25.3.09

Al casal teniu disponible per només 12€ MOLLES el nou cd de “Gent del Desert”



Ja és una realitat el CD “Molles”, el nou disc de Gent del Desert. En aquest, el grup ha aplegat onze creacions pròpies (dues basades en temes populars), en algunes de les quals apareixen textos de poetes amb qui comparteixen conversa i amistat, com ara Lluís Roda, Antoni Espí o Ignacio Navarro Lavara. La producció artística, a càrrec de Jesús Barranco, i la presència amb veus i instruments del poeta Sergi Torró o del músic Marc Pérez (El Corredor Polonès, Gàtaca), han sigut coronades amb les col•laboracions de nombrosos músics com el membre d’Obrint Pas Miquel Gironés, el multiinstrumentista de Banyeres de Mariola Miquel Payà, els virtuosos guitarristes ontinyentins Camil Gonzàlez i Pablo Gisbert o el tècnic de so Javi Penadés “Carnisser”, membre del grup de metal Drueida.. El grup va sorgir el 2006 com a prolongació de la tertúlia literària El Desert de la Paraula, que es reuneix habitualment al Casal Jaume I de la Vall d’Albaida, amb l’espectacle titulat El pèndol i la terra, en què es musicava l’obra de l’escriptor d’Ontinyent David Mira i Gramage.

18.3.09

DIVENDRES 27 DE MARÇ 20:00h INAUGURACIÓ EXPOSICIÓ DE VICENT BENEYTO


Aquest pintor i gravador ontinyentí ha decidit donar a ACPV un parell de quadres de la seua obra. Amb motiu d’aquesta donació inaugurarem una exposició on ens mostrarà una selecció de les seues millors obres.

Vicent Benyeto és soci de Font d’Art des de 1959. Ha cursat estudis de gravat en l’Escola d’Arts i Oficis de València. Des de 1979 participa en totes les exposicions col·lectives que Font d’Art ha presentat a Ontinyent, Banyeres, Alcoi, Gandia, Carcaixent, Xàtiva, Bèlgida, València, etc.
Ha presentat diverses exposicions individuals a Ontinyent, Xàtiva, Benidorm, etc.
Seleccionat tots els anys per participar a les mostres de primavera d’Ontinyent. Fou president de l’Associació Font d’Art des de 1999 fins 2003.

11.3.09

Lina Insa lleva el requisit “por derecho de conquista”


NOTA DE PREMSA DEL CASAL JAUME I DE LA VALL D'ALBAIDA


Des de la Junta del Casal Jaume I de la Vall d’Albaida volem mostrar el nostre malestar davant la decisió del PP d’Ontinyent de llevar el requisit lingüístic, que fins ara obligava a qualsevol que volgués ser funcionari de l’Ajuntament d’Ontinyent a tindre un títol avalat per la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià, amb el qual es demostrava els coneixements sobre la nostra llengua dels treballadors del nostre consistori.

Ja sabem per on va el govern popular, ja que cal recordar una altra de les “seues”, davant la celebració del plenari commemoratiu del 9 d’octubre, com que la senyora alcaldessa no podia acudir el mateix dia, aquest acte es va haver d’avançar uns dies, desvirtuant així aquesta celebració d’una data tant significativa.

Creiem que aquestes accions responen a exigències del PP de València o potser fins i tot de Madrid, perquè aquesta decisió s’ha pres sense tindre en compte la realitat ontinyentina, ja que la nostra ciutat compta al voltant d’un 80% de valencianoparlants i podríem dir que gairebé un 100% de la població l’entén.

Si Lina Insa afirma que la vàlua o professionalitat de les persones està per damunt del coneixement de la nostra llengua, nosaltres entenem que una persona coneixedora del valencià està més preparada i el fet de llevar el requisit per part del PP faria baixar el llistó del funcionariat ontinyentí.

De les declaracions fetes per l’alcaldessa d’Ontinyent també es desprèn que ella considera que els funcionaris que coneixen la llengua d’Ausiàs March no són capaços d’atendre en castellà, cosa totalment incerta; ja que això és el que sol succeir amb els castellanoparlants desconeixedors dels valencià. Amb aquesta mesura de llevar el requisit lingüístic i considerar-lo com a punts extra, s’aconseguirà que entren a formar part del funcionariat ontinyentí, persones incapaces d’atendre als ciutadans amb la nostra llengua materna, és a dir funcionaris menys preparats.

Considerem que el requisit no ha sigut mai un motiu de discriminació. S’estranyarien vostès si a Salamanca li exigiren el coneixement del castellà? Un funcionari de Toledo ha de saber castellà, per tant considerem que un funcionari a Ontinyent ha de conéixer el valencià i el castellà. A més sabem que tindre funcionaris bilingues és molt més enriquidor que tindre’n de monolingües.

Hem de dir també que el PSOE, actualment a l’oposició, tampoc ha fet cap mostra de disconformitat. Si bé és cert que el PP va incloure aquest punt com un annex al punt dels pressupostos a l’últim plenari, el PSOE que finalment es va abstindre, tampoc va exigir la votació per separat d’estos punts, donat a entendre així el poc interès que té pel tema.

Senyora Lina: és este el primer pas per a que a la nostra administració local es torne a escoltar allò tant lamentablement famós de “hábleme en cristiano” ?

O potser aquestes mesures responen a altres motivacions; hi ha algú que col·locar a l’ajuntament i no se sap com?

Des de la transició tots sabem quina és la política davant de la llengua de Jaume I, una política que no beneficia la nostra llengua, una llengua que ha patit tot tipus de prohibicions i que actualment es troba en una situació desigual, és a dir, la nostra és una llengua minoritzada. I el que encara ens sorprèn més és que des del govern popular, a més a més, es vanaglorien dient que ells defensen el valencià.

Llistat de titulars alternatius per a aquest article:

- Lina i el requisit perdut
- “Bienvenidas las primas de Madrid”
- “Del requesito me río”
- Amb Lina tornem als temps de Franco
- Bon dia, voldria... “¿lo cualo?”
- “Dime que lengua hablas y te diré en que Ayuntamiento trabajarás”
- “Dos lenguas y un destino”
- …

5.3.09

Mireia Mollà analitzarà al Casal l'actuació del PP a les institucions del PV


- DIVENDRES 13 DE MARÇ 20:00h Xerrada "El segrest de la democràcia per part del PP a les institucions del País Valencià" a càrrec de Mireia Mollà diputada del grup parlamentari del Compromís a les Corts Valencianes.



La manca de democràcia a les corts valencianes comença a ser un fet més que evident, evidentment això és producte de la política de control institucional del govern de Camps. La diputada a les corts valencianes Mireia Mollà ens farà una explicació del que està passant a les institucions valencianes.

23.2.09

DIVENDRES 27 DE FEBRER 20:00h CONCERT ARTHUR CARAVAN


Arthur Caravan venen des de les muntanyes d’Alcoi amb un disc baix del braç i un contundent directe a la cistella.Aquest quintet experimentat comparteix formació amb Jalea Real (Vinga va! Costellam 2005) i el duet Ix (Cançons d’amor i activisme mil·lèssim Costellam/G3G 2006). També els podeu trobar a la BSO del guardonat film El Taxista Ful. Diuen que les seves cançons omplin els carrerons d’un aire existencialista, sempre inconformista, delitosament evocadora i bucòlica.Per fer-se una idea, és com si juntares en una càlida nit de Sant Joan a Ovidi Montllor, Pep Laguarda i Dominique A, amb l’intensitat dels Sonic Youth, les progressions de Can i Will Oldham preparant les brases. Han compartit escenari amb Pau Riba, Remigi Palmero, Joan Miquel Oliver o Conxita entre altres. Aquest concert compta amb la col·laboració del Centre Cultural Ovidi Montllor - Casal Jaume I d’Alcoi

16.2.09

XAVI SARRIÀ CANTANT D'OBRINT PAS AL CASAL


DIJOUS 19 DE FEBRER 20:00h PRESENTACIÓ DEL LLIBRE HISTÒRIES DEL PARADÍS A CÀRREC DEL SEU AUTOR XAVI SARRIÀ


Històries del Paradís és un recull didàctic de narracions curtes, de lectura força entretinguda, que acaba de publicar Xavi Sarrià, el cantant d'Obrint Pas. Ens trobem davant d'un conjunt de contes guiats per un fil conductor veritablement essencial: el sentiment envers uns ideals. El sentiment és precisament allò que posa l'autor en cadascuna de les paraules per tal d'atreure el i la lector/a i establir una reflexió acurada sobre un tema en particular que té relació directa amb problemes socials o humanitaris, o amb la mateixa identitat individual. Els i les protagonistes imaginaris/àries són part d'un món que adquireix vida plena i es destapa amb tot un seguit de situacions exemplificants que forcen una atenta estona de lectura. Bona part d'aquests/es protagonistes tenen un denominador comú: la lluita pel seu propi reconeixement personal davant d'injustícies socials duradores i condicionaments polítics que redueixen la llibertat de l'individu. Alguns d'aquests personatges es veuen abocats/des a profunds desequilibris personals, fruit d'una incomprensió manifesta dintre d'un món que sembla que no els pertany i que, massa sovint, els supera. El narrador, la veu solidària de l'escriptor, és tothora present i es manifesta amb un aire deliberat de denúncia, però amb unes pinzellades narratives que apunten cap a l'esperança.Xavi Sarrià, és llicenciat en Filologia catalana per la UV, fa palesa la seua preocupació pel món real mitjançant uns contes alliçonadors que són un crit a la solidaritat i a fer despertar les consciències davant de problemàtiques que no haurien de ser alienes a la societat.Jesús Barranco ,professor de valencià al IES Jaume I d’Ontinyent, membre de la Gent del Desert i crític musical, introduirà al autor abans de la seua intervenció.

3.2.09

PRESENTACIONS LITERÀRIES AL CASAL




DIVENDRES 13 DE FEBRER 21:30h (SOPAR TERTÚLIA)
El poeta afincat a la Vall Ignacio Navarro Lavara presenta nou poemari El árbol en el hombre

Ignacio Navarro Lavara (1 de febrer de 1960, Motilla del Palancar, La Manxa) és autor d'una vasta i potent producció poètica que, a data d'avui, s'ha concretat amb la publicació de dos dels seus poemaris.En el primer, La rosa regresada, publicat el 2005 per l'editorial Atalante dins de la seua col·lecció de poesia Versos y Trazos/Versos de Yedra", el poeta aborda el que queda de l'amor quan cerquem el seu rastre en la paraula del poema: ¿Quién no sintió una caricia como la única verdad recobrada? ¿Qué sombra del paraíso se nos agiganta, entonces, como un laberinto recobrado? ¿Cómo, con qué poética se atreve el poema frente al discurso amoroso, en surrealistas, románticos, trovadores o clásicos?En el segon El árbol en el hombre, publicat a la mateixa col·lecció en novembre del 2008 i principal motiu de la presentació i tertúlia del pròxim divendres 13 de febrer, Navarro Lavara planteja un recorregut de tres parts a través d'un mateix cicle: A "El Mundo" ens presenta distints arquetips de la psique, la paraula ens mostra tot el que la llengua transfereix de la vivència humana, el que el poema sap de l'home. "Intenso ser Intento" és la tensió per percebre el canvi del món. El conflicte entre el subjecte i l'objecte embasta la dificultat per subjectar el llenguatge i els referents, l'objecte, en aquest cas l'objecte del desig, el tu…, en definitiva: l'amor, el temps, el record (i potser l'oblit inefable). Finalment, "El árbol en el hombre" és l'última baula en el cicle de la vida, i res no podria substituir el plaer de la lectura que acaba amb el poema que posa nom al llibre.La presentació i lectura d'aquest poemari es faran durant el sopar i posterior tértulia del "Desert de la paraula" al Casal Jaume de la Vall d'Abaida, a Ontinyent, el divendres 13 de febrer de 2009, a les 21.30. Esteu convidats. Text escrit per Sergi Torró


DIJOUS 19 DE FEBRER 20:00h
PRESENTACIÓ DEL LLIBRE DE HISTÒRIES DEL PARADÍS A CÀRREC DEL SEU AUTOR XAVI SARRIÀ

Històries del Paradís és un recull didàctic de narracions curtes, de lectura força entretinguda, que acaba de publicar Xavi Sarrià, el cantant d'Obrint Pas. Ens trobem davant d'un conjunt de contes guiats per un fil conductor veritablement essencial: el sentiment envers uns ideals. El sentiment és precisament allò que posa l'autor en cadascuna de les paraules per tal d'atreure el i la lector/a i establir una reflexió acurada sobre un tema en particular que té relació directa amb problemes socials o humanitaris, o amb la mateixa identitat individual. Els i les protagonistes imaginaris/àries són part d'un món que adquireix vida plena i es destapa amb tot un seguit de situacions exemplificants que forcen una atenta estona de lectura. Bona part d'aquests/es protagonistes tenen un denominador comú: la lluita pel seu propi reconeixement personal davant d'injustícies socials duradores i condicionaments polítics que redueixen la llibertat de l'individu. Alguns d'aquests personatges es veuen abocats/des a profunds desequilibris personals, fruit d'una incomprensió manifesta dintre d'un món que sembla que no els pertany i que, massa sovint, els supera. El narrador, la veu solidària de l'escriptor, és tothora present i es manifesta amb un aire deliberat de denúncia, però amb unes pinzellades narratives que apunten cap a l'esperança.
Xavi Sarrià, és llicenciat en Filologia catalana per la UV, fa palesa la seua preocupació pel món real mitjançant uns contes alliçonadors que són un crit a la solidaritat i a fer despertar les consciències davant de problemàtiques que no haurien de ser alienes a la societat.
Jesús Barranco ,professor de valencià al IES Jaume I d’Ontinyent, membre de la Gent del Desert i crític musical, introduirà al autor abans de la seua intervenció.

2.2.09

DIVENDRES 6 DE FEBRER 20:00h ASSEMBLEA GENERAL ORDINÀRIA DE SOCIS I SÒCIES DE LA VALL D’ALBAIDA


Recordem a la gent que siga soci o sòcia d’ACPV i Casal Jaume I, que queda convocada a la l’Assemblea General Ordinària. Donada la importància dels punts a tractar preguem el màxim d’assistència possible. Els socis o sòcies interessades en l’ordre del dia el poden sol·licitar via e-mail i esmenar-lo si escau.

22.1.09

DIVENDRES 30 DE GENER 20:00h CONCERT REMIGI PALMERO + grup convidat Amanida Peiot

Remigi Palmero és un cantant i guitarrista valencià, pioner -junt amb Pep Laguarda i Juli Bustamante de l'anomenat rock mediterrani durant els anys de la Transició; actualment fa carrera en solitari com a «transautor». A més de la plena dedicació a la música, Palmero també treballa en el camp de la creació gràfica i és mestre de ioga des del 91, en el qual arribà a fundar una associació anomenada Turya-València junt amb la seua companya, Carmen Gandia. Vinculat des de ben xicotet a l'ambient artístic i musical per circumstàncies familiars, als catorze anys va debutar amb els Brots, una orquestra local; més avant formaria part de conjunts com els Ribersons, Els Cinc Xics o Els Pavesos i acompanyaria a solistes com Eduard Bort o Juli Bustamante, amb el qual acabaria co-liderant el grup In Fraganti. L'alcudià Òscar Briz (seguidor, admirador i, finalment, col·laborador de Palmero) li va dedicar la primera cançó del seu segon disc en valencià, PurDesig: una rumba titulada Remigi.