La primera vegada que Christa va pujar al Kilimanjaro (Tanzània) va ser
el més difícil que havia fet mai: se sentia fora de lloc, massa lenta
i, en definitiva, massa grassa. En aquell moment no va aconseguir
arribar al cim. Anys després va decidir acabar el que havia començat.
Aquesta vegada acompanyada d’un grup de vint dones de talla gran
decidides a conquistar el cim d'Àfrica.
A totes, sempre se'ls ha dit que el seu cos les limita i que pujar
muntanyes no està fet per a elles. Amb aquesta història plena de
sororitat, les autoproclamades Curvy Kili Crew s’enfrontaran a un repte
que a elles mateixes els sembla impossible d’aconseguir.
Aquest és un documental que trenca amb els estereotips i posa davant
d'un mirall la pressió social i el repte de l’autoacceptació que
pateixen les persones amb un cos no normatiu a través d'entrevistes
íntimes i dosis d’humor.
Trobareu la fitxa completa del documental en aquest enllaç.
Acció Documental +
Gaudeix del millor cinema
documental internacional, en versió original i subtitulat al català,
cada primer dissabte de mes a les 20 hores a Ontinyent, en la sala del
Cine Club Utiye del centre comercial el Teler.
Una col·laboració entre el Cine Club Utiye, Acció Cultural del País Valencià, DocsBarcelona i ACICOM.
Des d’un punt de vista autobiogràfic, la directora brasilera Coraci Ruiz
segueix la transició de gènere del seu fill adolescent, en Noah. Entre
l’any 2016 i el 2019, l'entrevista tot abordant els conflictes, certeses
i incerteses que impregnen la seua profunda cerca d’identitat. Al
mateix temps, Coraci, criada des de petita en un entorn activista i
feminista, també viu el seu propi procés de transformació que la porta a
trencar amb vells paradigmes, a enfrontar-se a les seues pors i a
desmuntar els seus propis prejudicis
Amb un relat personal, generós i honest es posen sobre la taula
qüestions socials rellevants al voltant del gènere, el matrimoni, la
política i el consentiment dels pares.
Trobareu la fitxa completa del documental en aquest enllaç.
Acció Documental +
Gaudeix del millor cinema documental internacional, en versió original i subtitulat al català, cada primer dissabte de mes a les 20 hores a Ontinyent, en la sala del Cine Club Utiye del centre comercial el Teler.
Una col·laboració entre el Cine Club Utiye, Acció Cultural del País Valencià, DocsBarcelona i ACICOM.
Com l'any passat, aquest 2022, Acció Cultural del País Valencià i el Cine Club Utiye també portarem el "Documental del Mes" de DocsBarcelona a Ontinyent, tot mitjançant el cicle Acció Documental +. Les projeccions seran el primer dissabte de cada mes a les 20 hores a una de les sales del centre comercial el Teler. Recordem que es tracta de documentals internacionals de
qualitat, en versió original i subtitulats al català.
Aquest dissabte 8 de gener, Arica,
una història d’investigació impactant sobre abocaments tòxics a Arica
(Xile) amb què un jove docuactivista portarà una multinacional sueca als
tribunals.
Sinopsi:
Una història d’investigació impactant sobre l’abocament il·legal de
residus tòxics a la ciutat xilena d’Arica. Bebès amb malformacions,
càncers, avortaments no desitjats... les conseqüències van ser terribles
per als habitats d’Arica, però ningú no vol assumir responsabilitats.
Boliden, la multinacional sueca responsable dels fets, va amagar durant
dècades el desastre. Lars Edman, un jove suec d’origen xilè, es va
interessar pel cas el 2009 i la seua recerca acabarà portant la
totpoderosa empresa als tribunals.
La mala fama de Boliden ve lluny. El desastre ecològic al parc
natural de Doñana, que va contaminar el riu Guadiamar el 1998 i va
trasbalsar la societat espanyola, es va produir per un vessament tòxic
de la multinacional.
L’empresa sueca té recursos suficients per rentar la seua reputació,
però l’escàndol d’Arica exigeix una reparació més profunda que una
campanya de màrqueting. El govern suec pot desentendre’s de les demandes
de les víctimes de l’abocament? La realitat és innegable, però el poder
és capaç de tot per evitar d’assumir els costos d’indemnitzacions
milionàries.
Trobareu la fitxa completa del documental en aquest enllaç.
Demà arriba un any més l'Home dels Nassos a Ontinyent i de nou li farem festa de benvinguda!
L'edició d'enguany serà al Camí dels Carros i la Cantereria. A partir de les 11:30 h, farem la cercavila amb la música d'El Regall, preguntarem a les veïnes i els veïns si han vist l'Home dels Nassos i ballarem amb Marcel el Marcià.
Amb coneixement podrem fer la festa que els menuts mereixen.
Continuem amb el cicle Acció Documental + a Ontinyent, amb la que serà l'última projecció de l'any. Aquest dissabte 4 de desembre a les 20 h al Cine Club Utiye, el documental Mothers, de la directora marroquina Myriam Bakir.
Al Marroc, es pot empresonar una dona si es queda embarassada i no està
casada. L’associació Oum El Banine combat aquesta injustícia amb coratge
i tendresa.
La legislació del Marroc tipifica com a delicte les relacions
sexuals fora del matrimoni i una dona pot ser condemnada a presó si es
queda embarassada sense estar casada. L’avortament també és il·legal,
només està permès quan l’embaràs posa en risc la salut de la mare i
l’home ha de donar el seu consentiment. Moltes dones joves es troben en
una situació de vulnerabilitat i, sovint, no s’atreveixen a explicar
l’embaràs a les seves famílies per por al rebuig. L’associació Oum El
Banine, liderada per la carismàtica Mahjouba Edbouche, lluita contra una
realitat injusta que és silenciada pels altaveus mediàtics del regne
marroquí.
El grup de suport d’Edbouche ofereix una llar, cures emocionals i
assistència legal fins al moment del part. El periple és ple d’obstacles
i demana altes dosis de coratge i tendresa. La directora Myriam Bakir
captura escenes d’impacte en què els pares de les noies embarassades
neguen la realitat, tot i la persistència d’Edbouche per oferir
solucions. Una mostra de com l’amor i la fraternitat planten cara a
l’opressió d’un sistema que vulnera els drets bàsics de les dones.
Trobareu la fitxa completa del documental en aquest enllaç.
Hui, 30 de novembre de 2021, la delegació d’Acció Cultural del País
Valencià a la Vall d’Albaida fem públics els noms de les persones i
entitat guardonades en els XVIII Premis Joan Baptista Basset i Distinció
Empar Granell 2021.
Els Premis Basset nasqueren l’any 2004 amb l’objectiu de reconèixer la
trajectòria d’aquelles persones i entitats de la nostra comarca que
treballen per causes diverses vinculades a la nostra llengua i la nostra
cultura, al nostre territori, la nostra gent, el nostre patrimoni i, en
definitiva, la nostra manera d’entendre el món. La seua tasca social i
cívica mereix un gest d’agraïment per tot allò aconseguit i
també d’encoratjament per emprendre projectes de futur.
D'igual manera, per altra banda, l’any 2010 sumàvem als premis la
Distinció Empar Granell, un guardó que naixia amb una doble finalitat:
recordar la figura d'aquesta mestra tan estimada i reconèixer la tasca
d’aquelles persones o centres educatius que més activament participaven
en la celebració anual del Correllengua. Després de més d'una dècada, la
Distinció ha esdevingut els últims anys un reconeixement al
treball en l’àmbit educatiu en tota la seua extensió.
Així doncs, les persones i entitat guardonades en aquesta edició són:
Maria Josep Garcia Martí
Premi J. B. Basset a la trajectòria social, cultural i educativa
Mamen García Martín
Premi J. B. Basset a la trajectòria artística
Colla Ecologista l'Arrel
Premi J. B. Basset a l’entitat compromesa amb el medi ambient i el territori
Apassionada de l'educació, la llengua, la comunicació, la seua ciutat, Albaida, i la seua comarca, Maria Josep Garcia ha treballat durant trenta-tres anys dins del món educatiu. Després de ser durant vint-i-cinc anys mestra d'infantil al CEIP Elías Tormo, on també ha sigut cap d'estudis i directora, ara treballa en la Direcció General d'Innovació Educativa i Ordenació Acadèmica de la Conselleria d'Educació. Implicada també en projectes de renovació, forma part, entre d'altres, del Moviment de Renovació Pedagògica Marina-Safor com a membre del grup Xucurruc, i ha sigut coautora de diversos llibres dedicats a l'educació infantil i secundària. Però la seua labor no acaba ací. Convençuda de la necessitat d'uns mitjans de comunicació de proximitat i en valencià, ha col·laborat en entitats com Ràdio Activa, Revista Crònica, Vilaweb Ontinyent, Gandia TV o Ciutat d'Alcoi. I en l'àmbit més social i cultural, ha participat en el col·lectiu de dones Malva i ha sigut, durant deu anys, presidenta de l'Institut d'Estudis de la Vall d'Albaida.
MAMEN GARCÍA
Originària de la Marina i ontinyentina d'adopció, Mamen García compta amb una llarga i prolífica trajectòria damunt dels escenaris, al cinema i a la televisió. Artista polifacètica, va aprendre a tocar el piano durant la seua joventut a Ontinyent. Prompte començarà també a posar veu a un munt de cançons i es donarà a conèixer, als anys 80, com a vocalista del grup valencià Patxinguer Z. Com a cantant i compositora publicarà, a més, fins a tres discos en solitari. Paral·lelament destaca com a actriu de teatre, en particular teatre musical, però també altres gèneres. Amb l'arribada del nou mil·lenni comencem a veure-la en diversos programes i sèries humorístics, a l'antiga Canal 9 i a televisions d'àmbit estatal. A hores d'ara es troba en un moment dolç de la seua carrera: recentment ha actuat com a àvia de Billy Elliot en aquest famós musical de producció internacional i ha tingut papers destacats en exitoses sèries televisives. Lluny de voler deixar els escenaris, promet continuar oferint-nos magnífics treballs.
COLLA ECOLOGISTA L'ARREL
L'any 1989 naixia a Ontinyent aquest col·lectiu de la mà d'un grup de joves amb el propòsit de defensar i protegir el medi ambient. Des d'aleshores han desenvolupat innombrables restauracions forestals en les castigades serres del terme, així com nombroses accions de conscienciació i educació ambiental. Ara, més de tres dècades després, queden ben palesos els seus fruits i, a més, han aconseguit diversificar les seues àrees d'actuació. Des de fa uns anys treballen per la recuperació de l'horta d'Ontinyent i han creat diversos horts socials als voltants de la ciutat. Compten amb el seu propi banc de llavors, on recuperen llavors autòctones i tradicionals. Han lluitat contra projectes destructius com el del parc eòlic a la Solana o l'alta tensió. Continuen impulsant reivindicacions i maneres alternatives de relacionar-se amb l'entorn, com Stop-Cremes. Treballen per l'estudi de la fauna i la flora autòctona. Fins i tot, han travessat fronteres i actualment cooperen junt amb altres entitats a l'Amazònia. I tot gràcies al treball constant dels seus socis i sòcies i altres persones voluntàries.
CARLES PASCUAL
Nascut a Reus i establert des de ben jove al País Valencià, aquest mestre ha treballat incansablement des de sempre per una escola pública i en valencià. A finals dels setanta participà en la fundació del Sindicat Assembleari de Treballadors de l'Ensenyament, origen de l'actual STEPV. El 1980 arribà al col·legi Lluís Vives d'Ontinyent on començà a impartir classes de valencià i establí una gran amistat amb Empar Granell. Pocs anys després, junt amb la resta de l'equip del centre, aconseguiren que el col·legi es convertira en una de les primeres escoles del país en la nostra llengua. Més tard, la seua tasca continuarà amb la creació de la Coordinadora de la Vall d'Albaida per la Defensa i Ús del Valencià. Com a membre de la seua junta directiva des dels inicis fins a la seua jubilació l'any 2013, participà en l'organització de les Trobades i en el naixement d'Escola Valenciana. També es compta entre els impulsors de l'ONG Escoles Solidàries i la Fundació Sambori. D'aquesta última, n'ha sigut vicepresident.
ENTREGA DE PREMIS
Els premis s'entregaran el pròxim divendres 10 de
desembre al Restaurant Sant Vicent d'Ontinyent, en un sopar-gala en què també estaran presents les persones i entitat guardonades en l'edició anterior, que no va comptar amb aquest acte a causa de la pandèmia. Aquestes són Josep Manuel Andrés, Ramon Haro, el Cine Club Utiye i Pilar Ferrer.
El preu del sopar és de
20 euros per a públic general i de 18 euros per a socis i sòcies
d'ACPV.
Totes les persones que vulgueu assistir al sopar haureu de fer les vostres
reserves al telèfon 629949489 o a l'adreça electrònica
valldalbaida@acpv.cat. La data límit per confirmar l'assistència és
dijous 9 de desembre, no obstant això, preguem que ho feu amb major antelació.
Arriba el mes de novembre i, com l'any passat, ACICOM, el Cine Club Utiye i Acció Cultural del País Valencià,
portem a Ontinyent un complet festival de
cinema de temàtica social que sorgeix de la fusió entre la veterana
Mostra de Cinema d'Ontinyent i el Festival de Cinema Ciutadà Compromés.
Des
del 5 al 30 de novembre podrem gaudir, a la sala de cinema de l'Utiye
del centre comercial el Teler, en
sessions de 18.00, 20.00 i 22.00 hores, de fins a onze pel·lícules i
documentals, algunes d'elles presentades pels seus directors:
- Mediterráneo
- Istmo (amb el director Carlos Fenizi)
- Lobster Soup (amb el director Rafa Molés)
- Un blues para Teherán
- El barman de las
estrellas
- Peset, un home bo (amb la directora Matilde Alcaraz)
- El Maestrat filmat, la memòria rescatada
- Filoxènia, el rapte d’Europa (amb el director Vicent Monsonís)
- Llorenç Barber & Montserrat Palacios,
outsider of sound (amb el director Joan Josep Soler)
- Carceller, l’home que va morir dues vegades
- A este
lado del mundo (amb el director David Trueba)
Complementant
la programació cinematogràfica, la Regidoria de Cultura ha programat
l'obra de teatre "Gag Movie", que tindrà lloc diumenge 21 de novembre a
les 19:30 h al Teatre Echegaray.
Aquest dissabte 2 d'octubre seguim amb el cicle Acció Documental +. A les 20 h al Cine Club Utiye, 'El retorn. La vida després de l'ISIS', de la catalana Alba Sotorra.
Com perdonar les persones que van ser manipulades per ISIS? La dura
realitat d’un grup de dones atrapades pel seu passat ens fa fer-nos
preguntes difícils.
L’accés exclusiu d’Alba Sotorra al camp d’al-Roj, al nord-est de
Síria, ens mostra la dura realitat d’un grup de dones atrapades pel seu
passat com a membres d’Estat Islàmic. Shamima Begum (Regne Unit) i Hoda
Muthana (EUA) van marxar dels seus països manipulades per la propaganda
terrorista i l’odi de les xarxes socials. Van ser demonitzades pels
mitjans de comunicació i ara ningú no en vol saber res. El penediment
sincer mereix una segona oportunitat? Es pot justificar que els països
occidentals acceptin el retorn dels fills però rebutgin que les mares
puguin tornar? La directora catalana s’esforça per comprendre els
matisos d’una situació complexa i delicada.
El seguiment durant dos anys de la vida de la Shamima, la Hoda, la
Hafida, la Nawal i la Kimberly ens posa en un lloc incòmode, però el seu
testimoni ens fa entendre la crueltat, l’abús i la misogínia que han
viscut. La sensibilitat de Sotorra per observar sense prejudicis posa en
evidència la necessitat urgent d’establir un diàleg honest i empàtic
entre cultures, religions, gèneres i cosmovisions diferents.
Trobareu la fitxa completa del documental en aquest enllaç.
El passat dissabte 18 de setembre la poesia d'Estellés va tornar a recórrer els carrers d'Ontinyent amb el guiatge dels filòlegs Jordi Oviedo i Josep Sanchis i la col·laboració d'un grapat de persones i entitats.
La ruta literària de la Festa Estellés 2021 va començar puntual des de la plaça de Vicent Andrés Estellés, per seguir després per indrets com la plaça d'Ovidi Montllor, el Barranquet, la soca del Campanar o el Mirador de Sant Rafel, on representants de la Coordinadora de la Vall d'Albaida per la Defensa i Ús del Valencià, de la Muixeranga de la Vall d'Albaida, d'ACPV Vall d'Albaida i de les associacions veïnals del Poble Nou i de Sant Rafel participaren en la recitació dels poemes, en aquest modest homenatge a l'homenot de Burjassot.
La Festa Estellés 2021 tingué el seu colofó amb un concert de la cantautora de Llíria Maria Faubel, al Centre Cívic de Sant Rafel. La cantant intercalà la seues cançons amb versos d'Estellés i altres dels nostres poetes. I tot, amb una fantàstic acompanyament musical de guitarra, percussió, violoncel i teclat que convertia les composicions en un autèntic goig per l'oïda.
Ja esperant la pròxima cita estellesiana, us deixem amb un xicotet reportatge fotogràfic de la jornada:
