21.7.25

 Crònica del segon Racó Poètic 2025 a la Torreta

El dijous 17 de juliol, la Torreta es va convertir de nou en escenari de paraules vives i emocions compartides amb la celebració del segon Racó Poètic 2025. Aquest espai eco social, envoltat pels horts socials gestionats per la Colla Ecologista l'Arrel, es troba al Llombo. Un indret amb encant, carregat de memòria i compromís amb el territori, que va acollir una vetllada poètica plena de calidesa —tant per la temperatura com per l'ambient humà.




Tot i la calor intensa d'una nit d’estiu, l'acte va comptar amb una participació notable. Poetes, amants de la paraula i veïnat curiós es van reunir per compartir versos, pensaments i silencis. La poesia va fluir entre els arbres i els bancals, en un entorn que convida a la reflexió i a la connexió amb la natura i amb els altres. La diversitat de veus i estils va enriquir la trobada, que es va caracteritzar per la proximitat, la llibertat expressiva i el respecte mutu.




El Racó Poètic no és només un espai per recitar, sinó també per escoltar, per sentir i per construir comunitat a través de la cultura. Cada intervenció va aportar una mirada única, des de la denúncia social fins a l'expressió íntima, passant per l’humor, la memòria i l’amor per la terra.




Amb aquest segon Racó Poètic 2025 es consolida com una proposta cultural arrelada i transformadora, que reivindica la paraula com a eina de resistència i de bellesa. Gràcies a totes les persones que ho feu possible amb la vostra presència i la vostra veu.

Ens retrobem al pròxim Racó, amb més poesia i més vida.

8.7.25

Segon Racó Poètic 2025: versos, estiu i hortes a La Torreta

Després de la màgia viscuda en la primera trobada del Racó Poètic 2025, tornem a convocar-vos per continuar celebrant la paraula, la natura i la convivència. El dijous 17 de juliol, a partir de les 21:15 h, ens reunirem a un espai molt especial: La Torreta, als horts urbans prop del poliesportiu d’Ontinyent.

Aquesta segona edició ens convida a viure una vetlada d’estiu diferent, on la poesia es barreja amb la brisa suau, el paisatge de les hortes i la calidesa de la bona companyia. Serà una trobada oberta i participativa, on tothom qui ho desitge podrà llegir els seus versos, compartir textos d’altres autors o simplement escoltar i deixar-se emocionar.

L'objectiu és senzill però profund: crear un espai de trobada on la paraula siga protagonista, on les emocions flueixen i on la comunitat es retroba en un ambient relaxat i acollidor. La poesia, en totes les seues formes, ens ajuda a mirar el món amb uns altres ulls, i compartir-la en un entorn com aquest la fa encara més poderosa.

A més, aquesta edició ens permetrà conèixer millor les nostres hortes urbanes, un espai viu i transformador que connecta natura, sostenibilitat i vida quotidiana. La Torreta es convertirà, per una nit, en escenari de versos i complicitats.

Porta el teu sopar de cabasset i vine a gaudir d’un soparet a la fresca!

No cal inscripció prèvia. Només cal vindre amb ganes de participar i de deixar-se sorprendre.



7.7.25

Crònica de la presentació de Despulles, de Maria Babiloni, a Ontinyent


El passat divendres 4 de juliol, la Casa de Cultura de Sant Rafel d’Ontinyent es va omplir d'emoció, silenci respectuós i paraules valentes durant la presentació del llibre Despulles, de Maria Babiloni. L’acte, intens i colpidor, va girar al voltant d’un tema sovint silenciat però urgent: els abusos sexuals en la infantesa.

L'autora, que signa amb el pseudònim Maria Babiloni, va parlar en primera persona a través de Pau, el seu nom real, amb una sinceritat que va commoure profundament el públic. “Sóc una entre tantes i us vinc a demanar que trenqueu el silenci amb nosaltres, les víctimes”, va dir, amb una veu ferma i plena de dignitat. El seu missatge va ser clar: cal parlar, cal escoltar, cal fer dels abusos un tema present en cada casa, escola i espai d'oci.



Despulles no és només un llibre, sinó un acte de resistència i de denúncia. És també una invitació a la societat a deixar de mirar cap a una altra banda i a posar paraules on durant massa temps només hi ha hagut silenci. “La paraula, i no el silenci, és el que posarà límit als agressors i obrirà una via d'esperança per a les víctimes”, va afirmar Pau, amb una força que va travessar les parets de la sala.



L’acte va comptar amb moments de lectura, reflexió i diàleg amb el públic, que va respondre amb empatia i respecte. Va ser una vesprada que va deixar empremta, una d'aquelles que remou consciències i obri camins.

3.7.25

 


Crònica del Racó Poètic 2025: Veus i versos vora el riu

La nit del 2 de juliol, el Centre Cultural el Filaner es va omplir de paraules, emocions i complicitats en una nova edició del Racó Poètic, una cita ja ineludible per als amants de la poesia i la tertúlia a la Vall d'Albaida. L’escenari, com sempre, va ser tan senzill com màgic: vora el riu, amb la brisa suau de l’estiu i la llum tènue que convidava a la intimitat i a la reflexió compartida.

L’acte va començar amb unes paraules de benvinguda que van recordar la importància de mantenir viu aquest espai de trobada, on la paraula dita esdevé pont entre persones, generacions i sensibilitats. A partir d’ací, la vetlada va fluir amb naturalitat, entre lectures i silencis, entre aplaudiments i mirades còmplices.



Un dels moments més especials de la nit va ser l’actuació de Jesús Barranco, qui va amenitzar la vetlada oferint-nos poesia musicada per ell mateix. Les seues interpretacions, plenes de sensibilitat i autenticitat, van afegir una dimensió sonora i emocional a l’experiència poètica, creant una atmosfera encara més íntima i captivadora.



El públic, fidel i entusiasta, va participar activament compartint les seues pròpies creacions. Poemes que parlaven de la terra i de les arrels, d’altres que exploraven l’amor i la pèrdua, i també versos que jugaven amb l’humor i la ironia. Cada intervenció era rebuda amb respecte i entusiasme, i sovint amb una emoció que traspassava les paraules.



El Racó Poètic d’enguany va ser, com sempre, un espai de llibertat i de bellesa compartida. Una nit per recordar, que ens convida a continuar creant, escoltant i estimant la paraula.