Ontinyent busca l’Home dels Nassos al Poble Nou per acomiadar l’any amb festa i tradició

Cada 31 de desembre, Ontinyent es transforma en un escenari d'aventura i il·lusió, on grans i menuts s'uneixen per buscar l'enigmàtic Home dels Nassos. Este personatge, que forma part de la nostra tradició popular, continua captivant la imaginació i mantenint viva la màgia 'l’any amb una sorpresa.

Enguany, les pistes ens van portar fins al barri del Poble Nou, on alguns veïns asseguraven haver-lo vist passejant pels seus carrers. Amb esta notícia, les esperances es van encendre i, com cada any, ens vam posar en marxa per trobar-lo. La cercavila, animada per la música de les xirimites i tabals del grup El Regall, va recórrer els racons del barri, omplint-los de festa i alegria.

Durant el recorregut, es van sumar famílies, xiquets i curiosos, compartint històries i descripcions del misteriós personatge: “té tants nassos com dies té l’any”, repetien uns i altres amb entusiasme. Tot i les pistes i els rumors, l'Home dels Nassos va tornar a demostrar que és un expert en despistar-nos. No el vam trobar, però això no va restar ni un gram d'emoció a la jornada.

Perquè, al cap i a la fi, la màgia d'esta tradició no està només en descobrir-lo, sinó en la convivència, la música i l'alegria que compartim cada 31 de desembre. Ens acomiadem amb riures i la promesa de tornar a intentar-ho l’any que ve. 

Fins a la pròxima, Home dels Nassos!

 

Presentació del llibre Homes, amor i cures a Ontinyent

Dimarts 9 de desembre, la Sala La Previsora de la Fundació Caixa Ontinyent va acollir la presentació del llibre Homes, amor i cures. Masculinitats contra l'auge reaccionari, de Francesc Miró, publicat per l'editorial Bromera. L’acte va comptar amb la participació del periodista Arán Reig, que va conduir la conversa amb l'autor.

El llibre proposa una reflexió profunda sobre els nous models de masculinitat i la necessitat d'incorporar les cures i l’amor com a eixos centrals per construir relacions més igualitàries. Davant l’auge de discursos reaccionaris, Miró defensa una masculinitat més humana, empàtica i compromesa amb la igualtat, que supere els rols tradicionals i fomente vincles afectius saludables.

Durant la presentació, es van abordar qüestions com:

• Com es defineixen les masculinitats en el segle XXI?

• Quin paper tenen les cures en la transformació social?

• Com fer front als discursos que perpetuen desigualtats?

El públic va participar activament, aportant preguntes i reflexions que van enriquir el debat. Va ser una trobada que va combinar pensament crític i compromís amb la igualtat, en un ambient proper i constructiu.

Des d’Acció Cultural del País Valencià – Vall d’Albaida, agraïm la presència de totes les persones que van fer possible aquest espai de diàleg, així com la col·laboració de la Fundació Caixa Ontinyent, l’Ajuntament d’Ontinyent i Bromera.

📚 Si encara no coneixes el llibre, et convidem a descobrir-lo: una lectura imprescindible per repensar les masculinitats i apostar

Presentació del llibre Homes, amor i cures de Francesc Miró a Ontinyent

El proper dimarts 9 de desembre tenim una cita imprescindible amb la reflexió i el diàleg. A la Sala la Previsora de la Fundació Caixa Ontinyent es presentarà el llibre Homes, amor i cures. Masculinitats contra l'auge reaccionari, del periodista Francesc Miró.

En aquesta obra, Miró ens convida a repensar els valors de la masculinitat en un moment en què els discursos basats en l'individualisme i l'odi guanyen terreny a les xarxes, la política i la societat. A partir de les seues pròpies vivències, l'autor aborda qüestions essencials com les cures, la interdependència, la competitivitat, els tabús o la salut mental, amb la voluntat de generar un debat urgent i necessari.

Un llibre que aposta per enderrocar determinades formes de pensar per obrir camí a una masculinitat més lliure, empàtica i solidària.

📖 No et pedres aquesta oportunitat de conèixer l'autor i dialogar sobre un tema clau per al nostre present i futur.
T'hi esperem!

 

Xavier Montanyà presenta Contra el silenci i la impunitat a Ontinyent

El divendres 28 de novembre, la sala La Previsora del Centre Cultural Caixa Ontinyent va acollir la presentació del llibre Contra el silenci i la impunitat de Xavier Montanyà, periodista i col·laborador de VilaWeb. L’acte, organitzat conjuntament per VilaWeb i Acció Cultural del País Valencià – Vall d’Albaida, va comptar amb la participació de l'historiador Lluís B. Prats i de Josep Albinyana, que van acompanyar l'autor en una conversa intensa sobre memòria històrica i justícia.

L'obra recull més de vint anys de periodisme compromès i d'investigació sobre la impunitat del franquisme i els silencis de la transició. Amb una mirada crítica i rigorosa, Montanyà reconstrueix històries esborrades de la memòria col·lectiva i reivindica la necessitat de rescatar-les de l'oblit. “El franquisme no és una ombra difusa: cinquanta anys més tard encara no s'ha fet justícia”, afirma l'autor, que defensa el periodisme com a eina de resistència contra la desmemoria.

Durant la presentació, Montanyà va subratllar la importància de continuar investigant i explicant allò que s'ha volgut ocultar: “Sense veritat i sense justícia, la democràcia és incompleta”. Els assistents van poder escoltar anècdotes del procés d'escriptura i debatre sobre el paper dels mitjans en la recuperació de la memòria històrica.

L’acte va concloure amb un col·loqui obert i la signatura d'exemplars, en un ambient que va posar de manifest l'interès creixent per comprendre el passat i exigir responsabilitats davant els silencis imposats.

Lucía Peiró Lloret Distinció Empar Granell 2025

Lucía Peiró és una de les veus més singulars i reconegudes de l'art d'acció i la performance al nostre territori. Amb una trajectòria que abasta més de tres dècades, la seua obra ha estat present en espais i festivals de referència tant a nivell estatal com internacional, i ha sabut combinar la creació artística amb la gestió cultural i la pedagogia.

Formada en Belles Arts i amb un màster en patrimoni històric artístic, Lucía Peiró ha convertit el cos, la memòria i la poètica dels objectes quotidians en eixos centrals del seu treball. Ha estat impulsora de cicles i tallers de performance a València i ha exposat en ciutats com Palma, Estocolm, Madrid, Barcelona o Alacant, a més de rebre nombrosos premis i beques.

Amb motiu de l'atorgament del Premi Joan Baptista Basset a la seua trajectòria artística, conversem amb Lucía Peiró per aprofundir en la seua mirada, els seus processos creatius i els reptes de l'art d'acció avui.

FAMÍLIES PEL VALENCIÀ PREMI JOAN BAPTISTA BASSET XXI edició, com entitat compromesa amb la llengua i educació

DOCUMENTALDEL MES 

L'ÚLTIM CANT NÒMADA  de MARJAN KHOSRA

Acció Cultural del País Valencià, en col·laboració amb DocsBarcelona, ACICOM i Cine Club Utiye, presenta el documental L'ÚLTIM CANT NÒMADA . La projecció tindrà lloc dimecres 19 DE NOVEMBRE de 2025 a les 20:00 h al Cine Club Utiye, situat al Centre Comercial El Teler, Carrer Pintor Segrelles 1, Ontinyent. L'entrada única té un cost de 3€.

Sinopsi:

La Hajar lluita per la seva lliure determinació en un Iran dominat pels homes. Imatges d’arxiu de 1976 la mostren amb vuit anys formant part de les tradicions de la tribu dels bakhtiaris. Però, després de ser traïda per la seva família, es veu obligada a abandonar la vida nòmada. El film mostra com el canvi climàtic, la modernització i els canvis socials han alterat l'estil de vida migratori de la tribu on va néixer.

Marjan Khosravi

Directora

Marjan Khosravi és una cineasta iraniana emergent amb un fort enfocament en els drets de les dones i les qüestions socials a l’Iran. Al llarg de la seva trajectòria, ha realitzat diversos curtmetratges i documentals destacats. El seu primer documental de mitja durada,The Snow Calls, va ser seleccionat per a la competició d’estudiants a l’IDFA 2020 i va guanyar el premi a Millor Llargmetratge Documental al Big Sky IDFF. També ha estat emesa per plataformes i canals de televisió importants com VGTV i ORF.

Actualment, la Marjan treballa en el seu segon llargmetratge documental, Dreams of the Wild Oaks, que ha rebut el suport del Catapult Documentary Fund, IDFA Bertha Fund, Altercine, Visions du Réel, AJB Docs i Sunny Side of the Doc.

    

 

Sopar i entrega dels Premis Joan Baptista Basset i Distinció Empar Granell 2025

La Junta d'Acció Cultural del País Valencià a la Vall d’Albaida va celebrar el passat divendres 14 de novembre, el sopar anual amb l'entrega dels guardons que reconeixen el compromís amb la llengua, la cultura i la societat. Un acte que va reunir persones i entitats que comparteixen la mateixa passió: fer avançar el nostre país.

En aquesta edició, el Premi Joan Baptista Basset s'ha concedit a:

Vicent Moreno Montanyes, per la seua trajectòria política i social en defensa del valencià.Vicent és una de les veus més respectades en l’àmbit de l'educació, la promoció de la llengua i el compromís social al País Valencià. Mestre de vocació, impulsor de projectes pedagògics innovadors i activista incansable, la seua trajectòria abraça dècades de dedicació a la renovació educativa, la normalització del valencià i el desenvolupament local i internacional. Ha estat president de la Mancomunitat de Municipis de la Vall d’Albaida, del Fons Valencià per la Solidaritat i ha tingut un paper clau en entitats com Escola Valenciana, sempre amb una mirada oberta i transformadora. 

Lucia Peiró Lloret, per la seua trajectòria artística i creativa.
Lucía és una de les artistes més singulars i reconegudes de l'art d'acció i la performance al nostre territori. Amb una trajectòria que abasta més de tres dècades, la seua obra ha estat present en espais i festivals de referència tant a nivell estatal com internacional, i ha sabut combinar la creació artística amb la gestió cultural i la pedagogia.

Famílies pel Valencià, com a entitat compromesa amb la llengua i l'educació. 

La Distinció Empar Granell 2025 ha reconegut Anna Vitoria Miñana.
Anna ha viscut en primera persona l'evolució de l'escola pública valenciana, des dels temps del franquisme fins a la consolidació de projectes educatius arrelats al territori i a la llengua. Des de 1986, ha estat mestra a l'escola Verge del Remei de Castelló de Rugat, on ha liderat iniciatives pedagògiques innovadores, ha defensat la dignitat del valencià i ha contribuït a fer de l'escola un espai de convivència, cultura i compromís. 

És un goig reconèixer l'esforç i dedicació de totes i tots els guardonats, agrair el seu treball i contribució a la nostra societat. Cadascun de vosaltres ha deixat una empremta significativa, i estem emocionats de celebrar els vostres exits.

La Junta d’ACPV Vall d’Albaida vol agrair també la presència i el recolzament de Josepa Costa, vicesecretària d’ACPV, així com la implicació de totes les persones que fan possible que la nostra llengua i cultura continuen avançant. 

 LUCÍA PEIRÓ LLOBET
PREMI JOAN BATISTA BASSET A LA TRAJECTÒRIA ARTÍSTICA

Lucía Peiró és una de les veus més singulars i reconegudes de l'art d'acció i la performance al nostre territori. Amb una trajectòria que abasta més de tres dècades, la seua obra ha estat present en espais i festivals de referència tant a nivell estatal com internacional, i ha sabut combinar la creació artística amb la gestió cultural i la pedagogia.

Formada en Belles Arts i amb un màster en patrimoni històric artístic, Lucía Peiró ha convertit el cos, la memòria i la poètica dels objectes quotidians en eixos centrals del seu treball. Ha estat impulsora de cicles i tallers de performance a València i ha exposat en ciutats com Palma, Estocolm, Madrid, Barcelona o Alacant, a més de rebre nombrosos premis i beques.

Amb motiu de l'atorgament del Premi Joan Baptista Basset a la seua trajectòria artística, conversem amb Lucía Peiró per aprofundir en la seua mirada, els seus processos creatius i els reptes de l'art d'acció avui.