7.6.11

CRÒNICA DE CAP DE SETMANA.

Divendres 3 i dilluns 6 de juny el Casal va acollir dues xerrades d'actualitat: les comarques centrals valencianes i l'energia nuclear.

Divendres passat, 3 de juny, el Casal Jaume I de la Vall d’Albaida va acollir la presentació del llibre de Joan Ignasi Cervera, Comarques centrals valencianes. Un nou marc per al desenvolupament territorial i sostenible. Un estudi que va donar nom a la xerrada que va presentar i moderar Pau Caparrós, professor de sociologia a la UV i coordinador d’estudis a l’Institut Ignasi Villalonga.

Pau Caparrós va introduir la xerrada posant de manifest la importància de considerar les comarques centrals valencianes com un marc “natural” on a banda d’altres característiques trobem la constant de la llengua com tret d’identitat.

Així mateix, Joan Ignasi va qüestionar el model institucional d’estructuració territorial en base a les diverses àrees funcionals del País Valencià, en el qual es fragmenta un territori amb unes característiques comuns, el que anomenem les comarques centrals valencianes. Aquesta crítica venia acompanyada de la denúncia de la manca d’infraestructures de comunicació i de vertebració entre aquestes comarques.

Una xerrada que no va deixar indiferent el públic assistent, el qual va participar activament en la posada en comú posterior a l’exposició del treball de Cervera.

Ahir dilluns, va tindre lloc una nova cita del Cicle AlterMirades que des d’ACPV a la Vall d’Albaida intentem instaurar com un referent de debat i discussió de diversos camps temàtics. Aquesta vegada, en col·laboració amb la Colla Ecologista de la Vall d’Albaida, el torn era per a l’energia nuclear, amb la xerrada “Crisi energètica i energia nuclear. Solució o problema?”.

Fran Quesada, membre de la Colla Ecologista l’Arrel va presentar Jose Juan Sanchis Serrano, expert en temes energètics, membre d'Agro, i membre de la plataforma Tanquem Cofrents. Sanchis va exposar quin era el funcionament d’una central nuclear i va puntualitzar la perillositat d’aquestes instal·lacions. També va desmitificar qüestions normalment desconegudes, com ara el mite de l’Estat Espanyol com importador d’energia nuclear. “És l’Estat Espanyol el que exporta energia a França”, va puntualitzar Sanchis, recolzant-se en gràfics que així ho deixaven veure. No va deixar de banda la qüestió de les energies renovables que constitueixen una alternativa a l’energia nuclear, però que malauradament no són explotades ni recolzades per les administracions públiques.

El públic assistent va participar molt activament en la conversa que es va produir en tot moment. De les aportacions de les intervencions podem destacar la conclusió que cap explotació per aconseguir energia és gratuïta, de manera que sempre hi ha un impacte sobre el medi ambient (natural o animal); així i tot es va destacar que aquest impacte depenia majoritàriament de la manera en que es duga a terme l’explotació. Sanchis va destacar en aquest sentit, que paga la pena en termes d’impacte mediambiental moltes intervencions però de xicoteta envergadura, que no pas a l’inrevés.