Dijous passat vam estar a la terrassa de la Fundació Salvador Mollà, i a banda de tots els textos propis i aliens que es van poder llegir, vam crear aquest poema col·lectiu:
Ella vol la lluna
Ell vol el sol
I els ha costa Déu i ajuda arribar fins ací.
Ella menja pruna
Ell carquinyols
I els ha costa Déu i ajuda arribar fins ací.
Ell s'ho pensa mirant les pedres, mentre olora l'oli fregit
Ella frunzia el seny amb el gest de despit característic dels dies menstruals
I els ha costa Déu i ajuda arribar fins ací.
Ell mai vol estar sense ella
Ella vol dormir junt a la mar
I els ha costa Déu i ajuda arribar fins ací.
Ell busca i el que troba, tot bo
Ella busca, rebusca i es queda amb allò més bo.
I els ha costa Déu i ajuda arribar fins ací.
Ell és el dia
Ella és la nit
I els ha costa Déu i ajuda arribar fins ací.
Ell sempre està a la seua disposició
Ella ni li presta atenció
I els ha costa Déu i ajuda arribar fins ací.
Ell vingué
Ella se n'anà
I els ha costa Déu i ajuda arribar fins ací.
Ell no expressava cap sentiment, encara que sentia més fort que molts
Ella l'escoltava sense sentir-lo, l'amor amplifica l'empatia
I els ha costa Déu i ajuda arribar fins ací.
Ell pica la pedra, enfonsa el mur
Ella pregunta però no escolta la resposta
I els ha costa Déu i ajuda arribar fins ací.
Ell la mirava
Ella s'enamorava
I els ha costa Déu i ajuda arribar fins ací.
Ell somiava darrere d'històries prohibides
Ella jugava a ser feliç
I els ha costa Déu i ajuda arribar fins ací.
Ell és malfaener
Ella és molt dolça
I els ha costa Déu i ajuda arribar fins ací.
Ell és cec
Ella és preciosa
I els ha costa Déu i ajuda arribar fins ací.
Ell plovia tendre
Ella creixia ferma
I els ha costa Déu i ajuda arribar fins ací.
Ell va a Xàbia per treballar
Ella va per estiuejar
I els ha costa Déu i ajuda arribar fins ací.
Ell estima la platja
Ella pensa en la muntanya
I els ha costa Déu i ajuda arribar fins ací.
Ell se'n va al bar a jugar al xamel·lo
Ella planxa i escura mentre rosega un caramelo
I els ha costa Déu i ajuda arribar fins ací.
Ell amb la seua tranquil·litat era feliç
Ella vol volar i somiar
I els ha costa Déu i ajuda arribar fins ací.
Ell pren cafè
Ella és més de timó.
I els ha costa Déu i ajuda arribar fins ací.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada