Vos deixem el darrer poema col·lectiu de la temporada que vam elaborar al racó poètic del viver de l'Arrel, a un dels patis que amaga el barri de Sant Antoni.
La pedra rexinfa de calor, la Vall és tancada
al mar. Del mar tot blau.
Blau seràs prompte.
Nosaltres que no som ningú, de vegades sí, llum.
La soledat resta segura entre la nit i el dia
mentre passa la mort en una carrossa de plom.
La vida no s'acaba, es transforma.
La morts ens acompanya a l'origen.
A la matinada, cantarem les albades,
amb veu d'aiguardent alcem al vent.
Al vent, sembles com si no fos,
a l'obra no em veig reflectit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada