
Vos deixem els poemes col·lectius que vam crear amb la improvisació i el suggeriment com a eines de treball:
Lluna plena d'una nit de juliol,
lluna encisadora i marejadora, inspira'm.
primera de juliol.
Estels com cuques de llum
la llum que tot il·lumina
i l'alegria s'enganya
com qui no vol la
cosa verda i maura
i la sal. Gelada de mutanya
amb neu, amb gel i amb foc
i sense tu, la freda ardor
del braç de l'eterna obscuritat.
En aquell saborós viatge, tu i jo
miràvem l'infinit, esperàvem
pacientment, gaudirem de la nit.
El futur ens farà desaparèixer.
S'aproxima la nostra nit, ho saps.
Dolça nit, diferent a les altres

mentre l'arrel, la clorofil·la i la flor...
El dia no era tan fosc com pareixia
I passar mil primaveres sota els teus pits
Terra bona, terra verda,
l'estiu, l'arujol, la mar,
la lluna pelna.
Quien no siente la dulce serenidad
és que mai s'ha alçat amb dubtes
Qui no sent, qui no estima
fa que neixen plors.
Plors d'alegria per allò que comença a menejar-se ja!
Ja!
Ja, ja, jamón
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada