Una ciutadana d’Ontinyent s’ha queixat davant Delegació de Govern i el Síndic de Greuges del tracte vexatori que va rebre per part de la Policia Nacional d’Ontinyent el passat 2 de maig per fer ús de la seua llengua. Aquesta veïna d’Ontinyent va fer la seua declaració en valencià, però els funcionaris de la dependència li van exigir que canviara de llengua i parlara “castellano, el idioma de España”. Fruit de la negativa de la declarant a canviar de llengua, els policies que l’atengueren la van escridassar, parlar malament i amenaçar en emmanillar i detindre el seu fill.
La denunciant ha formalitzat la queixa perquè considera que aquests fets no han de poder tornar a repetir-se i per tant, les administracions competents han de posar els mitjans adequats per evitar aquestes situacions de vulneració dels drets lingüístics.
Aquests fets posen de manifest que les persones valencianoparlants encara veuen, en massa situacions, minvats els seus drets lingüístics.
Transcrivim íntegrament l’exposició dels fets que ens han fet arribar al Casal:
“Sóc una ciutadana d’Ontinyent, que ara fa uns dies vaig trobar els meus drets minvats per una administració pública, concretament la Policia Nacional d’Ontinyent.
Degut a certs problemes amb un ciclomotor que consta al meu nom, vaig haver d’acudir a dites dependències acompanyada pel meu fill per fer una declaració. En el moment de la declaració , els funcionaris es van dirigir a mi en castellà, i jo, com a ciutadana valenciana vaig fer ús del dret reconegut que tenim tots i totes, parlar en valencià, ja que és llengua oficial a tot el territori de la Comunitat Valenciana. A partir d’aquest moment, els funcionaris no acceptaven que jo em pogués expressar en la meua llengua materna, perquè al·legaven que estàvem a l’Estat Espanyol i l’idioma oficial era el castellà. I com a conseqüència de la meua negativa a canviar d’idioma per a expressar-me, van començar les males maneres i pràctiques poc ortodoxes cap a mi també cap al meu fill, el qual, sense cap obligació de prestar declaració donar que no és el titular del ciclomotor, van obligar a declarar i a més a més van amenaçar en emmanillar i clavar al quarter si tenia antecedents (com que no era el casa, no ho van poder fer).
Sembla mentida, que encara haguem de recordar-li a certa gent quins són els nostres drets, però encara pitjor si es tracta de l’administració pública. Sembla que els funcionaris no sabien que l’oficialitat del valencià implica que podem usar-lo davant qualsevol persona o entitat i en qualsevol situació, sense que se’ns puga denegar la comunicació per raó de la llengua que usem ni se’ns puga demanar cap traducció. Tot això dins del territori en és oficial i amb independència de l’administració, encara que siga de caire estatal (art. 9.2 de l’estatut d’autonomia)
Menysprear el valencià és sinònim d’ignorància i prepotència. Espere que mai més ningú siga desdenyat per parlar la seua llengua.”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada