Una nombrosa participació i molt bon ambient al nou balconet de l'espai cultural el filaner van fer de anit, una vetllada molt especial.
De nou, des dels més grans als més menuts, vam contribuir a construir aquesta trobada poètica. Gaudint d'un reposat sopar a la vora del riu clariano i envoltats d'un espai artístic i afable, vam anar obrint camí cap a l'ambient poètic desitjat. Moltíssima col·laboració, moltíssima il·lusió i ganes de compartir la van fer sensacional!
Moltes gràcies a Salvador Mollà per compartir aquest racó tan acollidor i moltes gràcies a tots i totes els que heu format part d'algun d'aquests tres racons poètics del juliol 2016! Ha sigut meravellós! A continuació vos deixem el poema col·lectiu i les fotos de anit:
Triant aquella pedra que llançar al
patriarcat de la mare que va, i la força del
xampinyó, bajo tierra tus raíces, tu capota las protege del sol
caliente. Cuando se va tu calor me quedo muy
patriarcat de la mare que va, i la força del
xampinyó, bajo tierra tus raíces, tu capota las protege del sol
caliente. Cuando se va tu calor me quedo muy
frío, campofrío, menjar pudent.
Pudent a més no poder, molt pudent és.
És el que fa, si fa no fa, mentre espera
la llum del plataner, del xop, de la palmera i la dona que
contempla la lluna i veuràs les estrelles
en la nit fosca veig la vostra llum
del sol i la lluna.
A la lluna plena sorgeixen les veritats i/o els dubtes de quan eixirà finalment
el sol es pon quan la balena trenca una onada
lluny al penya - segat, el llop l'observa amb el desig
d'emprendre amb ella
el viatge és un estat constant en el qual...quelcom
es sent perdut i es troba dins un cicle que es repeteix com si d'una "mala broma"
es tractara de no mirar endavant ni endarrere, ni tan sols ara
perquè podien ser totes les coses que arriben i se'n van, tant i tant
efímeres.
Todo llega y todo pasa, como nosotros, nuestras ideas, nuestras creencias, estos versos y estas
palabras que vuelan, palabras que sueñan, palabras que amargan, palabras que duelen y mienten y ruedan.
Palabras que suben, palabras que bajan.
SILENCIOOOOOO reclama el meu cap, el cor
reclama el dret a romandre en silenci, a baixar del tren
desfermat busque el teu caliu
de la llar on pensaràs els versos, els darrers versos d'amor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada