VOS RECOMANEM FÈNIX 11*23

  L’ÈRIC BERTRAN VA ESTAR FA UNS ANYS AL CASAL I ENS VA EXPLICAR PERSONALMENT LA SEUA HISTÒRIA, PER AIXÒ VOS CONVIDEM A CONÉIXER-LA, AQUESTA VEGADA EN LA GRAN PANTALLA, I DE LA MÀ DEL CINECLUB UTIYE.

TO: Fènix 11*23. Espanya. 2011. 90 minuts. Idioma: català. TP
Director: Joel Joan i Sergi Lara. Guió: Albert Plans, Hèctor Hernández Vicens. Música: Roger Julià. Fotografia: Bet Rourich. Intèrprets: Nil Cardoner, Rosa Gàmiz, Àlex Casanovas, Lluís Villanueva, Roberto Álamo, Ana Wagener, Pau Poch, Mireia Vilapuig, Àdam Garcia, Pepo Blasco, Vicente Gil, Pep Tosar.

SESSIONS del CineClub Utiye:dijous 7 a les 22:30 h, divendres 8 a les 22:30 h i diumenge 10 de març a les 20:15 h

Tràiler: http://www.youtube.com/watch?v=zaLhhZXs_0w

En 2004, Èric Bertran, un nen de catorze anys de Lloret de Mar, va crear L’Exèrcit del Fènix, una comunitat virtual per defensar el català amb un nom extret de la saga Harry Potter. Després d’enviar un correu electrònic a una cadena de supermercats sol·licitant l’etiquetatge dels seus productes en català, la petició és interpretada com un gest d’amenaça, comportant una acusació de terrorisme informàtic. El disbarat que va suposar el procés de persecució i destrucció va començar a mostrar els esmolats queixals amb què trenta guàrdies civils de la brigada antiterrorista van entrar en sa casa amb una ordre d’escorcoll...

               A partir d’aquest fet, a la vegada terrible i ridícul, els directors persegueixen un delicat equilibri entre dos conceptes: per un costat el drama personal d’un xiquet i la seua família sotmesos a un calvari injust; per l’altre, la paràbola d’abast global que ens parla del desemparament de l’individu front a un estat paranoic i caníbal que ho devora tot sense tindre mirament de cap tipus. Ocorre, per contra, que rere de la història batega una febre ideològica que els autors no volen reprimir, emfasitzant un missatge polític bastit per una ràbia acumulada després d’infinitat d’atacs centralistes i difamatoris des d’allò que, col·loquialment, es coneix com la caverna mediàtica.

               Per aquest fet, en alguns moments del film, la reflexió sobre aquest assumpte és molt planera, mancada de sàtira i un pèl diatriba massa evident que obvia en moltes ocasions la mirada innocent del xiquet implicat en l’afer, perquè, no ho oblidem, aquesta història és un relat, en el fons, sobre la pèrdua de la innocència  i de l’abast dels nostres actes, i del terror que provoquen els guardians d’una determinada moral, del pensament dels guanyadors, de les raons de la força... moltes vegades excessiva, irracional, sobre els que no tenen poder, sobre els innocents.