25 anys de la LLEI D’ÚS I ENSENYAMENT DEL VALENCIÀ ni ús ni aplicació:
Enguany se celebren els 25 d’anys des de l’aprovació de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià. Esta llei a partir dels cinc títols: «De l’ús del valencià», «Del valencià a l’ensenyament», «De l’ús del valencià als mitjans de comunicació social», «De l’actuació dels poders públics» i «Dels territoris predominantment valenciano-parlants i castellano-parlants»; pretén aconseguir equiparar la situació del castellà i el valencià al nostre País Valencià, concretament diu: “…tracta de superar la relació de desigualtat que hi ha entre les dues llengües oficials de la nostra Comunitat Autònoma, i disposa les mesures pertinents per tal d’impulsar l’ús del valencià en tots els camps de la nostra societat, i especialment en l’administració i l’ensenyament com a vehicles de recuperació”.
Des de la Junta de Casal Jaume I de la Vall d’Albaida pensem que aquesta llei en seu moment d’aprovació era adequada, però a hores d’ara està bastant desfasada i necessitaria una revisió per tal de millorar les exigències que ja haurien d’haver-se rectificat.
A més considerem que no s’ha aplicat, encara, al complet i això que portem 25 anys des de la seua aprovació. Quan el PSPV en el seu dia la va aprovar anava sobre mínims sense aplicar-la completament, i des que mana el PP podem afirmar que encara s’estan reduint les poques coses que s’estaven duent a terme. Un bon exemple és les ajudes destinades als comerços que retolen en valencià, este tipus d’ajudes hem pogut anar veient com poc a poc s’han reduït, menyspreant així una subvenció que tant ajuda en temes de discriminació positiva, tant necessària per a millorar la situació d’una llengua minoritzada, com és el cas de la nostra.
Tal i com hem manifestat al començament d’este escrit, aquesta llei disposa de diversos flancs d’actuació. En la seua aplicació, pràcticament podríem donar un suspès general a tots els apartats. En educació, als mitjans de comunicació social, als poders públics, en general, l’ús del valencià hauria d’estar millor del que està.
Pel que fa a l’ús del valencià als mitjans de comunicació podem apreciar que és molt baix. Concretament al Grup RTVV és vergonyós la situació de la nostra llengua, ja que al canal principal d’aquest grup el valencià esta únicament reservat per als noticiaris, retransmissions esportives, i alguna sèrie de ficció.
A més aprofundint en aquest tema cal destacar també un altre menyspreu al valencià, ja que en les concessions que va fer la Generalitat Valenciana dels canals de TDT, van ser totes a canals que utilitzen el castellà com a única llengua. A més tampoc es subvenciona a cap mitjà de comunicació que faça la seua tasca en valencià.
Un dels altres problemes és que els mateixos polítics són els primers que no utilitzen el valencià, i no poden incentivar una llengua si ni tant sols ells mateixos l’utilitzen. No podem creure’ls si ells sols utilitzen la nostra llengua en comptades vegades.
Per tot açò demanem en primer lloc que s’aplique la llei per complet i el més ràpidament possible, ja que portem 25 anys i encara no s’ha aconseguit la seua plena aplicació. I tot seguit el que caldria és obrir un debat per millorar-la i fixar un nous màxims.
També demanem que es fomenten les concessions de TDT a canals de televisió que utilitzen el valencià i per poder dur a terme aquest màxim caldria que este criteri anara acompanyat d’un foment de les ajudes a canals que empren la nostra llengua, per augmentar així el número, ja que actualment és molt baix.
I pel que fa al grup de RTVV haurien d’utilitzar com a única llengua el valencià, tal i com el grup de RTVE empra el castellà com a única llengua. D’esta manera les persones residents al País Valencià castellano-parlants sempre disposaran d’un grup de radio televisió, l’espanyol, per poder informar-se, entretenir-se, etc.
En este tema caldria també promoure la reciprocitat amb els canals d’altres territoris de parla catalana. Suposadament el govern valencià i el català estan en negociacions per aconseguir este reciprocitat, però recentment estem comprovant com el govern valencià dins la seua manera de fer habitual mentre a l’àrea metropolitana de Barcelona ja veuen Canal 9, ell continuen tancant els repetidors al País Valencià.
A més dins del títol tercer en que es parla del valencià al mitjans de comunicació social també hi ha un article, concretament el 3er, que parla sobre “…Fomentarà quantes manifestacions culturals i artístiques es realitzen en les dues llengües, tot rebent consideració especial les desenvolupades en valencià”. Cosa pràcticament inexistent, ja que un bon exemple és la falta de recolzament institucional als grups musicals de la nostra terra que fan servir la seua pròpia llengua per a expressar-se.
També reclamem que a l’ensenyament existisca una immersió completa i per poder arribar a ella cal fer una incorporació lingüística real, que tinga com a finalitat aquesta immersió completa en la nostra llengua. A més també caldria afegir en la llei un caire obligatori del coneixement de la llengua, i no tal i com està actualment, que a l’article 23 parla de: “…Els professors que quan entre en vigor aquesta Llei no tinguen un coneixement suficient del valencià seran capacitats progressivament mitjançant una política de voluntarietat, gradualitat i promoció professional”.
Pel que fa la les institucions públiques també exigim que tot el funcionariat públic tinga el nivell mitjà de valencià i que faça un ús real de la llengua.
En conclusió aquesta Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià, tal i com es desprèn de l’informe llançat per la Mesa per l’Ensenyament en Valencià formada per Acció Cultural del País Valencià, CCOOPV, Departament de Didàctica de la Llengua i la Literatura. U.V., Escola Valenciana, FAPA-València i STEPV, aquesta és “una llei de mínims que s’ha aplicat al mínim”. No ha s’ha aconseguit l’objectiu que era “l’equiparació efectiva del valencià amb el castellà”.
Considerem, tal i com es pot també llegir en este article que la llei ja naixia amb notables limitacions en el nom i també en la concepció, on renunciava a ser una llei de “normalització lingüística”, com les lleis anàlogues de les altres comunitats autònomes.
I per tant demanem la seua ràpida aplicació i de seguida buscar un nous objectius, aquestos ja sí, amb molta més ambició que la inicial.
Enguany se celebren els 25 d’anys des de l’aprovació de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià. Esta llei a partir dels cinc títols: «De l’ús del valencià», «Del valencià a l’ensenyament», «De l’ús del valencià als mitjans de comunicació social», «De l’actuació dels poders públics» i «Dels territoris predominantment valenciano-parlants i castellano-parlants»; pretén aconseguir equiparar la situació del castellà i el valencià al nostre País Valencià, concretament diu: “…tracta de superar la relació de desigualtat que hi ha entre les dues llengües oficials de la nostra Comunitat Autònoma, i disposa les mesures pertinents per tal d’impulsar l’ús del valencià en tots els camps de la nostra societat, i especialment en l’administració i l’ensenyament com a vehicles de recuperació”.
Des de la Junta de Casal Jaume I de la Vall d’Albaida pensem que aquesta llei en seu moment d’aprovació era adequada, però a hores d’ara està bastant desfasada i necessitaria una revisió per tal de millorar les exigències que ja haurien d’haver-se rectificat.
A més considerem que no s’ha aplicat, encara, al complet i això que portem 25 anys des de la seua aprovació. Quan el PSPV en el seu dia la va aprovar anava sobre mínims sense aplicar-la completament, i des que mana el PP podem afirmar que encara s’estan reduint les poques coses que s’estaven duent a terme. Un bon exemple és les ajudes destinades als comerços que retolen en valencià, este tipus d’ajudes hem pogut anar veient com poc a poc s’han reduït, menyspreant així una subvenció que tant ajuda en temes de discriminació positiva, tant necessària per a millorar la situació d’una llengua minoritzada, com és el cas de la nostra.
Tal i com hem manifestat al començament d’este escrit, aquesta llei disposa de diversos flancs d’actuació. En la seua aplicació, pràcticament podríem donar un suspès general a tots els apartats. En educació, als mitjans de comunicació social, als poders públics, en general, l’ús del valencià hauria d’estar millor del que està.
Pel que fa a l’ús del valencià als mitjans de comunicació podem apreciar que és molt baix. Concretament al Grup RTVV és vergonyós la situació de la nostra llengua, ja que al canal principal d’aquest grup el valencià esta únicament reservat per als noticiaris, retransmissions esportives, i alguna sèrie de ficció.
A més aprofundint en aquest tema cal destacar també un altre menyspreu al valencià, ja que en les concessions que va fer la Generalitat Valenciana dels canals de TDT, van ser totes a canals que utilitzen el castellà com a única llengua. A més tampoc es subvenciona a cap mitjà de comunicació que faça la seua tasca en valencià.
Un dels altres problemes és que els mateixos polítics són els primers que no utilitzen el valencià, i no poden incentivar una llengua si ni tant sols ells mateixos l’utilitzen. No podem creure’ls si ells sols utilitzen la nostra llengua en comptades vegades.
Per tot açò demanem en primer lloc que s’aplique la llei per complet i el més ràpidament possible, ja que portem 25 anys i encara no s’ha aconseguit la seua plena aplicació. I tot seguit el que caldria és obrir un debat per millorar-la i fixar un nous màxims.
També demanem que es fomenten les concessions de TDT a canals de televisió que utilitzen el valencià i per poder dur a terme aquest màxim caldria que este criteri anara acompanyat d’un foment de les ajudes a canals que empren la nostra llengua, per augmentar així el número, ja que actualment és molt baix.
I pel que fa al grup de RTVV haurien d’utilitzar com a única llengua el valencià, tal i com el grup de RTVE empra el castellà com a única llengua. D’esta manera les persones residents al País Valencià castellano-parlants sempre disposaran d’un grup de radio televisió, l’espanyol, per poder informar-se, entretenir-se, etc.
En este tema caldria també promoure la reciprocitat amb els canals d’altres territoris de parla catalana. Suposadament el govern valencià i el català estan en negociacions per aconseguir este reciprocitat, però recentment estem comprovant com el govern valencià dins la seua manera de fer habitual mentre a l’àrea metropolitana de Barcelona ja veuen Canal 9, ell continuen tancant els repetidors al País Valencià.
A més dins del títol tercer en que es parla del valencià al mitjans de comunicació social també hi ha un article, concretament el 3er, que parla sobre “…Fomentarà quantes manifestacions culturals i artístiques es realitzen en les dues llengües, tot rebent consideració especial les desenvolupades en valencià”. Cosa pràcticament inexistent, ja que un bon exemple és la falta de recolzament institucional als grups musicals de la nostra terra que fan servir la seua pròpia llengua per a expressar-se.
També reclamem que a l’ensenyament existisca una immersió completa i per poder arribar a ella cal fer una incorporació lingüística real, que tinga com a finalitat aquesta immersió completa en la nostra llengua. A més també caldria afegir en la llei un caire obligatori del coneixement de la llengua, i no tal i com està actualment, que a l’article 23 parla de: “…Els professors que quan entre en vigor aquesta Llei no tinguen un coneixement suficient del valencià seran capacitats progressivament mitjançant una política de voluntarietat, gradualitat i promoció professional”.
Pel que fa la les institucions públiques també exigim que tot el funcionariat públic tinga el nivell mitjà de valencià i que faça un ús real de la llengua.
En conclusió aquesta Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià, tal i com es desprèn de l’informe llançat per la Mesa per l’Ensenyament en Valencià formada per Acció Cultural del País Valencià, CCOOPV, Departament de Didàctica de la Llengua i la Literatura. U.V., Escola Valenciana, FAPA-València i STEPV, aquesta és “una llei de mínims que s’ha aplicat al mínim”. No ha s’ha aconseguit l’objectiu que era “l’equiparació efectiva del valencià amb el castellà”.
Considerem, tal i com es pot també llegir en este article que la llei ja naixia amb notables limitacions en el nom i també en la concepció, on renunciava a ser una llei de “normalització lingüística”, com les lleis anàlogues de les altres comunitats autònomes.
I per tant demanem la seua ràpida aplicació i de seguida buscar un nous objectius, aquestos ja sí, amb molta més ambició que la inicial.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada