Vam estar preguntant per finestres i balcons, per si algun veí l'havia vist:
- Senyora, ha vist l'Home dels Nassos?
- Sí, s'ha fet un cafè ací i se n'ha anat perquè tenia molta pressa. Però s'ha deixat el garrot, aneu a buscar-lo i li'l torneu.
I així, amb el garrot en mà, vam prosseguir. I ens vam dirigir a casa Raül, que com a membre destacat de l'associació de veïns del barri, segur havia de tindre alguna informació de cap a on havia tirat:
- Ding dong
- Qui és?
- Som nosaltres, estem buscant l'Home dels Nassos. L'ha vist?
- Fins els nassos estic jo!! Tot el matí despertant-me. Sí, ha passat amb tanta pressa que s'ha deixat la maleta.
I allà que agafem la maleta i continuem. I passem per un balcó on hi havia un trombonista:
- Senyor músic!!
- meeec
- Ha vist l'Home dels Nassos?
- mooooc
Total, que vam arribar al parc del Llombo sense trobar l'Home dels Nassos.
Haurem d'esperar a l'any que ve.
Però per sort, amb qui sí ens vam trobar va ser amb Marcel el Marcià i el seu acompanyant, que ens va fer ballar durant una bona estona les seues magnífiques cançons.
Un altre any vam comprovar que el més divertit és buscar-lo!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada