Arran de l’aprovació el passat divendres 30 de març del projecte de decret de trilingüisme per part del Govern valencià,
1ª.- En primer lloc, cal dir que els decrets estan per desenvolupar les Lleis i no per a crear nous objectius socials o lingüístics.
Tant
2ª.- Partir de la premissa implícita que ambdues llengües estan en una situació sociolingüística d’igualtat és una falsedat evident. I, per tant, el coneixement suficient i equivalent de les dues llengües oficials només és realista garantir-lo tenint com a base inicial l’ensenyament en valencià.
3ª.- Pretendre que els models lingüístics existeixen per tal de garantir els suposats drets dels pares a triar la llengua base d’ensenyament és una premissa que obvia que els pares i mares no són els que han de decidir com s’assoleixen els objectius del sistema educatiu. La funció de garantir l’assoliment d’aquests objectius correspon a l’administració educativa amb l’aplicació de models basats en criteris pedagògics elaborats pels professionals de l’ensenyament. En aquest sentit, quan el nou decret de Plurilingüisme que proposa
4ª.- El procés formal de diàleg obert per l’actual vicepresident quan va ocupar el càrrec de conseller en substitució del polèmic i conflictiu Font de Mora ha estat en realitat un fals diàleg: en l’esborrany aprovat divendres no es contempla cap de les propostes fetes pels representants de l’àmbit educatiu durant el curt període de diàleg i pretén crear la imatge que aquest nou decret no és comparable amb la proposta inicial del conseller Font de Mora que tant de rebuig va provocar el passat curs. Lamentablement, aquesta imatge és falsa, perquè manté vigents les línies d’actuació principals rebutjades i no es fonamenta en fets que signifiquen avanços significatius.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada