Després de vint anys de
malgovern, la llista dels greuges que podem fer com a valencians és molt
llarga i no cal repetir-la ací. Han sigut uns anys en què uns pocs
construïen el seu paradís particular destruint el país, tant a través
del malbaratament de la riquesa com de l’acumulació de despropòsits en
la gestió. Ja ho deia Fuster i tenia raó: “Tota política que no fem
nosaltres serà feta contra nosaltres”. Malauradament aquesta és la
realitat que hem viscut.
Ara que hem aconseguit fer
fora els qui durant dues dècades han procurat el nostre malestar com a
poble. Ara que ens hem alleugerit de l’asfixiant sensació de respirar un
aire enrarit. Ara, ens toca a nosaltres i és urgent que posem fil a
l’agulla. Toca ja acabar amb els laments i els retrets, però no amb la
cerca de responsabilitats. El dol ha finalitzat. No podem dedicar-li més
temps, el necessitem tot.
Malgrat que no hem deixat
mai de treballar, és l’hora que ens posem de valent a construir el país
que volem. Un país més culte, més just, més bonic. On els xiquets puguen
créixer amb el goig d’aprendre qui són i per què. On els nostres
creadors siguen reconeguts i puguen alçar als seus muscles els qui
vinguen darrere. On la nostra cultura i la llengua pròpia tornen al lloc
que els correspon. No és tampoc massa complicat. Es tracta,
senzillament, de treballar pel benefici dels valencians, de tots els
valencians des del respecte i la coneixença del que som i del que hem
sigut. I ja sabem com es fa. Ho hem estat fent durant aquestes dècades
d’ignomínia, desenes, centenars, milers de persones que hem treballat
perquè els ciments de la nostra societat no s’enfonsaren tot i els forts
sotracs a què ens ha sotmès el malgovern. I ho hem fet des de l’esforç
que causa trobar-se en una posició precària però també amb la il·lusió i
l’esperança que, en algun moment, aquells que poden defensar els
nostres interessos col·lectius accedirien a les institucions que ens
regeixen, i que el projecte del País Valencià modern que hem anat
conservant i alimentant assumiria l’entitat que li correspon. Sembla que
aquest moment ja ha arribat.
La primavera passada obrí
un temps que pot ser diferent, que ha de ser necessàriament diferent. No
ens podem permetre perdre més temps. Ja n’hem perdut prou. És menester
que treballem col·lectivament. El nostre govern ha d’aportar solidesa
institucional als ciments que des del carrer hem estat construint durant
anys. I així aconseguirem un país on siga fàcil que ens reconeguem i
ens reconeguen. Un país on siguem més feliços perquè se’ns respecta des
del que som. Fem un país més nostre. Fem País Valencià.
Pots adherir-te ja a aquest enllaç: acpv.cat/fempaisvalencia/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada