El divendres 28 d'octubre vam homenatjar a Vicent Andrés Estellés! Ho vam fer amb la presència de gent diversa amb un nexe comú: l'estima pel nostre poeta de Burjassot.
Vam gaudir de l'assistència de Maria Josep Escrivà i Jordi Oviedo. Els quals van dinamitzar tota la vetllada, des de les 20:30h que iniciaren la presentació del poemari "Serena Barca" de Maria Josep Escrivà fins al final de la nit.
Jordi Oviedo ens va donar molts detalls sobre Maria Josep Escrivà: llibres publicats, premis literaris, col·laboracions amb mitjans de comunicació socials i literaris, participació en antologies i altres dades d'interès com, per exemple, que és la responsable de l'edició, amb Josep Lluís Roig, de L'inventari clement de Gandia de Vicent Andrés Estellés.
Maria Josep Escrivà va anar completant tota aquesta informació amb detalls i anècdotes, amb un to passional en certs moments i crític en altres. Passió quan expressava el que és per a ella la poesia; i crítica quan parla de la mancança de mitjans de comunicació propis que facilitarien l'arribada dels llibres dels valencians a les persones; entre altres aspectes que van sorgir.
Entre els dos van crear un espai participatiu, on qualsevol dels assistents va poder fer la seua pregunta i les seues observacions; engendrant-se una conversa poètica entre tots i totes. Una conversa acompanyada de recitals dels poemes destacats per Jordi Oviedo de "Serena Barca".
Després, de manera coordinada i cooperativa, vam preparar les taules del SOPAR EN CLAU ESTELLESIANA i abans de començar a sopar vam llegir:
"EL VI
No podia faltar el vi damunt la taula.
Una solemnitat, un ritu que venia
des de la nit: el vi encenia la vida.
Una vella litúrgia el posava a la taula:
una vella litúrgia nocturna, inescrutable,
encenia la sang, palpitava en els ulls.
Una solemnitat, un ritu que venia
des de la nit, la nit febril de la caverna.
El vi begut, en casa, a l'hora de menjar.
S'oficiava el vi, lentament i greument.
Parle del vi dels pobres. El vi que ens feia forts.
Un troç de ceba crua, un rosegó de pa.
I un got de vi, solemne. Parle del vi dels pobres,
begut solemnement, l'aliment de la còlera,
el vi o sosteniment de l'afany o la ràbia.
el vi de l'esperança rompuda, plantar cara a la vida."
De manera fluida i tranquil·la, converses més personals i converses sobre Estellés van anar acompanyades d'aliments descrits pel poeta amb passió. Durant aquest sopar, el que és cert, és que vam aprendre tots i totes moltíssimes coses de Vicent Andrés Estellés gràcies a les aportacions de Maria Josep Escrivà i Jordi Oviedo.
El recital conjunt de Maria Josep Escrivà i Jordi Oviedo va concloure el sopar i va donar pas al recital obert, on a cada poema li seguien més detalls i particularitats d'Estellés gràcies a les intervencions dels nostres protagonistes.
Aquest recital conjunt va ser:
Maria Josep Escriva: Jordi Oviedo:
Assumiràs la veu d'un poble Apuntaràs el preu d'un moble
i serà la veu del teu poble i tindràs el preu del teu moble
i seràs, per a sempre, poble, i el voldràs, per a sempre el moble,
i patiràs, i esperaràs, i patiràs, no el muntaràs,
i aniràs sempre entre la pols, i aniràs sempre a genollons,
et seguirà una polseguera. et sobrarà sempre una peça.
I tindràs fam i tindràs set, I tindràs fam i tindràs set,
no podràs escriure els poemes no podràs muntar el moble
i callaràs tota la nit i seguiràs tota la nit
mentre dormen les teues gents, mentre dormen les teues gents,
i tu sols estaràs despert, i tu sols estaràs despert,
i tu estaràs despert per tots. i tu estaràs despert per tots.
No t'han parit per a dormir: No t'han parit per a dormir:
et pariren per a vetlar et pariren per a muntar
en la llarga nit del teu poble. en la llarga nit del teu poble.
Tu seràs la paraula viva, Tu seràs la peça furtiva,
la paraula viva i amarga. la peça furtiva i amarga.
Ja no existiran les paraules, Ja no sabràs on van les baldes,
sinó l'home assumint la pena ni els cargols amb forma d'estrella
del seu poble, i és un silenci. del teu moble, i és un desfici.
Deixaràs de comptar les síl·labes, Miraràs d'encastar els pius
de fer-te el nus de la corbata: de suro sense trencar la taula:
seràs un poble, caminant faràs un moble, gemegant
entre una amarga polseguera, si no encaixa la polleguera,
vida amunt i nacions amunt, fusta amunt i collons amunt,
una enaltida condició. una tossuda decisió.
No tot serà, però, silenci. I tot serà, després, silenci.
Car diràs la paraula justa, Car no tindràs la peça justa,
la diràs en el moment just. la perdràs en el moment just.
no diràs la teua paraula I buscaràs la teua peça
amb voluntat d'antologia, entre els racons durant molts dies,
car la diràs honestament, car buscaràs honestament,
iradament, sense pensar iradament, sense esmentar
en ninguna posteritat, la mare del que ha dissenyat
com no siga la del teu poble. cada peça del fotut moble.
Potser et maten o potser Potser t'estafen o potser
se'n riguen, potser et delaten; se'n riguen, potser et delaten;tot això són banalitats. tot això són banalitats.
Allò que val que és la consciència Allò que val és la consciència
de no ser res si no s'és poble. de no ser res si no tens moble.
I tu, greument, has escollit. I tu, greument, has escollit.
Després del teu silenci estricte, Després del teu silenci estricte,
camines decididament. reclames decididament.
Assumiràs - V.A. Estellés Propietats de l'Ikea - Pau Sif
L'existència d'aquest tipus de poema, vam estar comentat, significa lo profundament dins que tenim ja tots i totes a Vicent Andrés Estellés!
Moltes gràcies a totes les persones que vareu assistir a la FESTA ESTELLÉS que amb tanta estima va organitzar el ACPV - Casal Jaume I de la Vall d'Albaida!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada