Cants de granotes a la vora d'una mar dolça. Mol·lècules ací, i
allà on vaig et veig
sentada sobre el llom d'una flor metèl·lica
vetllada ànima que espera ser limpiada i
pintada feta a la brasa i rierols de
rock and roll estupefacte i bocabadat pel
barranc, de lliris i canyís, de peixos morts
i vius. Penses o sols somies.
Sols somies amb pensaments dolços,
dolços llavis em conforten, m'acaronen, em fan fer i
dubtar.
Foto de Pep Alfonso |
Foto de Pep Alfonso |
Foto de Pep Alfonso |
Foto de Pep Alfonso |
Foto de Pep Alfonso |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada