ACPV ANIMA A CRADORS, SINDICATS I PARTITS A PARLAR DE CULTURA

L’acte celebrat ahir permet obrir un espai de diàleg fructífer

Ahir dimecres 16 de desembre va tenir a l’Octubre Centre de Cultura Contemporània de València un debat organitzat per Acció Cultural del País Valencià (ACPV) amb el suggerent títol de “I la cultura, què? Propostes perquè el canvi polític arribe també a la cultura”, motivat per la inquietud que hi ha entre diferents sectors de l’àmbit cultural al País Valencià.
El debat, moderat per Toni Gisbert, secretari d’Acció Cultural, va comptar amb les intervencions com a ponents de Manuel Molins, dramaturg; Albert Ribera, arqueòleg; i Rafa Tormo, editor, artista multidisciplinar i productor cultural, i va girar entorn de tres eixos: la definició de cultura en un context de crisi econòmica i social, i també de models, i de canvi en els referents; el paper que haurien de jugar les administracions respecte a la cultura; i la proposta de les primeres mesures que caldria impulsar des de l’administració i des dels sectors culturals.

L’acte va comptar també amb la presència i participació en el debat de representants dels partits PSOE-PSPV, Compromís, Podem i EUPV, i dels sindicats UGT, CCOO-PV i CGT (Intersindical va excusar la seua absència), a més de la regidora de Cultura i la cap del Servei d’Acció Cultural de l’Ajuntament de València. També hi eren creadors de l’àmbit de la música, el teatre i la literatura, actors, professionals de l’àmbit del patrimoni, etc.
La pretensió de l’acte no era tant donar la veu a una representació completa i exhaustiva de tots i cadascun dels àmbits i sectors culturals (cosa que hagués significat una llarga llista de possibles ponents), sinó ajudar a facilitar un marc de trobada i un canal de diàleg entre creadors i responsables polítics i institucionals. Alhora, l’objectiu d’Acció Cultural tampoc no era convertir la sessió en una llista de mesures i reclamacions concretes, sinó animar una reflexió i un debat que permeta apuntar idees i propostes per un programa obert, participat i viu per a estimular l’enorme potencial de la cultura valenciana.
En aquest sentit, la sala va quedar xicoteta, i part del públic va haver de seguir el debat de peu, expressant l’interès i l’inquietud que hi ha en el sector. D’altra banda, el debat va ser molt participatiu i animat, perllongant-se més enllà de l’hora prevista de finalització. I, en tercer lloc, el diàleg va permetre apuntar preguntes i també propostes. Algunes de molt directes, com el consens entorn de la reivindicació de l’eliminació de CulturArts o de la recuperació d’una ràdio i televisió valencianes, així com la defensa d’unes condicions laborals dignes per als treballadors de la cultura. També van crear consens propostes com la reforma de la Llei del Patrimoni o de la Llei de Mecenatge, així com l’aposta pel risc i l’experimentació, l’obertura als creadors nous i joves, la garantia de la llibertat i la pluralitat, i possibilitar que la creació en llengua pròpia compte amb suport.
Alhora, es va sotmetre a crítica el concepte “indústries culturals” i el progressiu sotmetiment de la cultura als interessos del mercat, del benefici, de la banalització i de la valoració exclusivament quantitativa (nombre d’entrades, de públic, de visualitzacions, d’ingressos...), així com el mètode d’elecció dels responsables dels organismes culturals de l’administració, i la dilució de la cultura sense una conselleria pròpia.
Acció Cultural valora molt positivament l’acte, per l’interès mostrat per creadors, i responsables sindicals i polítics per participar en un procés de diàleg obert que porte a dibuixar camins per a la cultura valenciana en positiu, més enllà de posar fi a l’etapa negativa d’autoritarisme, censura i persecució de la cultura que han caracteritzat els governs valencians de les darreres dues dècades. En aquest sentit, Acció Cultural recull totes les propostes apuntades ahir (que mereixen molt més espai que aquesta breu nota de resum) es compromet a continuar facilitant i impulsant aquest procés de diàleg.