Paraules vi d’honor del casal jaume I de la vall d’albaida
Benvolguts companys, benvolgudes companyes, endavant, passeu i mireu, l’espectacle continua, fins ara hem contat amb:
artistes amb virtut,
tertulians amb to i entonats,
dimonis amb ales i barrets de palla,
cadires perilloses,
un boig amb un cotxe taronja i una torxa,
una escletxa que va fent-se adulta,
una humitat com de la família,
aquell terra que mai queda net,
aquella porta que mai tanca,
clavegueres que simulen la mar,
una ampolla de vi acompanyada per algú,
una junta que poc s’enjunta,
sopars amb molt de gust,
danses amb alguna postissa solta,
un succedani de bou,
un bidó i una corda,
un rosco congelat,
un local ple d’aire o de gent,
una nevera que falla,
una paret que pren vida,
un respirar fort,
una biblioteca amb lliure ordenança,
gots plens d’alegria i molles a sobre la taula,
mòbils impertinents,
nens que no callen,
una furgoneta blava,
un tren que no rutlla,
uns freaks que no ho són tant,
uns premis Basset,
polítics apolítics i apolítics polititzats,
un punt de llum a la muntanya,
una caipirinya perillosa,
unes tanques davant la porta i un carrer tallat,
notificacions d’autoritats locals,
unes antenes que ploren,
un teler en valencià,
uns tècnics atabalats i unes tècniques amb paciència...
però sobretot un públic entregat capaç de suportar incomoditats ben variades però que acaben fent-se entranyables.
Així des del 18 de febrer de 2000 han passat els dies, els anys, 10 anys i un dia per ser exactes plens d’històries bones, de dolentes, però ha quedat una cosa ben clara:
el Casal ha continuat amb empenta i ganes de canviar aquelles coses què no ens agraden, perquè som gent que lluita, què critica el nostre autoaparheid cultural, què pensa que un altre País Valencià és possible.
Mentre ells continuen intentant tapar-nos la boca, evitant que escoltem i negant-nos poder mirar, continuarem ací molestant-los, sent impertinents el que es puga i més també.
Hui s’obre un nou espectacle, el desè any més un dia ens encoratja a continuar treballant, sense paraules buides amb empenta i ganes, passeu i mireu, ens espera un País lliure, l’objectiu està clar, però ens manca una cosa i és que continueu amb nosaltres, que feu vostra la causa del Casal i que transmeteu aquest missatge des-acomplexat, clar i de progrés cultural i social.
Tot no seran flors i violes, encara va per a llarg, però la llavor ja la vàrem colgar i l’arbre ha ben arrelat, ara cal fer-lo créixer, entre totes i tots l’hem d’anar regant.
Vos convidem a la nostra lluita alegre, festiva i quotidiana, a treballar pel nostre dia a dia com a societat crítica, inconformista i amb uns objectius clars.
El full de ruta està escrit ara només ens queda continuar la nostra marxa, que comence doncs l’espectacle, que s’apaguen les llums, passeu i mireu, però també participeu.
Aquest és el vostre Casal, ompliu-lo de cultura feu-lo vessar per a què arribe a tota la societat, eixa és la nostra fita. Esteu convidats.
Gràcies a tots i totes.
Casal Jaume I de la Vall d’Albaida, 19 de febrer de 2010
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada