22.4.26

 


Terres bàrbares, de Vicent Flor: veritat, memòria i silencis

Què és la veritat? En un temps marcat per la desmemòria interessada, pels relats distorsionats i pel retorn d’un passat fosc que alguns voldrien blanquejar, aquesta pregunta esdevé central. Terres bàrbares, la novel·la de Vicent Flor, s’inscriu plenament en aquest debat necessari, tant des del vessant literari com des del compromís cívic.

La novel·la narra la història de Guillem, fill de lluitadors antifranquistes, i de Vera, marcada per l’abandonament del pare. Tots dos comparteixen una mateixa vocació: el periodisme entès com a ferramenta al servei de la informació i de la veritat. Però quan inicien la investigació de diversos casos de corrupció, el camí se'ls complica. Ben prompte descobreixen que la realitat és més complexa, que els interessos ocults pesen, i que la veritat sovint s’amaga darrere d’una espessa teranyina de silencis.

A mesura que avança el relat, Flor mostra com aquesta tensió no afecta només l’àmbit professional, sinó també la vida personal i familiar. Les coses no són mai exactament com semblen, ni en el treball ni en la intimitat. Cal avançar amb cautela, anar amb peus de plom, i esperar que, en algun punt, s’obriga una esquerda en el mur de silencis que permeta fer caure el vel dels enganys.



Terres bàrbares és una novel·la que interpel·la directament el lector i la lectora, perquè planteja una qüestió fonamental: és possible construir una veritat compartida en l’espai públic? En aquest sentit, l’obra dialoga amb el nostre passat recent, amb l’herència del franquisme i amb les conseqüències que encara arrosseguem en el present. Vicent Flor qüestiona els relats oficials i ens convida a mirar de cara allò que sovint es prefereix obviar.

Des d’Acció Cultural del País Valencià, valorem especialment obres com aquesta, que ajuden a pensar críticament el país, que defensen la cultura i la llengua pròpies com a espais de reflexió i que aposten per una literatura compromesa amb la memòria, la democràcia i la veritat.

Terres bàrbares no és només una novel·la que colpeja i fa pensar; és també una crida a no resignar-nos davant la manipulació i la mentida. Una lectura necessària en un temps en què recordar, qüestionar i dir la veritat continua sent un acte de resistència.


17.4.26


 DOCUMENTAL DEL MES: BAJO LAS BANDERAS, EL SOL

Acció Cultural del País Valencià, en col·laboració amb DocsBarcelona, ACICOM i Cine Club Utiye, presenta BAJO LAS BANDERAS, EL SOL. La projecció tindrà lloc dimecres 22 D'ABRIL a les 20:15 h al Cine Club Utiye, situat al Centre Comercial El Teler, Carrer Pintor Segrelles 1, Ontinyent. L'entrada única té un cost de 3€.

Paraguay, Argentina, EEUU, França i Alemanya (2025). 90 minuts

V.O. Guaraní, castellà, alemany, francès, anglès i portuguès SUBT. Castellà, català



El 1989, la caiguda de la dictadura d'Alfredo Stroessner, que es va estendre durant 35 anys a Paraguai, va marcar la fi d’un dels règims autoritaris més llargs del món, però també l'abandonament dels arxius audiovisuals que havien consolidat el seu poder. Aquest material, creat per construir una identitat nacional i glorificar el règim, va quedar relegat a l'oblit.

Dècades després, s’ha recuperat un conjunt d'imatges inèdites i llargament oblidades—noticiaris, emissions de televisió pública, films de propaganda i documents desclassificats—provinents tant de Paraguai com de l'estranger, que revelen els mecanismes ocults de poder darrere del règim de Stroessner.

Es tracta d'una experiència visual a través de la història dels mitjans, que recorre tots els suports que han estat capaços d'emmagatzemar fragments de memòria durant el segle XX. Les imatges trobades a Paraguai reflecteixen l'apropiació del passat per adoctrinar, la construcció d’un imaginari nacional i el culte a Stroessner. Els arxius estrangers relaten la Guerra Freda, les aliances internacionals i el joc de poders que va permetre prosperar la dictadura, a més de denunciar la propaganda i la repressió.

És una arqueologia del present en un país on els descendents dels líders del règim encara mantenen el poder.

La direcció:

Juanjo Pereira és cineasta, investigador i productor, i la seva obra posa en relleu la recerca interdisciplinària a través de la creació de pel·lícules d'assaig i instal·lacions de vídeo. Està dedicat a la investigació de l'arxiu cinematogràfic del Paraguai, i els seus projectes també utilitzen la dérive per explorar infraestructures modernes i paisatges construïts quotidians. És director artístic i cofundador del Festival Internacional de Cinema Contemporani de l'Asunción. Ha participat i estat guardonat en festivals i mercats com ara: Hot Docs Forum, IDFA Bertha Fund, ARCHÉ, entre d’altres.

Fitxa tècnica

Direcció: Juanjo Pereira

Producció: Cine Mío, Maravilla Cine, Sabaté Films i Juanjo Pereira

Cinematografia: Francisco Bouzas

Edició: Manuel Embalse

So: Julián Galay

Distribució: DocsBarcelona Distribution

Premis i festivals

  • Berlinale, Panorama Dokumente 2025

  • BAFICI, International Official Competition 2025

  • SSIFF, 2025










30.3.26

 
TROBADA D'ESCOLES EN VALENCIÀ VALL D'ALBAIDA

Castelló de Rugat ha viscut una Trobada d'Escoles en Valencià memorable! Més de 4.000 persones —alumnat, docents i famílies— han omplit els carrers de festa, reivindicació i estima per la llengua. Un cap de setmana complet de mobilització que, amb la Trobada de Secundària de divendres, reafirma el gran compromís de la Vall d’Albaida amb l'escola en valencià.



ACPV – Vall d’Albaida vam participar amb un taller molt viu, un espai ple de colors on xiquetes i xiquets van poder crear marca-pàgines personalitzats. Retalls, cartolines, missatges, dibuixos,… i sobretot molta imaginació i ganes de participar. L'activitat va tindre molt bona acollida: un flux constant de famílies s'hi va acostar durant tot el matí, convertint el nostre espai en un punt de trobada alegre i participatiu. Les taules sempre plenes, els somriures, la creativitat i l'ambient festiu ho deien tot.



Moments així ens recorden que la llengua continua viva, estimada i celebrada pels més menuts. I que cada gest, cada taller i cada espai compartit suma en la defensa de la cultura i l'educació en valencià.

Seguim treballant per la llengua. Seguim fent comarca. Seguim fent valencià.



26.3.26

 

VIOLANT D'HONGRIA, UNA DONA EMPODERADA EN PLENA EDAT MITJNA, CRÌNICA DE LA XARRADA I PRESENTACIÓ A ONTINYENT

Dimarts 24 de març de 2026, la sala la Previsora de la Fundació Caixa Ontinyent va acollir un acte cultural d'altíssim valor històric i divulgatiu dedicat a una de les figures femenines més destacades del nostre passat medieval: Violant d’Hongria, segona esposa de Jaume I el Conqueridor. L'acte va reunir públic interessat en la història, la cultura i el paper de les dones a l'Edat Mitjana, en un ambient proper i rigorós.

L'acte va incloure la presentació del llibre Violant d’Hongria (Esztergom, Hongria, 1215 – Osca, Aragó, 1251), obra de Ferenc Olivér Brachfeld, així com la conferència “Violant d’Hongria, una gran dona empoderada del segle XIII”, impartida pel Antonio López Alemany, professor de la Universitat de València. La sessió fou presentada per Vicent Terol i Reig, doctor en Història Moderna.



La conferència va permetre redescobrir la profunditat del personatge de Violant d’Hongria, una dona nascuda a Esztergom l’any 1215, filla del rei Andreu II d’Hongria i de Violant Courtenay. Tot i ser sovint mencionada només com l'esposa del Conqueridor, la seua figura té una dimensió política, cultural i humana que transcendeix aquest paper. Durant els setze anys de matrimoni amb Jaume I, Violant fou una autèntica consellera d'estat: participava en les discussions polítiques, aportava criteri, formació i realisme, i exercia una influència notable en les decisions del monarca. Junts tingueren nou fills, que establiren connexions amb altres monarquies europees o es dedicaren a la vida religiosa i caritativa.



Aquesta reivindicació del paper de Violant ajuda a trencar tòpics sobre les dones medievals i posa en relleu el seu pes en la construcció política i social de la Corona d’Aragó. El llibre de Brachfeld, un autor d'origen hongarès i establit a Barcelona als anys trenta, destaca per la seua mirada rigorosa i moderna. Doctorat en filosofia, deixeble d'Alfred Adler i actiu editor i pensador, Brachfeld fou una figura clau en la divulgació cultural catalana i un estudiós apassionat de les connexions entre Hongria i els territoris de parla catalana.

La presentació a Ontinyent va ser, sens dubte, una oportunitat magnífica per acostar-se a aquesta reina excepcional i per continuar posant en valor les dones que han estat essencials en la nostra història però que, massa sovint, han quedat invisibilitzades.




12.3.26

Violant d'Hongria: una dona empoderada de l'edat mitjana — Xarrada i presentació del llibre a Ontinyent

El pròxim dimarts 24 de març de 2026, a les 19.00 h, la Sala la Previsora de la Fundació Caixa Ontinyent acollirà un acte cultural de gran rellevància dedicat a la figura de Violant d’Hongria, reina consort de Jaume I i una de les dones més influents del segle XIII. Amb motiu dels 775 anys del seu traspàs (1251–2026), Ontinyent es convertirà en un espai de divulgació històrica i reconeixement a una figura que, tot i el seu paper cabdal, sovint ha quedat relegada en els grans relats medievals.



L’acte inclourà la presentació del llibre Violant d’Hongria (Esztergom, 1215 – Osca, 1251), obra de Ferenc Olivér Brachfeld, un autor d'origen hongarès que es va integrar plenament en la vida cultural catalana del segle XX. La seua investigació ofereix una mirada profunda i rigorosa sobre la vida, el pensament i el context històric d'aquesta reina que, lluny de ser una figura decorativa, va tindre un paper actiu en la governança de la Corona d’Aragó. La seua formació i capacitat de decisió la convertiren en una consellera de confiança per a Jaume I, amb qui compartí no només la vida familiar —van ser pares de nou fills— sinó també la gestió política d’un territori en expansió.

La xarrada i presentació del llibre anirà a càrrec d'Antoni López i Alemany. La seua intervenció aprofundirà en la dimensió política, cultural i humana de Violant, posant en valor la seua intel·ligència, el seu lideratge i la seua empremta en la construcció del regne. L’acte comptarà també amb la conducció de Vicent Terol i Reig, doctor en Història Moderna, que situarà el públic en el context històric i acadèmic de l'obra.

Amb aquesta activitat, Ontinyent s'afegeix a les iniciatives que recuperen el paper de les dones en la història, destacant figures que van exercir poder, influència i govern en un món que sovint les ha invisibilitzades. Violant d’Hongria és, sens dubte, una d'aquestes veus que mereixen ser escoltades i reivindicades

Un acte imprescindible per a tots aquells que estimen la història, la cultura i la figura de les dones que van transformar el seu temps.

5.3.26

 DOCUMENTAL DEL MES: OBRINT HORITZONS

Acció Cultural del País Valencià, en col·laboració amb DocsBarcelona, ACICOM i Cine Club Utiye, presenta Obrint horitzons. La projecció tindrà lloc dimecres 11 de març a les 20:00 h al Cine Club Utiye, situat al Centre Comercial El Teler, Carrer Pintor Segrelles 1, Ontinyent. L'entrada única té un cost de 3€.



Quan es converteix en la primera regidora electa del seu poble natal a l’Iran, la Sara Shahverdi es proposa trencar tradicions patriarcals molt arrelades. Empodera les adolescents, les ensenya a anar amb moto i pretén acabar amb els matrimonis infantils. Quan sorgeixen acusacions que qüestionen les seves intencions, la seva identitat es veurà pertorbada.

DirecCIÓ:


Sara Khaki és la guanyadora del Gran Premi del Jurat en la categoria de Documental de Cinema Mundial del Festival de Cinema de Sundance 2025 pel seu llargmetratge documental, Cutting Through Rocks. La seva pel·lícula codirigida, Our Iranian Lockdown, presentada a The Guardian, va ser nominada a un Premi IDA 2020, cosa que la va portar a la seva contribució com a codirectora del llargmetratge documental original de Netflix, Convergence, que va rebre una nominació als Emmy el 2022. Exalumna de Chicken & Egg Films i Sundance, Sara és directora, productora i muntadora dedicada a històries sobre equitat de gènere.

Sara es va graduar a la Universitat de Maryland, Baltimore, amb una llicenciatura en Belles Arts en Arts Cinematogràfiques, i a l’Escola d'Arts Visuals (SVA) amb un màster en Belles Arts en Documentals Socials. És cofundadora de Gandom Films Production L.L.C., una empresa amb seu als Estats Units, que col·labora amb els millors professionals de la indústria per crear pel·lícules socialment atractives

Mohammadreza Eyni és el guanyador del Gran Premi del Jurat en la categoria de Documental de Cinema Mundial del Festival de Cinema de Sundance 2025 pel seu llargmetratge documental, Cutting Through Rocks. Ex alumne de Sundance i Tribeca, Mohammadreza és director, productor i director de fotografia, amb una carrera i enfocament cinematogràfic que superen fronteres i eleven veus poc representades, connectant diverses perspectives a nivell mundial.

Com a cofundador de Gandom Films Production L.L.C., Mohammadreza ha produït i dirigit pel·lícules internacionals, com ara la seva contribució com a codirector del llargmetratge documental, Convergence, un original de Netflix, que va rebre una nominació als Emmy el 2022. El curtmetratge codirigit per Mohammadreza, Our Iranian Lockdown, presentat a The Guardian, va ser nominat a un premi IDA. La seva col·laboració com a guionista i productor en una pel·lícula de ficció s’ha desenvolupat recentment a HFPA i Film Independent.

El 2021 com a becari Firelight Media fellow, el 2020 com a becari de Sundance Institute Documentary Fund i ex alumne del Tribeca Film Institute, Mohammadreza es va graduar amb un màster en cinema a la Universitat de Belles Arts de Teheran.



20.2.26

 

PRESENTACIÓ D'ENTRENDRE ELS MAPES DE VICENT PARTAL

La Sala la Previsora de la Fundació Caixa Ontinyent es va omplir de gom a gom el dijous 19 de febrer per a la presentació del llibre Entendre els mapes, de Vicent Partal. L'assistència nombrosa va evidenciar l’interés creixent per comprendre el món a través de noves eines d'anàlisi, com ara el llenguatge dels mapes.




L’acte va començar amb la presentació de Marc Andrés, professor de Geografia i Història, va destacar la rica i extensa trajectòria professional de Vicent Partal en l’àmbit del periodisme i la comunicació internacional. Va remarcar que l'autor, amb dècades d'experiència analitzant conflictes, territoris i dinàmiques polítiques, aporta al llibre una perspectiva privilegiada que combina rigor, claredat i capacitat divulgativa.


En la seua intervenció,
Vicent Partal va oferir una explicació profunda i molt expressiva sobre allò que els mapes ens revelen i, sobretot, el que poden amagar. Va insistir que els mapes mai no són neutres: cada traç, cada frontera i cada projecció conté decisions carregades d’intencionalitat. Per això —va recordar— cal tindre clar què busquem quan ens aturem davant d’un mapa. Només així podem interpretar-lo més enllà del dibuix i entendre’l com un instrument de poder, de relat i de construcció del món.



El torn de preguntes va ser igualment ric, amb un públic interessat a aprofundir en exemples actuals i en el paper dels mapes en els conflictes contemporanis. La vetlada va deixar la sensació d'haver obert una finestra nova a la manera d'observar el món i d'haver compartit una trobada cultural de gran qualitat.



13.2.26

PRESENTACIÓ DE QUI SALVA UNA VIDA DE NÚRIA CADENES A ONTINYENT

La Sala la Previsora de la Fundació Caixa Ontinyent es va omplir dijous 12 de febrer d'una expectativa vibrant per rebre Núria Cadenes, guanyadora del Premi Proa de Novel·la 2025 amb Qui salva una vida. L’acte, presentat per Joan Enric Valiente, president del Cine Club Utiye, es va convertir en una autèntica celebració de la literatura i del poder de les històries per transformar-nos.



Des del primer moment, Núria Cadenes va captivar el públic amb una intervenció profundament emotiva. Amb la seua veu clara i apassionada, va compartir el llarg i intens procés de gestació de la novel·la, un camí que —tal com va confessar— va estar ple de dubtes, descobertes i una dedicació obstinada a entendre les arrels humanes de cada fil narratiu. El públic va connectar de seguida amb la sinceritat de l'autora, que narrava com si tornara a viure cada pas d'aquell procés creatiu, amb tota la força emocional del record.



Des del primer moment, Núria Cadenes va captivar el públic amb una intervenció profundament emotiva. Amb la seua veu clara i apassionada, va compartir el llarg i intens procés de gestació de la novel·la, un camí que —tal com va confessar— va estar ple de dubtes, descobertes i una dedicació obstinada a entendre les arrels humanes de cada fil narratiu. El públic va connectar de seguida amb la sinceritat de l'autora, que narrava com si tornara a viure cada pas d'aquell procés creatiu, amb tota la força emocional del record.


L’acte va concloure amb un llarg aplaudiment, d'aquells que no sols celebren un llibre, sinó també la mirada i la veu que l'han fet possible.

2.2.26

 

Crònica de l'encesa de torres, talaies i talaiots de la Mediterrània pels drets humans a Ontinyent

Ontinyent va celebrar el dissabte 31 de gener de 2026 una nova edició de la iniciativa “Encesa de torres, talaies i talaiots de la Mediterrània pels drets humans”, organitzada per Acció Cultural del País Valencià- Vall d'Albaida i l'Institut d’Estudis de la Vall d’Albaida (IEVA). Tot i que l'alerta meteorològica va obligar a suspendre els actes de la vesprada, la jornada mantingué el seu esperit essencial: unir cultura, solidaritat i defensa dels drets humans.




Una xarrada reveladora sobre cooperació i transformació social.

La programació començà a les 12.00 h amb la xarrada de Carla Ballester Bordera, pedagoga, agent d'igualtat de l’Ajuntament d’Ontinyent i voluntària del projecte Especialista Municipal del Fons Valencià per la Solidaritat. La seua intervenció fou, sens dubte, el moment més destacat de la jornada.

Carla va explicar amb rigor i sensibilitat el seu treball de camp a Bolívia, on ha participat en projectes de cooperació local orientats al reforç de polítiques d'igualtat, la promoció dels drets de les dones i la transformació comunitària. Amb exemples concrets i vivències personals, va mostrar com la cooperació municipalista pot generar canvis reals, tangibles i profunds en la vida de les persones, especialment en zones rurals i vulnerabilitzades.

Els assistents van valorar molt positivament la claredat, la proximitat i la força inspiradora de la seua exposició.



Lectura avançada del manifest i encesa simbòlica

Atesa la previsió meteorològica adversa, i per garantir la seguretat dels participants, l'organització va decidir avançar la lectura del manifest i fer-ho tot seguit en acabar la xarrada de Carla. El text reivindicatiu recordava la necessitat de defensar els drets humans arreu de la Mediterrània i d'alçar la veu contra totes les formes de vulneració, desigualtat i violència.

Tot seguit es va fer una encesa simbòlica, un gest senzill però carregat de significat que substituí l'encesa de fum i el ritual de la vesprada. La llum compartida es va convertir en un homenatge silenciós a totes les torres i talaies que, any rere any, es coordinen per enviar un missatge de solidaritat i esperança.


Una jornada que manté el missatge malgrat l'oratge.

Malgrat la suspensió de les activitats de la vesprada, especialment la ruta guiada i l'encesa de bengales, l'acte va mantenir intacte el seu objectiu: recordar que la defensa dels drets humans és un compromís col·lectiu, que traspassa fronteres i que es reforça a través de la cooperació i la consciència social.

Ontinyent va aportar així, un any més, el seu punt de llum a aquesta iniciativa mediterrània que uneix pobles, memòries i lluites compartides.

26.1.26

 

PRESENTACIÓ D'INGRATA PÀTRIA DE MARTÍ DOMINGUEZ A ONTINYENT

La Sala la Previsora de la Fundació Caixa Ontinyent es va omplir el dissabte 24 de gener de 2026 per acollir la presentació d'Ingrata pàtria, el nou llibre de l'escriptor Martí Domínguez. L’acte, organitzat per Acció Cultural del País Valencià – Vall d’Albaida, comptà amb un públic atent i nombrós.

La presentació va ser a càrrec de Vanessa Escrivà Córdoba, professora de Geografia i Història, que oferí una intervenció magnífica. Amb un discurs tan lúcid com emotiu, Escrivà situà Ingrata pàtria dins la trajectòria literària de l'autor i en subratllà els aspectes més rellevants: la mirada crítica sobre el país, la reflexió sobre la identitat i la capacitat de Domínguez d'entrellaçar literatura, història i consciència cívica. La presentadora aconseguí transmetre la profunditat de l'obra i, alhora, despertar encara més l’interés entre els assistents.



Martí Domínguez, fidel al seu estil clar i didàctic, oferí una veritable lliçó sobre la vida del protagonista. L'autor explicà com es va submergir en els episodis vitals d'aquest personatge —un home dividit entre els seus ideals, la seua professió i el país convuls que li toca viure— per construir un relat que combina la força de la biografia amb la potència de la literatura. Domínguez relatà alguns detalls que van inspirar el perfil psicològic i humà del protagonista, i reflexionà sobre com aquest representa, en part, les contradiccions col·lectives d’un temps i d’un territori.


La seua intervenció es convertí en un recorregut apassionant per la gestació del llibre, pels referents culturals que l'han nodrit i per les preguntes que l'obra planteja al lector: què devem al nostre país?, què ens deu ell a nosaltres?, i quines fidelitats podem o no podem exigir a la pàtria?

El col·loqui posterior mostrà l’interés del públic per l'obra i per les reflexions que suscita. Domínguez respongué les preguntes amb la seua habitual elegància intel·lectual i amb exemples que enriquiren encara més la presentació.



L’acte finalitzà amb la signatura d'exemplars i converses disteses amb l'autor. Una vesprada literària intensa que confirma Ontinyent com un espai cultural viu i compromés.

23.1.26

 

Presentació del llibre "Aigua als ulls", de M. Carmen Sáez Lorente

La Sala la Previsora de la Fundació Caixa Ontinyent va acollir dimecres 21 de gener de 2026, a les 19.30 h, la presentació del nou llibre de M. Carmen Sáez Lorente, Aigua als ulls, acte organitzat per Acció Cultural del País Valencià – Vall d’Albaida.

L'escriptor i editor Juli Capilla fou l’encarregat de presentar l'obra i de situar-la dins la trajectòria literària de l'autora. Capilla destacà la capacitat de Sáez Lorente per crear una escriptura que “travessa la intimitat per convertir-la en experiència compartida”, i posà en relleu la força del llenguatge i la depuració estilística que caracteritzen Aigua als ulls. Es tracta —assenyalà— d’un llibre que parla de la vulnerabilitat, la memòria i les emocions que sedimenten com una geografia interior.



M. Carmen Sáez Lorente, en la seua intervenció, explicà el procés de gestació de la novel·la i compartí alguns fragments que il·lustraren el to profund i alhora delicat de l'obra. L'autora evocà imatges de la infantesa, la relació amb el paisatge i la importància de les petites històries que sostenen la vida quotidiana.



L’acte es tancà amb un col·loqui distés amb el públic, que aprofità per a fer preguntes sobre la temàtica del llibre, i la mirada literària de l'autora.


9.1.26

CLUB DE LECTURA D'ONTINYENT, ENCONTRE AMB MANEL ALONSO

Dins de la campanya de Clubs de Lectura organitzada per Acció Cultural del País Valencià, i amb la col·laboració del Club de Lectura d’Ontinyent, el passat 8 de gener de 2026 va tindre lloc a la Sala La Previsora de la Fundació Caixa Ontinyent un acte molt especial: l'encontre amb l'autor Manel Alonso per parlar de la seua novel·la Fusta de carrasca.



La sessió, conduïda per Vicky Piqueras, va reunir lectors i lectores que havien treballat prèviament l'obra dins del club. Va ser una trobada enriquidora, on Alonso ens va endinsar en el procés creatiu de la novel·la, compartint anècdotes, reflexions i detalls sobre els personatges i la trama. L'autor va explicar com naix la idea de Fusta de carrasca, quines són les arrels que la sustenten i com ha volgut transmetre la força i la resistència que simbolitza la carrasca.



L'intercanvi amb el públic va ser molt viu, amb preguntes sobre el llenguatge, la construcció narrativa i la mirada crítica que travessa l'obra. Sens dubte, una experiència que reforça la importància dels clubs de lectura com a espais de diàleg i cultura compartida.

Des d’ACPV – Vall d’Albaida agraïm la participació de totes les persones assistents i la generositat de Manel Alonso per fer-nos viure una vesprada literària tan intensa.