La llei de llengües
aprovada a les Corts de l'Aragó, amb els vots del PP i el PAR, constitueix una
mostra perfecta del menyspreu i la falta de respecte de les institucions
espanyoles envers el català en particular, i totes les llengües cooficials a
l’estat espanyol, en general.
Inventar una denominació
arbitrària i acientífica (LAPAO: Lengua
Aragonesa Propia del Área Oriental) per a una llengua plenament
reconeguda per la romanística internacional, i que té càtedres dedicades al seu
estudi en múltiples universitat de tot el món, sembla un insult barroer a la
intel·ligència, que contribueix a ridiculitzar internacionalment les
institucions espanyoles.
Pensem, però, que més enllà
d’això i de les burles que comprensiblement pot suscitar, es tracta d’una
estratègia dissenyada específicament per a esquarterar la llengua i dividir els
seus parlants, que forma part de l’intent secular d’exterminar el català. De
fet, la llei també preveu la creació d’una Academia Aragonesa de la
Lengua que podrà establir unes normes i una
gramàtica pròpies per al català parlat a l'Aragó, com si fos una llengua
diferent.
Des del punt de vista
normatiu, l’esmentada llei és contrària a la constitució espanyola (viola
l’article 3, en negar l’oficialitat al català i l'aragonès), així com a
la Carta
Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries (viola els
articles 7, 8 i 10), ratificada pel govern espanyol l’any
2000.
És per tot això que
la Federació
Llull demana la retirada immediata de l’esmentada llei, i es
reserva el dret d’exercir les accions legals oportunes, tant en l’àmbit de
l’estat espanyol com en el de la comunitat europea, orientades a deixar sense
vigor una normativa discriminatòria, absurda i insultant per a tots els
catalanoparlants.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada