En aquesta edició hem d'agrair la sempre desinteressada col·laboració de Salvador Mollà, de la gent de la Torreta i de la Colla Ecologista l'Arrel.
Dijous 4, Casa de les Joguines:
Clamem al déu de la lira,
alcem vols de llibertat
llibertat d'expressió per comprar els millors ous del
món
gira el món sense adonar-se'n, està viu i boig.
Boig, sé molt bé que des d'aquest banc no
puc i quan més puc ho faig meu i
m'engolosine de llepolies rebossades amb cúrcuma
menjades de taronges, llimes i bacores.
A la vora del riu no falta saó
i d'aigua dolça, dolça com la taronja sucre en
esponja.
Esponja suau i càlida, callada i temerosa, comença el bany.
Bany de xocolata sense límits ni remordiments
cristians, i una nit de lluna clara.
Clara vesprada en què estimàvem
el demà no vindrà si no tanquem el hui.
El somni cercant la guspira entre la boira.
Dijous 11, La Torreta:
Aquesta nit de lluna clara, de lluna blava,
de lluna plena ens acompanya cada nit.
Demà tornarà a eixir el sol
i s'emmirallarà en els nostres ulls
que brillaran com la
lluna, lluna fosca si no brilla la nit
luminescència que encarna vida pròpia
essència de gessamí vestida d'azahar,
entre abelles "rebolotant" i "zumbant".
Primavera i després l'estiu, mare què calor, a banyar-se al
Pou Clar geladet i claret al matí, al vespre merdós i
contaminant l'aire fum de plàstic
arrossegant les dents per terra,
ferint i tocant la moral de la gent
et desunflen les rodes en un no res
res, rien, nada, nothing , niles, kuch nahin, u
todo, tot el cor a la paella, mentre reboliques la ceba, deia ma
mare, mare, quantes coses he aprés de tu,
gràcies al gran esclafit de pols en suspensió,
roman impol·lut d'impureses.
Avisant al veïnat que tot era somni, i que el
somni s'havia fos.
Dormen les consciències tranquil·les,
s'amaguen les raboses sarnoses
en vore a les gosses
rabioses les espines de les roses que punxen a les
persones, hombres, mujeres, perros y leones, en
libertad per a dir que hi ha dies que no em reconec de poc que
m'estime perquè el que sóc és fruit dels camins que
he recorregut sendes tortuoses, espesses de boira,
on la cuca papera somriu a l'entrar al botijó,
i els cinc germans al caliu dels records de llur
infantesa s'encaminaren nus...
... vora el barranc dels Algadins, hi ha un taronger de dolça
flaire, i és on millor corre l'aire, vora el barranc,
dels Alforins, pel carrer de l'Humanista i on el destí ens porte
anirem de la mà vora les séquies dels nostres
besos entre versos fent sons esvelts al vent són
mesos llargs d'enyorança
pluja d'ànimes plenes de seny i d'amor.
D'on neix el dolor al cor.
Retorna però no t'acomodes i espavil que açò són 4 dies mal
contats tots els orgasmes, varem
dormir -jo somie amb els estels-
maduixa
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada