'V' DE VALÈNCIA

Vos deixem aquest article a dues mans de pare i fill, Ximo Urenya i Pau Urenya, publicat a Crònica, revista digital de la Vall d'Albaida: 

Nosaltres, valencians i valencianes, també tenim un fil roig, i negre!, que continua teixint les nostres resistències. Un fil que ve de les Germanies i el combat maulet, que passa per les primeres lluites obreres llibertàries i la València republicana i socialista, i que va reviure i renàixer a les lluites antifranquistes i que ha seguit, com una flama encesa, als nostres casals i festes populars, la música i cultura popular. Una flama en defensa la la llengua i l'escola pública i de qualitat. Una flama de primaveres històriques de carrers plens de joves resistint la repressió, i de barris en peu de lluita trencant el plans especuladors que volen trencar-los! De tants i tants Salvem! De víctimes que es neguen a acceptar la versió oficial i lluiten contra l'oblit dels seus. D'una flama que lluita contra les retallades, els desnonaments, la violència masclista, els centres d'internament...

Per això per nosaltres la 'V' de Barcelona era, també, la 'V' de València. D'una València viva que existeix i persisteix, i que defensa el dret a votar, el dret a decidir de Catalunya perquè així estem defensant també el nostre dret a decidir.

Al País Valencià tard o d'hora també s'obrirà el meló per poder constituir un nou país. De la mà del carrer, de l'autoorganització ciutadana, de les resistències i moviments que hem anomenat, que són l'autèntic contrapoder d'un poble. Però també assaltant les institucions per llançar a la mar d'una vegada per totes al PPSOE i als seus substituts d'UPyD, per posar-les al servei de les majories i del bé comú. Assalt (democràtic, eh!) a les institucions que ha de venir de la mà de la gent de Compromís, de Podem, d'EUPV, de tots els Guanyem que eixiran com a bolets, de les CUP i altres candidatures municipalistes que van naixent i es van escampant pel país poc a poc, però de manera implacable. Sempre i quan assumisquen que les velles formes partidistes han de morir, que la radicalitat democràtica ha de ser l'eina i l'objectiu a assolir, i que seran la veu dels moviments socials a les institucions o no seran. Que el poder va de baix cap amunt i no a l'inrevés. Com s'ha demostrat al procés català, si es treballa a partir d’objectius i pràctiques concretes es podem assolir fites que pareixen impossibles.

Podeu llegir l'article complet ací