 |
| cartell de la festa d'enguany |
El 31 de desembre hi haurà un personatge pels carrers d’Ontinyent que ens
visita cada any, aquesta data exacta. Això, en les festes en què es trobem, no
seria gens estrany. Ara bé, es tracta d’un personatge que té tants nassos com
dies li resten a l’any. Fugisser i poregós, es mou amb rapidesa pels carrers i
les cantonades; hi ha qui diu que l’ha vist en el reflex de l’aigua d’una
séquia… o al desaparegut Hostal El Sol, d’Ontinyent.
La broma, la llegenda –ara urbana – i l’enganyifa per als infants se’ns
presenten vinculats a un espai concret, però el ben cert és que aquest mateix personatge
“uninassut” el podem trobar a Tarragona, Vinaròs, Barcelona, Granollers…
Més enllà d’això, la “broma” té unes arrels bastant més profundes del que
podria semblar en un primer moment: segons Joan Amades, en el seu Costumari sobre les tradicions i la
cultura popular dels països de llengua catalana, el personatge està vinculat a
un arbre mitològic pirinenc, una criatura fantàstica del bosc però del regne
vegetal, que hostatjaria el que s’ha esdevingut, amb el pas del temps, el
nostre “Home dels nassos”.
Així doncs, el que pensàvem –molta gent seria capaç d’afirmar que l’ha vist
en algun lloc i hora concreta– que era un costum o una broma familiar supera
aquest àmbit i s’estén per diversos territoris qui sap des de quan i com:
potser té a veure amb la tradició industrial tèxtil ontinyentina que la importà
d’altres llocs? O ha arribat i perviscut arran la transmissió oral de pobladors
i repobladors diversos?
De qualsevol manera, pensem que, front a pares noels antimediterranis i
altres models del consumisme globalitzador, cal recuperar els nostres
personatges que han estat objecte i representació d’allò desconegut, d’allò
simbòlic i, també, d’allò que ens feia por i ens obligava a enfrontar-ho i
superar-ho. Perquè, com les rondalles, aquests “monstres” simbolitzen l’espai
de la imaginació, però també de l’explicació d’allò irracional, inabastable per
a la condició humana: la mort, la nit, la incertesa, el buit. Per què no?
El fet d’imaginar aquest personatge i de buscar-lo pels carrers ens proposa
una excusa per descobrir-nos i apropiar-nos, simbòlicament, de l’espai, i de
saber quina és la nostra posició dins d’aquest. Res millor que fer-ho des de
referents de l’imaginari propi i no d’altres que, mentre ens proposen un espai
de somni, figurat, més enllà de la realitat, ens venen el darrer producte de
moda. Front al consumisme cultural globalitzador derivat de la factoria Disney
i altres, tancat en la “capsa màgica” de la televisió, cal que redescobrim els
carrers i els records de les persones que els han viscut i els han poblat.
Almudena Francés i Jordi Oviedo
Almudena Francés i Jordi Oviedo
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada