cançó en català. Comença la seva trajectòria en solitari a mitjan dels anys 80 amb diverses actuacions pel País Valencià, algunes de les quals obriren els concerts d'artistes consolidats com Maria del Mar Bonet o Lluís Llach. Després d'obtenir èxit amb els directes i el reconeixement de la crítica per les seves cançons, enregistrà el primer disc de llarga durada: Tornar a l'aigua (CBS, 1989), produït per Lluís Llach. La seva carrera va seguir amb Escala de colors (Picap, 1992), Ànima, diari de les hores blaves (Picap, 1995) i Obert (Discmedi, 2000). El 2012 va publicar Directament, l'enregistrament en viu del concert de cloenda del Barnasants 2011. El 20112 va rebre el premi Barnasants al millor concert de la secció oficial.
Prozak Soup, el jove grup de Bellreguard, aposta per una nova sonoritat que beu del post-hardcore, l'electrònica clàssica i el hip hop crític. Prozak Soup fa una aposta per un so radical, segons ells mateixos alternatiu. Un so força elaborat, amb un segell propi, que mostra els de Bellreguard capaços de crear melodies intenses sobre un aparent caos sonor. Les lletres són intenses, crítiques en alguns moments. Hi ha alhora una manifesta voluntad lírica d'interpretar el món que els envolta a través d'una poètica personal, els sentiments íntims, la seua lluita per anar a la recerca d'un llenguatge, d'un estil propi.
Sèrman Mànser és el duet format per Manuela Alandes, a la veu, i Sergi Pitarch Garrido, a la guitarra. Manuela Alandes ha format part de Soul Atac, ha col·laborat amb la Big Band de Jazz d'Alzira, Obrint Pas, la Gossa Sorda i no se sap quants grups més. En teoria s'ho havia deixat, però va tenir el detall de fer dues cançons a partir del llibreLa mirada del cocodril i després, ha obrat el miracle d'acomplir l'encàrrec de composar-ne unes altres amb fragments de l'obra de vint-i-escaig escriptores valencianes. Les seues cançons tenen una força inusual. Cançó amb ànima, en podríem dir.
Candela Roots és un grup valencià de reggae format per músics que comptem amb una base sòlida, que composen lletres per compartir fent servir melodies dolces. Aquest projecte està format per músics amb una llarga trajectòria: Estel a la veu, David Van Der Meer a la bateria, Karla Palacios al baix, Ricardo Císcar a la percussió, Joël Vallés a la guitarra i Fran Acàmer a les tecles. El 2014 va ser l'any de la seua consagració, amb l'edició del seu primer EP i el premi a la millor cançó en valencià al concurs de Sona la Dipu amb el tema Pinta't un somriure.
Mireia Vives ha col·laborat en grups com Rapsods i Bakanal, i és una aposta de futur de l'escena valenciana. Ella i el guitarra, Borja Penalba, s'han embocat en un viatge literari, musical i emocional, seguint la ruta marcada per L'amor fora del mapa (Sembra llibres, 2016), l'última novel·la de Roc Casagran i el primer disc conjunt de Mireia Vives i Borja Penalba. Van rebre la proposta de Roc Casagran quan estaven treballant en temes propis i es van llançar en planxa a musicar poemes de l'escriptor, emocionats pel potencial i la força dels poemes que apareixen al llibre.
Pau Alabajos és un cantautor valencià que porta en actiu des de 2003, amb quatre treballs discogràfics en el mercat. Actualment és secretari del Col·lectiu Ovidi Montllor (COM), associació de músics i cantants del País Valencià. El 29 de setembre de 2012 es va celebrar al Palau de la Música de València un concert commemoratiu dels seus 10 anys de carrera musical. L'any 2016 ix a la llum L'amor i la ferocitat (Bureo Músiques, 2016), sisena aventura discogràfica de Pau, un CD enregistrat a Nashville (Tennessee) amb el productor nordamericà Brad Jones que marca un abans i un després en la seua discografia.
Miquel Gil és un cantant valencià, exmembre del grup Al Tall. En l'actualitat és una de les grans veus del panorama musical mediterrani. A les acaballes del 95, Miquel Gil inicia un nou camí, amb la seua veu com a ingredient principal. Els ritmes d'anada i tornada -van nàixer ací, anaren a Amèrica i tornaren, o a l'inrevés- amb sonoritat mediterrània bouzoki, llaüt, bandúrria, guitarra; havanera, rumba, colombiana... Com a resultat Buscando tu olor, amb la col·laboració d'Efrén López i de Vicent Sabater.
Lluís Llach és un músic de trajectòria, qualitat, nivell professional i èxit de públic inqüestionable, amb projecció internacional, que a aquestes alçades ha esdevingut ja un símbol. A més, Llach manté amb Acció Cultural una relació molt especial de fa molt anys. Junts hem fet molts espectacles i moltes col·laboracions, però avui volem destacar particularment dues: Germania, el darrer espectacle que ACPV va poder realitzar en la plaça de bous l'any 2000, abans que el govern del PP ens prohibís l'accés a l'espai públic, i la seua participació en la manifestació també organitzada per la nostra entitat l'any 2011 per a denunciar el tancament de TV3 al País Valencià. En aquella ocasió, Llach va cantar dalt d'un autobús, davant les Torres de Serrans i desenes de milers de valencians que van col·lapsar València.
Ara, Llach torna a ser amb nosaltres, però per a gaudir la Festa per la Cultura, de la recuperació de la plaça de bous, i de l'inici d'un nou temps d'esperança , però també de treball per la llengua i la cultura, en la que Acció Cultural crida a sumar esforços i il·lusions per a fer noves passes endavant.
Feliu Ventura, el cantant de Xàtiva, també sobradament conegut per la qualitat del seu treball i la seua projecció, serà amb nosaltres per gaudir d'aquesta Festa per la Cultura. Amb ell, comptarem amb un artista consolidat, que ha sabut posar lletra i veu a sentiments, inquietuds i reclamacions, i mantenir la vitalitat de la nostra cultura durant els anys de malgovern.
Al Tall, una intervenció molt destacable ja que retorna, per un dia, per compartir amb nosaltres l'alegria de la recuperació de la plaça de bous. A més, amb ells, reconeixerem la tasca dels pioners de la nostra música i una trajectòria professional de qualitat i èxit.
Smoking Souls, un grup que va enfortint-se des de la Marina Alta i que considerem un dels respresentants de la renovació generacional i de la nova saba de la nostra música. Una proposta diferent al rock al que estem acostumats.
Clara Andrés, cantautora natural d'Oliva, s'inicia molt jove a la coral i a l'oboè a l'Agrupació Artística Musical d'Oliva; poc a poc, i de forma autodidacta, aprèn a tocar la guitarra. Actualment, té quatre discs publicats: Inici (maqueta, 2005), Dies i dies (2008), Huit (2010) i Entrelínies (2014). Va rebre dos Premis Ovidi Montllor el 2008 per "Dies i dies": Millors Arranjaments Musicals i Millor Cançó; i el Premi Miquel Martí i Pol.
Carles Belda és un acordionista diatònic que ha format part de grups com Blat Segat, Pomada i Ensaladilla So Insistent. Actualment, forma part del grup de música Mesclat, on comparteix escenari amb, endtre d'altresm Fransesc Ribera "Titot" (Brams) i Joan Reig (Els Pets). També lidera un grup anomenat El Belda i el Conjunt Badabadoc. Toca l'acordió diatònic i la trikitixa (variant del mateix instrument emprada al País Basc) en formacions musicals de caràcter tradicional, encara que un dels estils musicals que més li agrada és la rumba, estil que ha adaptat per a ésser tocat amb l'acordió diatònic en treballs com els del grup Pomada.
Amadeu Vidal, nascut a Gandia, és un gran amant de la música folk i porta molt anys treballant per la seua conservació i difussió; en concret, treballa des dels anys 80 per recuperar l'acordió diatònic al País Valencià. Amadeu ha tocat amb distints grups com Tres Cant, Urbàlia Rurana, Bella Dos, Notes Soltes i ha fet moltes col·laboracions amb Miquel Gil i altres artistes reconeguts del nostre panorama musical. Actualment és promotor de la trobada d'acordionistes diatònics dels Països Catalans que s'organitza cada any a Muro d'Alcoi i és professor d'acordió diatònic al CIM, Ca Revolta i la Xafigà de Muro.
Carraixet és un grup de folk procedent de Tavernes Blanques. El seu estil musical s'emmarca dins el moviment de la Nova Cançó. El grup va nàixer a finals de 1971 fruit d'una rondalla que dirigia Lleonard Giner. Enn 1978 van iniciar la seua trajectòria discogràfica amb la gravació del primer disc, i esdevé un dels principals grups de la nostra música, junt amb Al Tall, durant els anys de la transició. Dissortadament, el 20 de maig del 2005 Lleonard Giner ens diu adéu per sempre i, després d'aquesta gran pèrdua, Carraixet deixa d'actuar. Però a l'octubre de 2007 el grup es reestructura i reprén actuacions i gravacions. Actualment és format per les filles de Lleonard, les germanes Giner (Mª Carme, Miryam, Eva Giner i Vanessa).
Aspencat és un grup musical de Xaló, a la Marina Alta. El seu estil s'ha basat en l'ska, el reggae i el drum and bass, però en l'actualitat han avançat cap a uns ritmes més electrònics on es pot veure la presència del dubstep. En l'actualitat formen una de les bandes més importants del País Valencià. Després de 9 anys als escenaris amb més de 500 concerts, enguany presenten el nou disc "Tot és ara" (Halley Records). El grup són Kiko Tur i Ivan Gosp; Pasqual Giner; Pep Garcés, Xavi Arias, Jaume Tur, Albert Benavent, Bruno Mas i Héctor Peropadre.
I a més Senior i el Cor Brutal, Ovidi3, Carles Santos i Tomàs de los Santos. Així com, cal afegir, el grup jove Skatuttipresto, guanyador del concurs Dóna la Nota, organitzat pel BEA (Bloc d'Estudiants Agermanats), de manera que la Festa per la Cultura esdevé un reconeixement a qui ha treballat per la llengua i la cultura en el passat i a qui ho fa en present, i també una proposta pel futur i els nous valors.
També cal destacar els grups de cultura popular, que hi seran, com nombroses muixerangues i corals, i col·laboracions tan especials com els cavallets del Corpus de Catelló, les danses guerreres de la Todolella o els Aurorers de la Vall d'Uixó.
Per últim, hem de destacar el supor institucional, tal com el recull el cartell de la Festa per la Cultura: a les 5 universitats públiques valencianes (Jaume I de Castelló, València, Politècnica, Alacant i Miguel Hernàndez d'Elx); els Governs de Catalunya (facilita la participació de dues castelleres en l'acte) i de les Illes Balears (facilita l'actuació del conegut Cris Juanico) i els ajuntaments d'Alacant, Castelló de la Plana, València, Vila-Real, Vall d'Uixó i Almassora. També comptem amb el suport dels mitjans de comunicació Vilaweb, La Veu del País Valencià, Enderrock i El Temps.
I serà únic per dues raons principals: perquè hi participaran una cinquantena de cantants i grups de música i cultura popular valencians - per tant, serà una representació molt completa de l'escena musical i cultural valenciana dels darrers 20 anys-, i perquè entre les col·laboracions hi haurà algunes de molt especials.
Ací vos informem d'aquestes col·laboracions:
Els Sva-ters és un grup de música format a Alcàsser l'any 1998. Actualment està format per entre set i quinze membres, i tenen tres discos editats. Una de les seues principals característiques és la festa i l'energia que desprenen els seus directes. El seu estil és una barreja de rock clàssic, ska, jazz, rumba i reggae, entre d'altres. Actualment, està format per 13 membres (dos cantants/ dolçainers, dos guitarres, un baixista, un bateria, un percussionista, un saxofonista, dos trombonistes, dos trompetistes i un teclat). Quasi totes les seues lletres tenen un gran to d'humor (cosa que ja es pot endevinar pel nom del grup), barrejades amb reivindicacions socials i polítiques.
La Gossa Sorda és un grup musical de Pego, i a les primeres de l'any 1999 es decideixen a fer el seu primer concert. Dos anys després, en el 2001 trauen la seua primera maqueta. Amb el seu segon dics Garrotades es convertiren en un dels grups més actius del 2006. És un dels grups de rock en català amb més èxit en l'actualitat, i actuen per tot el País Valencià, entre altres territoris com el País Basc, Catalunya, Illes Balears, Galícia i Madrid. A més, han actuat als festivals de rock d'àmbit estatal com el Viña Rock.
Cris Juanico Alcina (Ciutadella de Menorca, 23 de febrer de 1967), de nom artístic Cris Juanico, és un músic menorquí. Va ser memebre i un dels compositors de Ja t'ho diré, i actualment forma part de Menaix a Truà i també edita treballs en solitari. La seua trajectòria musical és molt rica i variada. Des dels inicis amb el grup Ja T'ho Diré a l'actual carrera en solitari, han passat moltes coses. Però sobretot ha ampliat el seu registre i ha esdevingut una de les veus més personals del panorama musical del país.
La trajectòria musical de Rafa Xampó comença a la dècada dels 70, formant part dels cantants de la segona generació de la Nova Cançó. En 1974 va guanyar el Primer Premi del Festival Noves Veus (Sabadell). En 1992 coprodueix un disc amb Juli Bustamante (Ciutat Magnètica, editat per Picap). Després de dècades de silenci musical, a l'estiu del 2002 va traure el disc 7 acústics (PM produccions) que va tenir molt bona acollida entre el públic i la crítica. El següent disc és Cançons de la memòria trista, amb Albert Ortega, Bertomeu, com a productor (Picap, 2006), el qual fou guardonat amb el Premi al millor disc de cançó d'autor als Premis Ovidi Montllor de 2007. El 2008 va estrenar l'espectacle Poemes i cançons en companyia de la poetessa Isabel García Canet. El disc següent, Andanes (Picap, 2010), també produït per Albert Ortega, va rebre dos Premis Ovidi Montllor, un en la modalitat de millor disc de cançó d'autor l'any 2010 i l'altre en la modalitat de millor lletra pel tema A Glasgow. El nou espectacle i disc, T'estimo tant. Sonets de Shakespeare (Comboi Records, 2013), ens presenta un cantant sòlid i inspirat que, de la mà dels versos del gran poeta universal, ofereix unes cançons insòlites en el panorama cultural actual en català.
Andreu Valor naix a Cocentaina. Cin-cents concerts en aquests pocs anys avalen l'evolució de l'autor i la seua música, que inciddeix des del primer moment en l'intent de fusionar compromís i bellesa, actitud i consciència, desig i esperaça en cada projecte que ens presenta. Les seues lletres aporten una constant. De moment i fins ara, ha editat quatre treballs discogràfics, tots quatre sota el segell de la discogràfica MésdeMil.
Joan Amèric (Alzira, Ribera Alta, 19 de març de 1964), és un cantautor que s'inscriu en la darrera fornada de veus de la cançó en català. Comença la seva trajectòria en solitari a mitjan dels anys 80 amb diverses actuacions pel País Valencià, algunes de les quals obriren els concerts d'artistes consolidats com Maria del Mar Bonet o Lluís Llach. Després d'obtenir èxit amb els directes i el reconeixement de la crítica per les seves cançons, enregistrà el primer disc de llarga durada: Tornar a l'aigua (CBS, 1989), produït per Lluís Llach. La seva carrera va seguir amb Escala de colors (Picap, 1992), Ànima, diari de les hores blaves (Picap, 1995) i Obert (Discmedi, 2000). El 2012 va publicar Directament, l'enregistrament en viu del concert de cloenda del Barnasants 2011. El 20112 va rebre el premi Barnasants al millor concert de la secció oficial.
Prozak Soup, el jove grup de Bellreguard, aposta per una nova sonoritat que beu del post-hardcore, l'electrònica clàssica i el hip hop crític. Prozak Soup fa una aposta per un so radical, segons ells mateixos alternatiu. Un so força elaborat, amb un segell propi, que mostra els de Bellreguard capaços de crear melodies intenses sobre un aparent caos sonor. Les lletres són intenses, crítiques en alguns moments. Hi ha alhora una manifesta voluntad lírica d'interpretar el món que els envolta a través d'una poètica personal, els sentiments íntims, la seua lluita per anar a la recerca d'un llenguatge, d'un estil propi.
Sèrman Mànser és el duet format per Manuela Alandes, a la veu, i Sergi Pitarch Garrido, a la guitarra. Manuela Alandes ha format part de Soul Atac, ha col·laborat amb la Big Band de Jazz d'Alzira, Obrint Pas, la Gossa Sorda i no se sap quants grups més. En teoria s'ho havia deixat, però va tenir el detall de fer dues cançons a partir del llibreLa mirada del cocodril i després, ha obrat el miracle d'acomplir l'encàrrec de composar-ne unes altres amb fragments de l'obra de vint-i-escaig escriptores valencianes. Les seues cançons tenen una força inusual. Cançó amb ànima, en podríem dir.
Candela Roots és un grup valencià de reggae format per músics que comptem amb una base sòlida, que composen lletres per compartir fent servir melodies dolces. Aquest projecte està format per músics amb una llarga trajectòria: Estel a la veu, David Van Der Meer a la bateria, Karla Palacios al baix, Ricardo Císcar a la percussió, Joël Vallés a la guitarra i Fran Acàmer a les tecles. El 2014 va ser l'any de la seua consagració, amb l'edició del seu primer EP i el premi a la millor cançó en valencià al concurs de Sona la Dipu amb el tema Pinta't un somriure.
Mireia Vives ha col·laborat en grups com Rapsods i Bakanal, i és una aposta de futur de l'escena valenciana. Ella i el guitarra, Borja Penalba, s'han embocat en un viatge literari, musical i emocional, seguint la ruta marcada per L'amor fora del mapa (Sembra llibres, 2016), l'última novel·la de Roc Casagran i el primer disc conjunt de Mireia Vives i Borja Penalba. Van rebre la proposta de Roc Casagran quan estaven treballant en temes propis i es van llançar en planxa a musicar poemes de l'escriptor, emocionats pel potencial i la força dels poemes que apareixen al llibre.
Pau Alabajos és un cantautor valencià que porta en actiu des de 2003, amb quatre treballs discogràfics en el mercat. Actualment és secretari del Col·lectiu Ovidi Montllor (COM), associació de músics i cantants del País Valencià. El 29 de setembre de 2012 es va celebrar al Palau de la Música de València un concert commemoratiu dels seus 10 anys de carrera musical. L'any 2016 ix a la llum L'amor i la ferocitat (Bureo Músiques, 2016), sisena aventura discogràfica de Pau, un CD enregistrat a Nashville (Tennessee) amb el productor nordamericà Brad Jones que marca un abans i un després en la seua discografia.
Miquel Gil és un cantant valencià, exmembre del grup Al Tall. En l'actualitat és una de les grans veus del panorama musical mediterrani. A les acaballes del 95, Miquel Gil inicia un nou camí, amb la seua veu com a ingredient principal. Els ritmes d'anada i tornada -van nàixer ací, anaren a Amèrica i tornaren, o a l'inrevés- amb sonoritat mediterrània bouzoki, llaüt, bandúrria, guitarra; havanera, rumba, colombiana... Com a resultat Buscando tu olor, amb la col·laboració d'Efrén López i de Vicent Sabater.
Lluís Llach és un músic de trajectòria, qualitat, nivell professional i èxit de públic inqüestionable, amb projecció internacional, que a aquestes alçades ha esdevingut ja un símbol. A més, Llach manté amb Acció Cultural una relació molt especial de fa molt anys. Junts hem fet molts espectacles i moltes col·laboracions, però avui volem destacar particularment dues: Germania, el darrer espectacle que ACPV va poder realitzar en la plaça de bous l'any 2000, abans que el govern del PP ens prohibís l'accés a l'espai públic, i la seua participació en la manifestació també organitzada per la nostra entitat l'any 2011 per a denunciar el tancament de TV3 al País Valencià. En aquella ocasió, Llach va cantar dalt d'un autobús, davant les Torres de Serrans i desenes de milers de valencians que van col·lapsar València.
Ara, Llach torna a ser amb nosaltres, però per a gaudir la Festa per la Cultura, de la recuperació de la plaça de bous, i de l'inici d'un nou temps d'esperança , però també de treball per la llengua i la cultura, en la que Acció Cultural crida a sumar esforços i il·lusions per a fer noves passes endavant.
Feliu Ventura, el cantant de Xàtiva, també sobradament conegut per la qualitat del seu treball i la seua projecció, serà amb nosaltres per gaudir d'aquesta Festa per la Cultura. Amb ell, comptarem amb un artista consolidat, que ha sabut posar lletra i veu a sentiments, inquietuds i reclamacions, i mantenir la vitalitat de la nostra cultura durant els anys de malgovern.
Al Tall, una intervenció molt destacable ja que retorna, per un dia, per compartir amb nosaltres l'alegria de la recuperació de la plaça de bous. A més, amb ells, reconeixerem la tasca dels pioners de la nostra música i una trajectòria professional de qualitat i èxit.
Smoking Souls, un grup que va enfortint-se des de la Marina Alta i que considerem un dels respresentants de la renovació generacional i de la nova saba de la nostra música. Una proposta diferent al rock al que estem acostumats.
Clara Andrés, cantautora natural d'Oliva, s'inicia molt jove a la coral i a l'oboè a l'Agrupació Artística Musical d'Oliva; poc a poc, i de forma autodidacta, aprèn a tocar la guitarra. Actualment, té quatre discs publicats: Inici (maqueta, 2005), Dies i dies (2008), Huit (2010) i Entrelínies (2014). Va rebre dos Premis Ovidi Montllor el 2008 per "Dies i dies": Millors Arranjaments Musicals i Millor Cançó; i el Premi Miquel Martí i Pol.
Carles Belda és un acordionista diatònic que ha format part de grups com Blat Segat, Pomada i Ensaladilla So Insistent. Actualment, forma part del grup de música Mesclat, on comparteix escenari amb, endtre d'altresm Fransesc Ribera "Titot" (Brams) i Joan Reig (Els Pets). També lidera un grup anomenat El Belda i el Conjunt Badabadoc. Toca l'acordió diatònic i la trikitixa (variant del mateix instrument emprada al País Basc) en formacions musicals de caràcter tradicional, encara que un dels estils musicals que més li agrada és la rumba, estil que ha adaptat per a ésser tocat amb l'acordió diatònic en treballs com els del grup Pomada.
Amadeu Vidal, nascut a Gandia, és un gran amant de la música folk i porta molt anys treballant per la seua conservació i difussió; en concret, treballa des dels anys 80 per recuperar l'acordió diatònic al País Valencià. Amadeu ha tocat amb distints grups com Tres Cant, Urbàlia Rurana, Bella Dos, Notes Soltes i ha fet moltes col·laboracions amb Miquel Gil i altres artistes reconeguts del nostre panorama musical. Actualment és promotor de la trobada d'acordionistes diatònics dels Països Catalans que s'organitza cada any a Muro d'Alcoi i és professor d'acordió diatònic al CIM, Ca Revolta i la Xafigà de Muro.
Carraixet és un grup de folk procedent de Tavernes Blanques. El seu estil musical s'emmarca dins el moviment de la Nova Cançó. El grup va nàixer a finals de 1971 fruit d'una rondalla que dirigia Lleonard Giner. Enn 1978 van iniciar la seua trajectòria discogràfica amb la gravació del primer disc, i esdevé un dels principals grups de la nostra música, junt amb Al Tall, durant els anys de la transició. Dissortadament, el 20 de maig del 2005 Lleonard Giner ens diu adéu per sempre i, després d'aquesta gran pèrdua, Carraixet deixa d'actuar. Però a l'octubre de 2007 el grup es reestructura i reprén actuacions i gravacions. Actualment és format per les filles de Lleonard, les germanes Giner (Mª Carme, Miryam, Eva Giner i Vanessa).
Aspencat és un grup musical de Xaló, a la Marina Alta. El seu estil s'ha basat en l'ska, el reggae i el drum and bass, però en l'actualitat han avançat cap a uns ritmes més electrònics on es pot veure la presència del dubstep. En l'actualitat formen una de les bandes més importants del País Valencià. Després de 9 anys als escenaris amb més de 500 concerts, enguany presenten el nou disc "Tot és ara" (Halley Records). El grup són Kiko Tur i Ivan Gosp; Pasqual Giner; Pep Garcés, Xavi Arias, Jaume Tur, Albert Benavent, Bruno Mas i Héctor Peropadre.
I a més Senior i el Cor Brutal, Ovidi3, Carles Santos i Tomàs de los Santos. Així com, cal afegir, el grup jove Skatuttipresto, guanyador del concurs Dóna la Nota, organitzat pel BEA (Bloc d'Estudiants Agermanats), de manera que la Festa per la Cultura esdevé un reconeixement a qui ha treballat per la llengua i la cultura en el passat i a qui ho fa en present, i també una proposta pel futur i els nous valors.
També cal destacar els grups de cultura popular, que hi seran, com nombroses muixerangues i corals, i col·laboracions tan especials com els cavallets del Corpus de Catelló, les danses guerreres de la Todolella o els Aurorers de la Vall d'Uixó.
Per últim, hem de destacar el supor institucional, tal com el recull el cartell de la Festa per la Cultura: a les 5 universitats públiques valencianes (Jaume I de Castelló, València, Politècnica, Alacant i Miguel Hernàndez d'Elx); els Governs de Catalunya (facilita la participació de dues castelleres en l'acte) i de les Illes Balears (facilita l'actuació del conegut Cris Juanico) i els ajuntaments d'Alacant, Castelló de la Plana, València, Vila-Real, Vall d'Uixó i Almassora. També comptem amb el suport dels mitjans de comunicació Vilaweb, La Veu del País Valencià, Enderrock i El Temps.
