Una història sobre fantasmes i esperits que mostra com les onades del tsunami que el 2011 va trasbalsar el Japó segueixen vives en l’imaginari col·lectiu dels pobles que van patir la tragèdia. Observem amb incredulitat, la construcció d’un espigó immens al llarg de 400 km que bloquejarà per complet l’obertura al mar dels pobles de la costa de Tohoku. L’11 de març de 2011, un tsunami sense precedents va assolar el Japó, deixant al seu pas més de 15.000 persones mortes i un país devastat. Aquesta onada mortífera va ser conseqüència d’un terratrèmol de magnitud 9 que havia tingut lloc aquella mateixa matinada. Per als habitants de la ciutat de Sendai, capital de la prefectura de Miyagi, el mar s’ha acabat convertint en un element hostil. Des d’aleshores s’està construint un espigó immens mentre els desapareguts tornen a assaltar la vida des de les profunditats del mar. Igual que el mur antitsunamis s’estén per la costa, es multipliquen també els casos de fantasmes i esperits que tornen a casa arreu del litoral japonès. El món visible i l’invisible conflueixen en aquesta terra de ningú que tot just s’està començant a reconstruir i a recuperar de la gran onada devastadora. Un recorregut misteriós i poètic a través de testimonis supervivents de la catàstrofe que mostren amb profunditat emocional com el tsunami va afectar les seves vides i com mantenen la creença que els esperits de les víctimes segueixen presents, fins al punt que es converteixen en reals. Cada imatge, soroll i sensació ens transporta a un món a mig camí entre la vida i la mort, on l’absència dels éssers estimats es fa més palpable que mai.
